Algunes etiquetes de vi, fruït del disseny gràfic catalàAlgunes etiquetes de vi, fruït del disseny gràfic català
La polèmica provocada pel prestigiós crític de vins José Peñín, creador de la ‘Guía Peñín’, que en un post al seu blog va considerar que la Generalitat “obliga” els cellerers a etiquetar en català i que és del parer que els apòstrofs del català li resten universalitat, i que més tard va publicar una correcció en la que insistia en la “imposició del català” a les etiquetes de vi, ha provocat entre d’altres, la resposta del dissenyador gràfic Xavi Pérez, que en un post al seu blog ‘Divendres al vespre’ titulat ‘ Etiquetaje universal ‘, defensa les bondats del grafisme català aplicat a les etiquetes de vi tot recordant els noms de Josep Maria Civit que “a finals dels 70” van treballar en l’etiquetatge del Cava Raventós i Blanc o Xavier Bas, en qui van confiar cellerers de prestigi arreu de l’Estat com Tomás Cuisiné, Raventós i Blanc i Alvaro Palacios. També recorda el paper de “Fernando Gutiérrez, creador de l’estudi barceloní ‘Gráfica’, més tard amb estudi propi a Londres, on va crear obres mestres com l’etiqueta del Dehesa Gago, de la Compañia de Vinos Telmo Rodríguez”.
El dissenyador gràfic, contactat per VADEVI.cat , és del parer que “el sector dels vins és dels més afortunats quant a disseny d’etiquetes” tot assegurant que hi ha altres sectors molt menys agraïts. “Tot i que n’hi ha de molt lletges -continua el dissenyador- en general les etiquetes de vi estan força bé i aquí a Catalunya les fem millor que ningú”, assegura el dissenyador, que en té “tota una col·lecció emmagatzemada al seu ordinador”.
De Peñín, el dissenyador considera que “dóna opinió sense conèixer ben bé el tema” i recorda que per als comerciants “l’important és tenir un nom que destaqui”. Pel que fa a la polèmica dels apòstrofs, Pèrez ho té clar: “Estic d’acord en que cal simplificar, però de forma gràfica, no tipogràfica”, o com apunta al seu blog, Peñín “fa el ridídul”, ja que per a ell “és més difícil trobar un apòstrof a l’univers que una Ñ i a sobre li resulta més fàcil escriure, llegir, comprar i tastar “Château Lascombes”, amb el seu accent circumflex i tot que “L’Ermita”, malgrat haver estat aquest vi batejat per un paisà seu, com es Álvaro Palacios fill, i malgrat que la collita del 94 es cotitza en tot l’univers a 600 euros l’ampolla”.
De fet, segons Pérez, el que sembla impulsar Peñín “és una estandartització de l’etiqueta”, cosa que el dissenyador defensa pel que fa a les “etiquetes de les DO, perquè així es regula la informació”, però no en la part de la marca comercial.
Finalment, i a espera que José Peñín publiqui la continuació del seu post, on va prometre explicar com ha de ser “l’etiqueta ideal”, Pérez proposa la seva: “No existeix com a tal, l’etiqueta ideal, però sí que ha de complir tres requisits, legibilitat, atractiu i diferenciació”.
