– Qui dirigirà l’Incavi?
– Molt aviat hi haurà el nomenament del nou responsable de l’Incavi, però deixeu-me encara uns dies.
– Concretem. Molt aviat vol dir aquest mes?
– Molt aviat, deixem-ho en molt aviat. Però més important que les persones concretes és la política que es vol aplicar, el paper que es vol donar a l’Incavi i, en aquest sentit, tinc molt clar que l’Incavi ha de continuar, però per reformular-lo.
– En quin sentit?
– En els últims anys l’Incavi no ha estat un instrument al servei del món de la vinya i el vi i el sector així ho ha percebut. He rebut aquest missatge i, per tant, el meu compromís amb el sector i amb el país com a responsable d’Agricultura és donar a l’Incavi aquesta nova dimensió de ser una eina útil, eficaç i al servei del sector. Si nosaltres fem que l’Incavi sigui vist com una institució burocràtica que el que fa és dificultar la tramitació d’ajudes i declaracions, és que no estem fent bé la nostra feina. Al contrari, hem de ser un element dinamitzador. El pagès ha de fer raïm, no papers. L’elaborador ha de fer vi, no emplenar formularis.
– Quina ha de ser, doncs, la prioritat de l’Incavi?
– Ser menys burocràtic i posar d’acord tots els actors: elaboradors, productors i comercialitzadors. Ja estem treballant per resoldre el desacord que hi ha en el preu del raïm. Hem de treballar per assolir que ningú hagi de vendre raïm per sota del preu de cost. Crec que és la meva obligació intentar la pau entre elaboradors i productors.
– Les organitzacions de pagesos consideren que el mercat està en situació d’oligopoli i dues o tres grans empreses fixen els preu del raïm.
– Aquestes grans empreses i també les més petites assumeixen que hi ha una realitat que no es pot obviar: si es paga el raïm a preu de cost o per sota, se’n ressentirà la qualitat i la quantitat de la matèria primera disponible i estic segur que els grans elaboradors no volen perjudicar els viticultors.
– Això seria desertitzar el territori…
– Sí, i a més, posaria en joc la supervivència del sector. I si en altres sectors agraris ha estat possible aquest acord, també ho ha de ser en aquest.
– Ha parlat ja amb alguns d’aquest grans elaboradors?
– He parlat amb tots, grans i petits. I si volem potenciar l’economia productiva, cal apostar per aquest sector, que té una incidència important en el PIB d’aquest país. Per tant des del Govern volem cuidar-lo.
[[frase]]
– Com es pot promocionar més eficaçment el vi català?
– En l’àmbit del vi hem de promoure el patriotisme alimentari. Això vol dir que els consumidors han de conèixer els vins de gran qualitat que s’elaboren a Catalunya i, a més, hi han de poder accedir. Per tant, hem de posar a disposició dels elaboradors els instruments d’accessibilitat i de proximitat: mercats i fires locals, per a així despertar la consciència que són aquests els vins que s’han de consumir preferentment.
– Això només és aplicable al mercat local…
– És clar, també hi ha una gran feina a fer en la internacionalització. El mercat del vi és global i nosaltres estem ben posicionats, amb marques conegudes arreu del món. Fa uns dies, en la presentació dels resultats anuals del cava, es va posar de manifest que el 2010 hi ha hagut uns increments importants de vendes a França i exponencials pel que fa a Bèlgica. Això vol dir que som capaços de penetrar en mercats que havien estat captius de champagne francès i em fa estar orgullós i tranquil en el sentit que podem assolir qualsevol repte.
– Però les dades diuen que si bé el cava ha crescut en molts mercats internacionals, el champagne encara ha crescut més. Fins i tot ha crescut més el champagne a l’estat espanyol que el que ha crescut el cava a França,. Així que potser en l’intercanvi encara hi hem sortit perdent…
– Si al mercat espanyol les vendes de cava no han estat millors ha estat per motius polítics, no pas de qualitat o de competitivitat.
– Creu que s’ha donat la paradoxa què fenomens en principi negatius com el boicot al cava hagin fet que el sector s’hagi espavilat més a l’hora d’exportar?
– No m’atreveixo a assegurar que sí, però és possible, perquè me n’he adonat que el sector té molt present el boicot. I això ens ha ensenyat a aprendre dels errors. D’una banda, per evitar que es repeteixi aquesta situació i, de l’altra, per resoldre-ho buscant una sortida en les vendes a d’altres mercats.
– Com poden afectar les retallades pressupostàries a l’Incavi com organisme i al sector en ajuts i en promoció.
– Hi ha una filosofia d’aquest govern que diu que amb menys hem de fer més i millor, i això és un repte i una gran responsabilitat. Per aconseguir-ho hem d’exprimir al màxim totes les possibilitats de l’administració, hem d’establir estratègies conjuntes, complicitat amb el sector.
– Aquestes retallades poden tenir incidència en la competitivitat respecte a altres zones productores de l’Estat?
– No per les retallades, sinó perquè altres comunitats autònomes guanyen protagonisme, sigui perquè tenen més complicitat amb l’Estat o no sé perquè…
– Potser perquè tenen menys dèficit fiscal?
– Sí, també perquè tenen un altre tracte fiscal, o fins i tot des del punt de vista d’ajudes europees: les diverses comunitats autònomes estan catalogades en funció de la riquesa que tenien al moment que Espanya es va integrar en la UE i això condiciona molt el poder rebre determinats ajuts o no i, a hores d’ara, hi ha d’altres comunitats amb grans produccions. No ens podem quedar enrere quan sempre hem estat capdavanters.
– Es diu que una de les possibles dificultats per al vi català és l’existència de múltiples DO, que fan difícil projectar una imatge de conjunt. Hi ha previst algun canvi important en l’estructura de les DO, per exemple a l’estil de l’organització piramidal de les DO franceses?
– De moment, no proposaré cap canvi estructural. Catalunya és prou plural i rica com per oferir tot aquest ventall de productes. Si jo tingués la percepció que tota aquesta diversitat fos dolenta m’ho plantejaria, pero no és així.
– Si s’aposta per la identitat de cada zona, no és contradictori que es pugui comprar una ampolla de cabernet sauvignon de característiques similars emparada sota casdascuna de les DO catalanes, excloent el cava, és clar?
– Apostem per les varietats autòctones del país, que cada zona tingui les seves varietats, però sense excloure res. Per seguir amb el seu exemple: posem que tenim un cabernet sauvignon de l’Empordà, un cabernet sauvignon de Costers del Segre i un cabernet sauvignon del Priorat: són tres gustos, tres colors, tres aromes completament diferents. Hi hem de renunciar? També hi ha cabernet sauvignon a Califòrnia o a Bordeus, però tots són diferents.
– Va, mulli’s: quin és el seu vi preferit?
– Doncs un dels Costers del Segre, del qual no us diré el nom, però us daré una pista: a l’etiqueta es pot veure a cada anyada de quina vinya concreta provenen els diferents raïms que composen el cupatge i això m’agrada perquè fa evident el lligam íntim que hi ha entre el vi i la terra on ha nascut.
Josep Maria Pelegrí FOTO: DEPARTAMENT D’AGRICULTURA
