Unió de Pagesos ha convocat una tractorada a Vilafranca del Penedès pel proper 22 d’agost per reclamar que es duguin a terme mesures immediates per combatre la situació de crisi del sector vitivinícola i per reclamar preus justos per als productors de raïm.
-Tan greu és la situació del sector vitivinícola a Catalunya?
-És de fallida tècnica, està a punt de fer un espetec. Ja fa anys que el problema s’arrossega, però enguany el problema ja no és el baix preu, sinó que es tracta de poder col•locar el raïm a qualsevol preu. És una situació que no s’havia donat en molts anys.
– Però es veia venir que anàvem malament, oi?
– Doncs sí, però no s’ha fet res. Els únics que ens queixàvem érem nosaltres, la part dels productors, però tothom feia l’orni, fins i tot l’administració s’ho mirava de lluny. Mentre, els grans elaboradors han anat fent la seva política d’abusar del sector productor: ja els anava bé que hi hagués una situació excedentària per poder pagar un preu baix i fer que els sortissin els números. Fins que hem arribat a aquest punt en que el mal estructural del sector fa insostenible la situació.
– Es pot dir que hi ha una situació de monopoli en que dues o tres grans empreses compren una part molt important del raïm i això els permet fixar els preus que els convenen?
– Sí, però no només el preu del raïm, també compren el vi a les cooperatives i magatzems particulars. Aquest preu del vi no surt a les notícies, però afecta igualment els pagesos que porten el raïm a aquestes cooperatives. D’aquesta manera, es publica un preu del raïm, que afecta a un percentatge important de la producció, però el preu que paguen pel vi, ja elaborat, és encara més baix i això repercuteix en el que els pagesos perceben pel raïm que han dut a les cooperatives.
-Això vol dir que les cooperatives encara liquiden amb els pagesos a un preu més baix que el preu de mercat del raïm?
– Sí, han de liquidar a un 30 o un 40% més baix del preu que es publica que paguen les grans empreses.
– A quins preus s’està pagant el raïm?
– Les varietats blanques per al cava tenen un preu, que es mou al voltant dels 30cts. i que es manté des de fa aproximadament set o vuit anys i aquí és Freixenet qui marca la pauta. Pel que fa a les varietats negres, hi ha una davallada tan gran que enguany qui pot col•locar el raïm ja pot estar content. El preu es pot situar entre els 15 i els 60 cts. Els 15 cts. són clarament ruïnosos, però a qui li comprin, encara pot donat gràcies. I això tenint en compte que el propi Incavi ha valorat el cost de producció del kg de raïm en 40 cts.
– Però el preu mig s’acosta més als 15 o als 60 cts.?
– Amb el volum que hi ha, molt més als 15.
– I a tot arreu és igual? La situació és la mateixa a totes les comarques vitivinícoles?
– A tot arreu la situació és crítica, però a la terra Alta i la Conca de Barberà és on està pitjor. A la Terra Alta perquè no està dintre la DO Cava i la davallada de compra de Torres ha fet molt mal. S’està pagant el litre de vi elaborat a les cooperatives a 15 cts. el litre. Això vol dir que al pagesos els arriben 10 cts. I aquest preu no et paga ni anar a la vinya a recollir el raïm.
– M’està dient que on la situació és més crítica és al raïm negre, ja que el blanc, encara que sigui a baix preu, troba sortida per al cava. Però no es deia fins fa poc que el futur era el raïm negre?
– Sí, al Penedès es van fer fa deu anys uns convenis interprofessionals per potenciar el raïm negre, del que eren deficitaris, es van adequar les normatives per afavorir les grans marques amb la creació de la DO Catalunya per fer que poguessin treballar amb raïm de qualsevol indret i no només del Penedès i ara es dona el cas que molt raïm negre de qualitat haurà d’anar per destil•lar, i això no pot ser.
– Ara que s’acosta la verema es tornarà a posar d’actualitat el tema de les inspeccions de treball, que controlen, fins i tot des d’helicòpters, el nombre de gent que treballa en una vinya i en demana els papers, i això dificulta el fet tradicional que la família sencera s’aboqui a la verema, fills, pares i avis. Quina posició té Unió de Pagesos d’aquest tema?
