Al Penedès es fan vins amb diferents DO: Penedès, Cava i Catalunya. Com conviuen aquestes denominacions?
Bé, hi ha un solapament al territori però hi ha una separació des del principi dels procés: les vinyes que fan DO Catalunya no fan ni cava ni DO Penedès. El raïm que fem servir a Penedès s’ha de collir més madur perquè necessitem una mica més de grau; el cava es cull pràcticament verd, amb deu graus i mig perquè com que fa una segona fermentació ja puja de grau. Una altra diferència és que a Penedès hem de deixar menys producció, sobretot amb negres per aconseguir modulacions de 13 o 14 graus. És un treball una mica més afinat i més acurat.
La DO Penedès és, per tant, una mica superior a la DO Catalunya.
Sí, hi ha una mica més d’exigència, a nivell de tast. Tenim unes exigències de tast que de vegades alguns vins no passen i aleshores són comercialitzats amb la DO Catalunya. Tots els que tenen dret a fer vins Penedès també poden fer cava i Catalunya perquè el Penedès està un graó per sobre. Aleshores, si et desqualifiquen de Penedès pots anar a les altres dues. En canvi, a l’inrevés no.
En el teu cas, fas vins ecològics.
Sí, com a elaboradors només fem vins ecològics. Totes les vinyes que tenim són de conreu ecològic i les de la dotzena de pagesos als que comprem, també. Som els primers que vam començar a fer-ho fa 34 anys i encara seguim.
Com vau començar?
Jo era vegetarià i va venir una oferta d’una gent que buscaven algú que els fes un vi ecològic. Fa 33 anys van associar vegetarià amb ecologia i m’ho van oferir a mi. Em va interessar perquè volia sortir del fet de vendre raïm a les grans empreses i ho vaig veure com una bona ocasió.
Hi ha molts cellers que facin vins ecològics?
Sí, es pot dir que està una mica de moda. Ara ja som un centenar de cellers catalans que en fem vi ecològic. I alguns, com nosaltres, de manera exclusiva.
Els vins ecològics són una aposta personal o comercial?
Per mi, en el seu moment va ser una aposta personal. Jo volia respectar els animals, no espantar-los i sortir de la dinàmica de vendre el raïm a les grans marques en que estava immers.
Els vins ecològics són de qualitat superior?
Jo crec que sí, sobretot si valores que siguin ecològics. Si no ho valores, els pots trobar molt bons, excepcionalment bons, com els millors. Però si ets conscient que la feina que s’ha fet per obtenir aquesta qualitat s’ha fet respectant la natura i sense crear contaminació en cap punt del procés, tens una qualitat afegida que, per mi, els fa superiors als altres.
La gent és sensible a aquest tipus de vins?
Sí, ara molts cellers estan començant a fer vins ecològics. Hi va tothom. El Penedès podria ser la primera zona del món que faci només vins ecològics. Pensa que ara, al Penedès hi ha uns 150 cellers i 47 ja fan vins ecològics. És la zona de Catalunya on més n’hi ha. Estem en un punt molt avançat i cada any es donen d’alta molts cellers.
Les grans marques hi apostaran?
Torres ja ho ha fet. Ja està declarant les seves vinyes ecològiques i en un any treurà vins ecològics al mercat. Ja ha ha pres l’opció i mica en mica anirà traient cada cop més vins ecològics.
Tastant un vi es pot saber si és ecològic?
No. Has de veure-ho a l’etiqueta o fer una anàlisi química. Gustativament no es pot apreciar. Són tan bons o tan dolents com els altres.
L’agricultura ecològica és més cara que la convencional?
Avui dia, l’agricultura ecològica és tan competitiva com la convencional. A més, a l’agricultura convencional no se’ls imputen els costos econòmics de descontaminar el que ha contaminat, ni de les malalties i intoxicacions que han provocat. Si ho comptem tot, l’agricultura ecològica és molt més competitiva que la convencional.
Alguns dels vostres vins porten taps de rosca. Per què?
Sí, també en vam ser pioners. Ara estan sortint alternatives al suro. Hi ha els taps de vidre, els taps sintètics i els de rosca d’alumini. En agricultura ecològica no podem fer servir els sintètics. Abans només utilitzàvem el suro però ara hem passat els blancs i els rosats a rosca d’alumini. Vam encarregar un estudi d’emissions de carboni a una empresa suïssa que es diu Carbotek i els resultats ens van dir que, d’entrada, si només tenim en compte només la producció pura del tap, era més ecològic el suro. Però els taps de suro tenen un problema i és que un 5% de les ampolles surten amb gust de tap de suro a causa d’un fong que crea una mol·lècula que reacciona amb el clor. Això fa que perdis no només el tap sinó també el vi, l’ampolla, la càpsula, l’etiqueta, la contraetiqueta, la caixa, les taxes que has pagat, el transport… Si hi sumem tot això, ens trobem que amb només un 1% de vins amb problemes, ja resulta més ecològic el tap de rosca d’alumini.
Els taps d’alumini són reciclables?
No. S’haurien de fondre i tornar a fabricar. Però et permeten una altra cosa: tornar-los a tapar tantes vegades com vulguis. Va molt bé per exemple per a les persones grans, que no tenen tanta força a les mans i que els costa tornar a tapar l’ampolla amb un tap de suro. Amb el de rosca d’alumini no hi ha cap problema. O amb la gent jove, que li costa entrar al mercat del vi per culpa del tema del tirabuixó. Al mercat anglosaxó i al nord d’Europa s’ha imposat totalment. A mi em sembla que és una bona opció per als vins joves però que de moment no és aplicable a vins negres i a blancs de llarga criança.
Els vins del Penedès tenen una valoració molt alta en els concursos internacionals i, en canvi, vivim en un país que pateix riojitis. Com s’ha de curar?
Hem de divulgar els nostres vins, que la gent els conegui i els tasti. I hem de fer vins encara més bons. Ja els fem molt bons i avui no tenim res que envejar a cap denominació d’origen de l’Estat espanyol però encara els hem de fer millors. Hem de convèncer al consumidor estàndard; que quan els tasti s’enamori del vi.
Els vins del Penedès estan més valorats a l’estranger que a Catalunya?
Sí, és veritat. Nosaltres venem un 15% de la producció a Catalunya, un 5% a Espanya i el 80% a la resta del món: Alemanya, Suïssa, Suècia, Noruega, Finlàndia, Bèlgica, els Països Baixos, Itàlia, Ucraïna, Bielorússia, Txèquia, Brasil, Mèxic, Xina, Estats Units, Canadà… fins a 23 països.
JOSEP MARIA ALBET Ha participat al curs “Els vins dels Països Catalans des de diferents àmbits” de la XLIII Universitat Catalana d’Estiu FOTO: JOAQUIM VILARNAU/UCE
