Les llars catalanes afectades per la crisi han reduït la despesa global per culpa de la recessió, però on menys ho fan és en l’alimentació i sense renunciar a la qualitat: destinen més temps a buscar els establiments que li ofereixen una millor relació qualitat/preu i recuperen “la cuina de l’àvia”
Així es desprèn de l’estudi “Anàlisi de l’impacte dels estils de vida i els factors d’entorn en el consum de productes d’alimentació”, elaborat per l’Institut Cerdà per encàrrec del Foro Interalimentario. És la primera vegada que un estudi estableix una relació directa entre el temps disponible i recursos econòmics: quan un escasseja es compensa amb l’altre.
L’objectiu de l’estudi ha estat identificar les principals tendències socials i estils de vida i els principals factors de l’entorn que tenen impacte en els hàbits de compra i consum d’alimentació. Per això s’ha analitzat l’estil i els modes de vida de 50 families catalanes durant el segon trimestre del 2009. S’han analitzat els tickets de compra, i s’han realitzat enquestes i entrevistes en profunditat sobre els seus hàbits de compra i consum d’aliments.
Les conclusions
L’estudi analitza tres gran apartats: els recursos vitals (format per la combinació de diners i temps disponibles), els factors determinants (estil de vida, valors de la llar, etc.) i l’impacte dels factors importants en els recursos vitals (és a dir què és més o menys determinant en els hàbits de compra i alimentació). La conclusió és clara: el temps i els diners determinen el tipus d’alimentació familiar, i aspectes com la salut, la composició de la llar o els valors de la família influeixen menys en el tipus de compra.
Les famílies que han patit una baixada dels ingressos han reduït la seva despesa global, però on menys la redueixen és en l’alimentació, de manera que per l’alimentació guanya pes percentual en el pressupost familiar. Destinen més temps a buscar els establiments que li ofereixen millor relació qualitat/preu, recuperen la cuina tradicional, i redueixen molt els àpats fora de casa. Bona part de les famílies que no pateixen directament els efectes de la crisi segueixen pautes pràcticament idèntiques a les que sí han patit una davallada dels recursos econòmics. Les famílies amb molt temps destingen més estona a la compra, donen més prioritat als productes frescos, passen més temps a la cuina i recorren menys al menjar fora de casa.
D’altra banda, les famílies preocupades per la salut dediquen més recursos (temps i diners) a l’àmbit alimentari. La majoria d’accions que fan per preservar la salut tenen a veure amb l’alimentació. Associen una alimentació saludable amb la qualitat dels productes, però preservant la variable preu. A més, creix el nombre de llars que es preocupen per l’origen i la traçabilitat dels productes, com a forma de consum responsable. Aquestes famílies dediquen més recursos a l’alimentació.
Comportament racional en temps de crisi
Durant la presentació de l’estudi, aquest diemcres al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) Joaquim Llena, ha assegurat que l’estudi permet veure que “el consumidor es comporta de forma més racional en temps de crisi”, i que els nous temps que estem vivint han generat noves necessitats com el foment de la innovació per acostar-se a uns consumidors amb menys temps per dedicar a la cuina.
Segons Llena, “si durant la dècada dels 90 i el 2000 la principal preocupació era la seguretat alimentaria, ara aquesta inquietud ja està superada i l’atenció del consumidor se centra en l’origen del producte, la seva traçabilitat, la proximitat i el respecte al medi ambient, entre d’altres elements”. La nostra societat, ha afegit Llena, ara relaciona “alimentació i benestar”, i busca a través dels aliments “una salut física,emocional i fins i tot espiritual”, segons Llena.
Mercat de Sant Antoni Miquel Anglarill
