60 metres d’art a Mas Blanch i Jové

celler del Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles, també a les Garrigues, i es dedicarà a pintar-la mentre els elements de la natura hi actuen a sobre. L’objectiu és, en paraules del propi Iglesias, el de “superar la tela plana i treballar amb els volums de la terra”. Així, el fet de col·locar la tela, especialment encarregada per al projecte, a la terra abrupta li permet “ser el coreògraf del camí”.

És el primer cop que Iglesias, que ha exposat a Nova York, París i Madrid, i té obra en col·leccions particulars d'Amsterdam, Itàlia, els Estats Units, Canadà i Londres, s’enfronta a un repte d’aquestes característiques. Després d’instal·lar la tela, el 22 de març, l'ha deixat exposada a les petjades de tothom, a la pluja, el vent i d'altres inclemències meteorològiques, que lluny de molestar, són els seus aliats. “La natura mana”, assegura el pintor a Nació Digital, que dóna el seu toc a l’obra dia sí i dia també. De fet, Iglesias ja ha començat a treballar sobre la superfície blanca. “L’obra canvia cada dia i he d’anar improvitzant, absorvint emocions i sensacions de l’espai”, explica. I es que, qui pot resistir-se a anar a la feina quan el despatx és un paisatge idíl·lic?

Els materials que utilitza també són inusuals. Així, és amb acrílics, tintes xineses
i aigua que dóna color a l'obra que comparteix amb la natura. Acostumat a utilitzar
teles d’oli i els pinzells, aquest cop ha preferit canviar-los per materials de la terra, com canyes de bambú: “Una part de la importància de l’obra és el fet de treballar amb les mans i utensilis naturals.. Assegura que és la seva manera de "contribuir amb la natura". 

Quan se li pregunta pel significat de l’obra, no li costa donar una resposta. De fet, està fart d’explicar el que, per a ell, és “la base de tot”, i ho fa sempre de la mateixa manera: “Quan contemples un ram de flors o els núvols, no et preguntes el significat, simplement els contemples.” És el que faran els visitants del celler del Mas Blanch i Jové, capitanejat per Joan Jové i Sara Balasch, amb l’obra d’Iglesias, quan pengi de les parets de la sala de bótes un cop acabat, d’aquí uns 20 ó 25 dies.

Vista del mural de 60 metres Foto: Sara Jové

Per a Joan Jové, el celler és “com ajuntar vi i art”. De fet, l’indret és ple d’obres d’art del pintor Josep Guinovart o de l'escultor Esteve Casanoves, entre d'altres artistes de renom. “Tenim la sensibilitat d'aportar un valor afegit a la vida donant suport a la cultura”, explica Jové. La relació entre els elaboradors de vins i Iglesias ve de lluny. Jové i Balasch ja el coneixien des de fa més d’un any, quan van decidir ajudar-lo a finançar el seu projecte. El setembre de 2012, van donar-li 10.000 euros a canvi de muntar una exposició a la seva propietat.

Amb tot, l’obra no acabarà quedant-se al celler. Així, tot i que l’artista voldria que es pogués quedar per sempre a la Pobla de Cérvoles, els propietaris prefereixen “que s’exposi a la majoria de llocs possibles”. “No volem ser possessius, creiem que serà una obra itinerant”, afirmen. De moment, però, equiparan la sala del mural amb totes les comoditats necessàries, com per exemple, una bona il·luminació.

Com a creador, Iglesias “sempre ha estat en crisi”. El món de l’art és realment dur i,
segons el propi artista, “si no vas a treballar fora, et mors de gana”. Per aquest motiu, agraeix al celler l’oportunitat que li han brindat, i el pròxim projecte ja li volta pel cap. “M’agradaria provar de fer el mateix al carrer d’una ciutat”, avança amb un punt de murrieria. 

L'artista Gregori Iglesias treballant a la natura Foto: Sara Jové

Nou comentari