– Doncs entenem que la verema és una activitat tradicional i que aquests casos en que la gent treballa a canvi de res o d’una costellada, no es poden perseguir. En molts casos es tracta de gent que té una vinya però treballa en una altra activitat econòmica, una fàbrica, per exemple i que en el període de vacances o un cap de setmana, porta la família a collir el raïm. No pot ser que es persegueixi gent jubilada que ha fet tota la vida de pagès i que ajudin el fill en aquetes dates puntuals. Fins a segon grau de parentiu no s’hauria de penalitzar. De la mateixa manera que les grans empreses porten un dia a la verema a fer-se la foto personatges famosos dels que surten a la premsa del cor i tampoc no passa res. Una altra cosa és qui tingui treballadors il•legals, això sí comporta una responsabilitat i no pot ser. He de dir que normalment els casos de parents no acaben en sanció, però s’ha d’anar a Barcelona a dur els papers, amb les molèsties que comporta i d’alguna manera es criminalitza una activitat tradicional.
-Actualment la majoria de decisions que afecten el sector es prenen des de la Unió Europea. Aquest allunyament influeix en l’encert de les mesures que s’apliquen?
– Bé, no es tracta de llunyania o proximitat. Les decisions segueixen afavorint les grans empreses. Per exemple, en el marc de la Organització Comuna del Mercat (OCM) s’han destinat 16 milions d’euros a promoció a països tercers, és a dir a promoure el vi a països de fora de la UE. Doncs bé, ha estat un vestit a mida per a les grans empreses, que són les que han[[frase]] rebut aquests diners perquè són les úniques amb capacitat per anar a promoure la seva marca a països com Canadà o la Xina, per posar un exemple. Doncs bé, nosaltres demanem que ja que aquetes empreses es beneficien d’ajuts públics, al menys s’han de comprometre a pagar la matèria primera a com a mínim a preu de cost de producció. No pot ser que vagin escanyant els pagesos i s’apuntin a rebre diner públic.
– En aquest moment el director de l’Incavi ha dimitit per motius personals. S’espera que el DAR consulti Unió de Pagesos sobre el nomenament del nou director?
– Bé, tot apunta que el Joan Aguado va ser nomenat director arran d’una conversa a Vilafranca amb el Sr. Torres. És a dir, que en tot cas es consulta la patronal, no Unió de Pagesos. I el que s’ha vist després ho confirma: hi ha hagut una gran connivència entre l’Incavi i la gran empresa. Més que quan governava CiU. Una política que ha afavorit l’agroindústria, no els productors.
– La setmana passada es ve reunir la Taula Sectorial Agrària de la Vinya i el Vi. ¿Quina sensació els va deixar?
– Bé, és el que deia: des de la Generalitat ens van dir que no ens preocupéssim, que ja havien parlat amb el Miguel Torres. Així es veu qui mana.
– A banda de les mobilitzacions, ¿què més està fent UP per pressionar les institucions?
– Doncs estem fent que a cada poble es voti una moció per demanar que s’obri un debat de política agrària al Parlament, però les pressions del PSC sobre els alcaldes són molt fortes: els estan trucant per evitar que les mocions surtin endavant.
– Qui els està trucant?
-Doncs el Conseller Llena. I des de Madrid també hi està havent pressions, pensi que, per exemple, Josep Puxeu, el secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, és soci en el celler Viticultors del Priorat amb Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i amb Luis Atienza, ex-ministre d’agricultura amb Felipe González i actual president de Red Eléctrica de España.
– Hi ha alguna solució a llarg termini, més enllà d’una destil•lació de crisi que aturaria només el cop per aquesta verema?
– Doncs orientar les cooperatives, aprimant-les i encaminant-les a fer un producte de qualitat i que arribi al mercat. I per altra banda, reduir la superfície de vinya. S’ha de reduir la producció de vi. Fins ara ens havien orientat a emparrar i mecanitzar per abaixar els costos, però això ha dut a augmentar la producció i els pagesos que han invertit en aquestes mesures, a hores d’ara són els que estan més entrampats. A Catalunya tenim unes 60.000 hectàrees de vinya, una superfície similar a la de que hi ha a la Rioja, però el nostre raïm val una tercera part del que val el de la Rioja.
– Quin futur li veu doncs al sector tal com van les coses?
-Em recorda al que va passar amb la fruita seca els anys vuitanta, que va passar de ser un sector potent i productiu a ser purament testimonial.
Josep Marrugat, membre de l’executiva del sector de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos AVUI
