Albet i Noya recupera set varietats catalanes de raïm gairebé desaparegudes

Durant els últims set anys, el celler ha assajat, vinificat, tastat i analitzat l'ADN de set varietats catalanes que ja no es conreaven. Algunes no són aptes per fer-ne bons vins, però d'altres proporcionen vins de gran qualitat

Albet i Noya ha estudiat durant set anys, la sensibilitat dels ceps i la seva resistència a diferents malalties; i els resultats de la vinificació d’aquestes varietats. També s’ha analitzat l’ADN dels ceps en tres ocasions i se n’han comparat les mostres amb les dels bancs de d’ADN de l’INCAVI i de l’Institut National de Recherche Agronomique (INRA), a França. “A França van poder identificar totes les varietats excepte dues. Una l’hem batejada com a Belat i per l’altra encara no tenim cap nom”, explica Josep Maria Albet.

Empeltades amb dos tipus de peus diferent, de cada varietat se n’ha fet dos tipus de vins cada any, jove i de criança. Les mostren es van enviar a 150 experts de 20 països diferents que han tastat i puntuat els vins. “Per nosaltres era molt important que fessin els tastos gent de tot el món perquè el criteri de qualitat és completament diferent entre certs països”, explica Josep Maria Albet.
[[frase]]
Els resultats
Els resultats són sorprenentment bons en alguns casos, però en d’altres la varietat recuperada és poc apte per fer-ne vi. Tres de les set varietats han donat força mals resultats però les altres quatre són molt interessants, especialment dues varietats que no s’han pogut identificar i que se suposa que són específiques de Catalunya.

Les varietats que millors resultats han donat són el belat, una varietat negre que “molt probablement és autòctona del Penedès”, la varietat blanca que encara no té nom i que també se suposa que és penedesenca, el vidal -que només es troba a Catalunya i el Canadà- i el graciano -que també se’n troba a la Rioja-. Els resultats de les altres tres varietats, el chancellor, chambourcin i la bellesa o peu de rata, no són tant bons. Aquesta última és la menys adequada per fer vi perquè “el cep creix molt poc -gairebé seria com un bonsai-, fa molt poc raïm i el poc que fa no té grau ni acidesa”, explica Albet.

De moment el celler només comercialitzarà aquestes dues varietats més desconegudes a Suïssa i Alemanya. “Aquí no vam trobar ajudes per finançar la investigació”; explica Josep Maria. Per això, es va recórrer a capital estranger. Una empresa Suïssa va finançar la meitat del projecte a canvi de tenir l’exclusiva de les varietats que donessin bons resultats durant cinc anys.

El projecte continua amb set varietats més
“Jo tenia plantats un parell de varietats que no coneixia de res. Les va plantar pel meu avi però no m’havia dit com es deien”, explica Josep Maria Albet. En descobrir un cep també sense identificar en unes vinyes de Mallorca va engegar el projecte i de seguida va rebre més varietats desconegudes.

Ara, la segona fase del projecte, serà amb set varietats més. Només una serà autòctona, el garrut. Les altres set seran ceps creuats de diferents varietats. La intenció és estudiar-ne la resistència a diferents malalties. Per Josep Maria Albet “pot tenir resultats molt interessants de cara al canvi climàtic i a nivell ecològic i econòmic, perquè si aconseguim ceps més resistents no haurem de tractar-los i no quedaran residus a la terra”.


Albet i Noya és un dels cellers pioners en el cultiu ecològic de les vinyes FOTO: ALBET I NOYA

Nou comentari