Álvaro Ribalta (Barcelona, 1982) és el primer català que entra a formar part de l’exclusiu grup dels Master of Wine, qualificació que certifica un alt grau de coneixement de la indústria vitivinícola mundial del vi, tan des del punt de vista de producte com de la seva vessant de negoci, vendes, màrqueting i elaboracions, entre moltes d’altres. El barceloní, instal·lat a Londres entre el 2006 i aquest 2021 que torna a Catalunya, ha superat vuit proves, cinc teòriques i tres pràctiques que, juntament amb el projecte final, li ha valgut un dels títols més cobdiciats en el món del vi. Ribalta se suma als poc més de 400 professionals de 31 països que han superat els exàmens, “cadascú dels quals, fent una important contribució al món del vi”, segons The Institute of Masters of Wine.
Enhorabona! Ja tens la certificació de Master of Wine. Com et sents?
Estic molt content, després de tants anys d’esforços, és una satisfacció personal molt gran. Ha suposat una inversió molt gran de temps i diners, perquè a part del temps d’estudi, he comprat molts vins, he viatjat per zones productores del món…, Al principi em preguntava: “ho podré fer”?, i jo mateix em motivava pensant que podria aconseguir-ho.
Així ha estat, i ara ets un dels poc més de 400 MW del món…
Sí, malgrat el que tinc més clar de tot l’aprenentatge és que em queda molt per aprendre i que sempre hi ha algú que sap més coses que tu. I per a mi un dels reptes és continuar aprenent al costat dels grans companys amb qui he compartit el camí. He de dir, també, que he estat afortunat de compartir aquesta formació amb el grup d’estudi que vam crear, molt bo per cert, del qual jo he estat el setè MW. Són bons amics i crec que això és una de les millors coses que m’emporto.
Existeix aquesta relació també amb la resta de MW?
I tant! Es crea una xarxa de contactes molt potent, no crec que n’existeixi cap d’igual en aquest sector. Saps que vagis on vagis, sempre hi pots contactar, demanar ajuda, consell, recomanacions… És realment una xarxa que no té preu.
Tot el camí el vius a Londres, però just ara has anunciat la teva tornada a Catalunya, després de viure-hi els darrers 15 anys. En tot cas, per començar pel principi, què et porta, d’entrada, a mudar-te al Regne Unit?
En finalitzar els estudis d’Enginyeria Mecànica a la UPC, em vaig aventurar a buscar feina d’enginyer a Londres. Però un cop instal·lat, i sense trobar cap oportunitat, vaig començar a fer de cambrer. Tenia una mica d’experiència prèvia, i no em va costar trobar feina a sales de restaurants com el St John, un dels més reconeguts de la capital per la seva cuina britànica tradicional. Fent de cambrer em vaig anar aficionant cada cop més al vi.
Venint d’un país elaborador, i t’enamores del vi a Londres…
El Regne Unit és el centre neuràlgic del mercat del vi, i hi ha molts importadors, distribuïdors…, molts professionals que hi viuen i en treballen; és cert que no són país elaborador, excepte per poques referències com els escumosos, que estan prou bé; tot i així, el sector aquí és molt viu. A més a més, hi ha un gran respecte pel servei del vi i el cert és que en qualsevol restaurant mitjà hi trobes una carta de vins interessants. I treballant en establiments així, o en bars a vins o vinoteques, he tingut l’oportunitat de tastar productes de tot el món. Així vaig anar aprenent i atrapant-me cada cop més a la seva xarxa. I en aquest punt, comença la formació.
En aquest moment, el vi ja guanya la partida a l’Enginyeria?
De fet, abans de començar amb els estudis específics de vi, encara vaig fer un últim intent i em vaig matricular a un Màster d’Enginyeria per seguir especialitzant-me. Aquí si que hi va haver un moment clau en què m’adono que m’agrada més el món del vi i ja prenc consciència que m’hi vull dedicar. Canvio la sala per la distribució, treballant a partir d’ara a l’empresa INDIGO, i comença la carrera dels WSET: nivell 1, nivell 3 i el Diploma. Se’m va donar prou bé i em van concedir una beca que cobria el primer any de despeses dels estudis per esdevenir Master of Wine. M’hi vaig inscriure, em van confirmar que havia entrat al programa i sis anys després, ho he aconseguit.
Com ha estat el camí per aconseguir-ho?
Em ve al cap el primer any. T’inscrius i si compleixes els requisits -tenir el diploma del WSET, o un títol universitari d’enologia, viticultura…- t’accepten i comença el repte. I recordo que, quan ens van convocar a Àustria, vaig ser conscient d’on m’estava posant. Va ser una setmana molt intensa i com feia uns mesos que no estudiava, sento que hi anava una mica verd i em vaig espantar una mica.
A què t’enfrontaves?
D’entrada, has de preparar-te mínim durant dos anys, i passat aquest temps, ja pots presentar-te als exàmens: cinc proves teòriques i tres pràctiques. Entre les teòriques, hi havia la de viticultura, enologia, temes de control de qualitat, transport, defectes dels vins, emmagatzematges… També hi ha una prova sobre el negoci del vi i el màrqueting, i queda una última prova que pot englobar molts altres temes, com per exemple, temes vinculats amb la salut, consum… Recordo una de les preguntes que em va tocar defensar: Si poguessis rescatar una varietat blanca i una negra pel bé de la humanitat, quines serien i per què.
