L’enòleg Oriol Guevara (Vilanova i la Geltrú, 1967) és el nou director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) en substitució de Joan Aguado.Considerat un savi del món del vi, Guevara haurà de fer front amb celeritat a un reguitzell de situacions que preocupen el sector i buscar, sobretot, la unitat allà on anar per lliure és l’opció més habitual.
Quins seran els eixos programàtics del seu pas al capdavant de l’Incavi?
Estructurar més bé el sector. Sembla una qüestió evident, fàcil i tòpica, però s’ha de fer. S’ha de conjuntar el sector perquè tothom entengui que hem d’anar tots alhora. Aquest és un sol sector, no en són 25 on cadascú hi té la seva parcel·leta.
Què passa amb el preu del raïm?
Que suporta unes tensions importants del mercat i dels grans elaboradors, que són els que en compren més quilos i, per tant, els que hi incideixen més. Però els preus també són fruit de l’evolució global del mercat internacional. Tot això fa que el preu del raïm sigui el que és i que pateixi una gran inestabilitat.
No es pot trobar un preu just?
En això estem.
I en quin punt ens trobem?
Tothom ha d’entendre que els acords arriben parlant, no pas tirant raïm davant de no sé on. Es tracta de posar-nos d’acord i per això hi ha unes taules sectorials on s’hi fan fòrums de debat. I si ara no en podem parlar, doncs fem passos per parlar-ne més endavant, però no se’ns pot acusar d’estar de vacances.
Precisament Unió de Pagesos acusa l’administració catalana d’estar en unes vacances permanents…
Amb declaracions incendiàries no anirem enlloc. L’administració té part de la responsabilitat, però els principals actors del sector del vi no estan dins l’administració. Per tant, culpar-nos a nosaltres de la situació que viu el vi català em sembla fora de lloc.
[[frase]]
Com afecta la crisi al sector del vi?
El consum mundial augmenta, però aquí no anem tan bé. S’han de fer moltes coses, per exemple, pedagogia a l’hora de beure vi.
Falta pedagogia?
Sí, la societat es decanta cap a altres sectors i el del vi té un encaix molt menys evident que abans. En aquest sentit, la pedagogia ha de servir per situar el sector al lloc que li correspon.
Com anem de promoció?
És una de les mancances del sector. Tenim un vi extraordinari, un clima excel·lent, uns cellers amb tecnologia punta, grans enòlegs… Ara ens falta estructurar tot això i acabar la cadena amb una bona promoció, on s’ensenyi una manera de treballar, una imatge i un producte. La promoció no ha d’acabar només en el fet de mostrar una ampolla, sinó que cal ensenyar què hi ha darrere.
¿Els catalans continuen consumint vins forans?
La tendència s’està invertint molt a poc a poc, però en segons quins llocs es nota més que en d’altres. En ciutats amb una població més cosmopolita i amb un alt índex de turistes, el producte català queda més diluït que no pas en zones productores i els seus voltants, on sí que s’està produint un canvi de tendència.
Quina és la fortalesa de les denominacions d’origen catalanes?
En conjunt estan bé, són actives, però hem de tendir cap a un pla estratègic on no només es parli de varietats de raïm autoritzades, sinó també de promoció, de com i què s’hauria de fer per ajudar a la denominació d’origen. També demano que hi hagi consciència d’unitat, que tothom tingui clar que cada denominació d’origen forma part del conjunt del sector del vi català.
No hi ha unitat?
Als enòlegs no se’ls té en especial consideració, als pagesos no cal ni dir-ho. Cadascú ha tirat pel dret i ara es tracta d’anar junts. La recerca, els enòlegs, els empresaris, els pagesos… tots som imprescindibles, i ens ho hem de creure.
Com afectarà l’organització comuna del mercat?
Són les lleis que regiran el sector a Europa i cal adaptar-nos-hi defensant la nostra singularitat. Per això demano el pla estratègic, per casar-lo amb les noves normes europees. De moment podem incidir una mica en les decisions que es prenen a Brussel·les perquè l’Incavi hi té un representant. El problema és que Espanya és una circumscripció única, i això vol dir que també hem d’anar a Madrid. Per això m’emprenya que algú ens digui que estem de vacances…
Oriol Guevara, director general de l’Incavi, passeja entre unes vinyes a la localitat de Vilafranca del Penedès FOTO: TJERK VAN DER MEULEN
