Catalunya és terra de grans vins, però no ha destacat especialment per tenir els més cars del món. De fet, en els rànquings de qualitat i preu de Liv-Ex, que posen sobre la taula els vins amb els preus més elevats del planeta en relació amb la seva qualitat, tradició i elaboració no hi apareixen per enlloc els vins catalans. Ara bé, que no arribin a rànquings mundials no vol dir que no hi hagi vins que queden fora de qualsevol butxaca d’un consumidor quotidià. A Catalunya també existeixen ampolles de col·leccionista i vins que s’han guanyat a pols cada cèntim que valen, encara que la gent no puguem accedir-hi de manera regular. Les últimes dades del 2025 localitzen aquests vins al Priorat, però també fan referència al Penedès, gràcies als seus escumosos cada vegada més ben valorats.
La història de la DOQ Priorat s’ha explicat moltes vegades. Una terra poc fèrtil que un grapat de persones van decidir reviure als anys 80 i d’allà van sorgir els primers cellers que ara conformen l’única Denominació d’Origen Qualificada de tot el territori català. En aquelles èpoques, l’aposta pel Priorat era un repte, però la seva singularitat de terres i paisatge l’han convertit en territori de grans vins, de molta qualitat i -en alguns casos- picants per la butxaca. Si bé és cert que no tots els vins del Priorat juguen en aquestes lligues de preu, la realitat és que bona part dels vins tranquils que tenen un preu més elevat surten d’aquestes terres.
El primer d’aquesta llista històricament ha estat l’Ermita d’Álvaro Palacios. Aquest vi sempre ha estat per sobre les possibilitats de molts catalans, però en concret les últimes anyades han estat les més cares. L’ampolla -depenent de l’any- varia entre els 1.300 i els 1.800 euros, aproximadament. El preu no és quelcom que els cellers posen perquè sí. Hi ha diverses coses que fan que un vi sigui car, entre elles la tradició, la qualitat i -evidentment- la puntuació que li atorguen els diversos guardons que hi ha arreu del món. En aquest sentit, els més importants són els Punts Parker, que arriben fins als 100. L’Ermita està catalogada com un d’aquests vins d’elit català amb 100 punts. Tot i això, hi ha algunes anyades del Clos Erasmus, del celler Clos i Terrasses ha arribat a superar el preu de l’Ermita. També amb una puntuació de 100 als Parker, aquest vi del Priorat ha arribat a costar al voltant de 3.000 euros en l’anyada dels 2005 o 2004. Actualment, però el seu preu oscil·la entre els 300 i 400 euros.
La revalortizació dels escumosos
Les exportacions catalanes han demostrat que la joia de la corona de les vendes a l’estranger són els escumosos. De fet, un 12% dels vins que s’exporten són d’aquesta categoria. Ara bé, el cava i els escumosos catalans fora de la DO sempre han anat darrere del Xampany, que ja estan catalogats com els escumosos més cars del món. Tot i això, a Catalunya hi ha dues referències que contra tot pronòstic han superat les mitjanes de preu. Recaredo és un dels cellers més emblemàtics de Catalunya i també un dels sis fundadors de la marca col·lectiva europea Corpinnat. El seu vi estrella, El Turó d’en Mota va aconseguir els 100 punts Parker, la qual cosa li va atorgar un nivell que es troba molt per sobre del dels escumosos catalans normals. En aquest cas, l’anyada del 2001 va arribar a costar 600 euros. Tanmateix, però, les següents anyades oscil·len entre els 100 i els 200 euros. D’altra banda, Pepe Raventós és el propietari de Raventós i Blanch, un celler que no pertany a cap Denominació d’Origen i que actualment té un dels escumosos més cars de Catalunya. Es tracta de l’Enoteca Personal de Manuel Raventós. L’anyada 1998 va arribar a costar 500 euros. No obstant això, l’anyada del 2001 va baixar fins als 260 euros.