I què vas salvar?
D’aquest tipus de preguntes s’espera que utilitzis el màxim nombre de reaonaments i arguments possibles, que parlis d’estils, de preus, de qualitats… Així que em vaig decantar per la Chardonnay, que em va donar l’oportunitat de parlar de moltes zones elaboradores, d’estils diferents, de preus molt variats… Vaig salvar-la pel bé de la humanitat.
Superades les proves teòriques, va arribar el torn de la pràctica. Com són els exàmens de tast, per esdevenir MW?
Després va venir el tast a cegues: 12 vins per examen; el primer dia, els blancs, el segon negres i el tercer, la resta d’elaboracions: escumosos, rosats, fortificats, dolços… I t’enfrontes a un tribunal que pregunta qualsevol cosa sobre cada tipus de vi. Varietats, zona elaboradora, tipus d’elaboració, preus orientatius, canals de venda, quin mercat en podria estar més interessat… i de cada pregunta, ha de donar respostes raonades.
Has de tenir un coneixement molt profund de tots els vins del món, com es fan, quines característiques els defineixen, i sobretot, justificar-ho molt tot i ser coherent, i molt rigorós quan tastes el vi. No et pots equivocar massa en determinats valors com per exemple els graus d’alcohol, acidesa o descripció de cos i textura.
Vas aprovar a la primera?
La teoria sí, el tast, a la segona convocatòria.
La capital britànica és el lloc idoni per fer realitat el projecte MW?
A mi em va ajudar molt haver estudiat prèviament a Londres, perquè si coneixes el sistema educatiu anglosaxó hi tens molt a guanyat.
Què es coneix, del vi català a Londres i el Regne Unit?
Honestament, poc. Els vins del Priorat es coneixen, i el Montsant cada cop més està perdent l’estigma de ser el veí barat del Priorat. A part d’això, també s’estan obrint pas els xarel·los com un estil de referència. Les altres zones costa més. Sigui com sigui, el que aprecia cada cop més el mercat britànic són les varietats autòctones. Merlots i cabernets en trobes a tot arreu, i costa més que segons quines zones puguin trobar cabuda a les cartes de restaurants amb aquestes varietats més internacionals. En canvi, els vins de xarel·lo, garnatxa o carinyena, per posar algun exemple, és més fàcil que trobin el seu lloc al mercat britànic, sobretot a Londres.
I tu, a nivell personal?
El conec però no en sóc un expert. Conec bé el Priorat, crec que la Terra Alta pot estar orgullosa de les garnatxes que estan elaborant i destacaria alguns xarel·los, que han millorat molt en quant a qualitat; de fet, ara penso en l’Espenyalluchs, de l’Enric Soler, que és un dels millors que he tastat.
De fet, també coneixes bé els escumosos que s’elaboren a Catalunya perquè precisament el projecte final de la formació de MW el vas dedicar a estudiar la seva situació.
Així és, el treball de recerca el vaig dedicar a fer una anàlisi de la situació actual dels diversos elaboradors de vi escumós al Penedès, parlant del Cava, Corpinnat, Clàssic Penedès i Conca del Riu Anoia.
I quines conclusions en vas treure?
Que hi ha una fragmentació molt gran dels productors i que això perjudica el consumidor final, perquè afegeix un nivell de complexitat important al consumidor que li genera molta confusió. La persona que vol comprar un escumós no diferencia entre les subzones del Penedès o del Cava, o què els diferencia del territori Corpinnat.
Precisament, parlant de bombolles, aquest dimecres 21/4 moderaràs una taula rodona “La DO Cava cap a la producció ecològica, un món més sostenible i respectuós amb el medi ambient”, que organitza precisament la DO Cava. Què n’hem d’esperar?
La DO Cava té ara mateix com a repte fer una transició total cap a l’ecològic. Cal que tots els cellers elaboradors se’n convencin, coneixent bé els avantatges i inconvenients de treballar-hi. I durant aquesta trobada, en parlarem i debatrem amb cinc productors i una representant dels viticultors. Serà una jornada enriquidora on volem enviar missatges positius i que aportin valor.
Álvaro Ribalta marxa a Londres perseguint el somni de treballar d’Enginyer, torna a Catalunya com a Master of Wine. Què faràs, a partir d’ara?
Londres és una ciutat molt dinàmica i intensa, per lo bo i pel dolent. Professionalment et dona oportunitats i està molt bé, però ara busquem una vida més tranquil·la, més prop de la natura. Així que a partir d’ara dedicarem un temps a instal·lar-nos, a trobar un lloc per viure, posar els nens al col·legi… I a nivell professional, conservo la feina a la distribuïdora INDIGO, a temps parcial, portant el contacte amb productors catalans i espanyols i establint-hi lligams més estrets. Quan estem més instal·lats, buscaré altres projectes per compaginar-ho.
