Tot i un cost de participació considerable: 3.000 euros per celler el primer dia, en que n’hi van participar 21 a Torroja, i 800 per als 23 que s’hi van afegir la segona jornada en una carpa espectacular davant la cartoixa d’Escaladei i als peus del Montsant, la satisfacció era generalitzadaa l’Espai Priorat
Ricard Mayol, de Mayol Viticultors, un celler familiar que va participar les dues jornades ho explicava: “Cada cop que viatjo als EUA per contactar amb importadors locals, em costa més diners, entre avió i hospedatge, i no faig pas tants contactes”. Mireia Tetas, de Mas Blanc Pinord, destacava l’oportunitat d’obrir nous mercats: “Ja estem en alguns països com EUA, Corea o Xina, però això ens obre portes noves que d’altra manera no sabríem com trucar”.
Tot i això, hi havia una certa inquietud, perquè els tractes no s’acabaven de tancar. I és que les exportacions a països llunyans com Xina, Vietnam, Índia o els EUA, són lentes. Segons els germans Joan i Josep Cusiné, del celler Gratavinum, “poden passar sis mesos o fins i tot un any des que s’inicia un contacte fins que es tanca l’operació i les ampolles arriben a destí”.
El president del consell regulador de la DOQ Priorat, Sal·lustià Àlvarez, raonava aquest fet: “els interessos de compradors i venedors no són del tot coincidents, els visitants que han vingut, primer volen conèixer els productes, i més tard tancar els tractes, mentre que, lògicament els cellers el que voldrien és lligar-ho tot immediatament”.
Els 44 cellers participants són gairebé el 50% dels celler prioratins, i els visitants, més de seixanta entre compradors i premsa especialitzada procedent de països diversos, des de Suïssa o els EUA, fins a Vietnam, Malàisia, la Xina, l’Índia, Japó, Taiwan o Corea del Sud, tots mercats emergents per al sector del vi.
El director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que va visitar l’acte, el va valorar molt positivament. “D’actes com aquest n’hi hauria d’haver dos o tres l’any”, deia, i afegia que “s’ha pogut fer gràcies als ajuts a la promoció a tercers països (els extracomunitaris), que gestiona l’Incavi i amb aquests mateixos recursos hauria estat impossible que gairebé 50 cellers visitessin tots aquests països, tots en igualtat de condicions. Però el que més destacava és que “és molt més efectiu, perquè han conegut el territori, i el Priorat s’ha de veure per entendre d’on surt la qualitat d’aquests vins i el cost que té elaborar-los”.
Els visitants també estaven satisfets amb l’experiència. Aurelio Cabestrero, de Grapes of Spain, un madrileny establert des de fa molts anys a Virgínia i que importa vins de l’Estat espanyol a 32 estats dels EUA i al Canadà, comentava que fa 15 anys a Nord-amèrica només es coneixien el rioja i els xeressos, però que ara els afeccionats coneixen també el Priorat. “És el mercat més competitiu del món, hi ha vins de tot arreu, així que els interessats llegeixen molt. Per això és tant important aparèixer a la premsa” i comentava que les puntuacions Parker han perdut una mica de pes: “abans, quan només hi havia dos o tres vins amb més de 92 punts, eren molt importants, però ara ja n’hi ha molts i els consumidors tenen accés a molta més informació”.
La Japonesa establerta a Barcelona Yuko Satake, que informa des del seu bloc en japonès vivaspain.es i que que fa d’intermediària entre cellers i compradors japonesos, també destacava la importància de l’acte, que apropa als compradors internacionals el patrimoni únic del Priorat molt millor que qualsevol explicació.
LA SEGONA JORNADA DE L’ESPAI PRIORAT ES VA FER EN UNA CARPA CLIMATITZADA DAVAT LA CARTOIXA D’ESCALADEI, AL PEU DEL MONTSANT FOTO: JOAN NEBOT
