André Salla: «Quan faig tastos a l’estranger sempre hi ha un vi català»

Té una botiga especialitzada, format en el WSET, és formador i amant dels vins catalans i s'incorpora com a jurat dels Premis Vinari 2016

André Salla és brasiler, té una botiga de vins a Sevilla, es sommelier, formador, fa tastos arreu del món i li encanten els vins catalans. En aquest edició dels Premis Vinari s’incorpora al panell de tast. Assegura que el potencial del vi català afegit a una mentalitat oberta a l’hora de vendre’l augura un futur exitós.

-Com has conegut els Premis Vinari i que t’atrau del concurs?

Vaig conèixer els Vinari per internet, m’interessa el món del vi i m’interessen els vins catalans i quan se’m va posar al davant la possibilitat de poder tastar i avaluar els vins d’aquesta zona ni m’ho vaig plantejar.

-Tu ets brasiler, vius a Sevilla i vindràs a Barcelona per formar part del jurat d’un concurs de vins catalans, una bona barreja…

La meva passió són els vins i la gastronomia de tot l’Estat. Des de petit, el meu avi em donava vi amb aigua i sucre enlloc de Coca-Cola que segons ell era un verí! i a poc a poc vaig anar agafant ritme. Vaig estudiar cuina i sommelieria a Brasil, vaig anar a Espanya i em vaig seguir formant, he fet cursos del WSET (la formació reglada més prestigiosa a nivell internacional) i he obert una botiga, Flor de sal.

Avui em dedico al món del vi amb molt de gust. M’encanten els vins espanyols i m’encanten els vins catalans i m’encanta portar-los arreu. De fet m’atreviria a dir que tinc l’única botiga de Sevilla amb tantes referències catalanes.

-Què et semblen els vins que es fan a casa nostra ara mateix?

Catalunya compta amb moltes varietats autòctones que s’estan recuperant i que ens sorprenen amb la seva gran qualitat. A part de comptar amb grans garnatxes, carinyenes, picapolls, trepats, sumolls i xarel·los, també cal destacar les varietats franceses que s’han adaptat molt bé al territori com el cabernet sauvignon o el merlot, o la sirà. En definitiva una gran varietat que permet també fer una gran diversitats de vins de tots els estils.

-Quin potencial creus que tenen?

Catalunya ja compta amb una qualitat brutal i si hi afegim que la gent és de ment oberta i utilitza un màrqueting molt actual i atractiu tenim un gran potencial. Qualitat més disseny més bon preu és igual a èxit.

-Tens una botiga especialitzada. El consumidor què busca en un vi?

El consumidor diari busca bon preu, que el vi li agradi, que sigui suau i fàcil de beure. Per moments especials, vins més seriosos, per així i tot amb un predomini de fruita, que no siguin vins agressius ni difícils. Els meus clients estan en una franja d’edat entre 28 i 45 anys i són bastant oberts a tastar coses noves.

-Creus que hi ha una decalatge entre el que recomanen els prescriptors i el que volen els consumidors?

Sí. En algunes entrevistes o revistes o guies hi ha alguns comentaris que no fan referència a res del vi, tot és molt elevat i crec que hi ha una diferència important. Jo intento que no. Però és evident que encara sí.

-Encara fa un cert respecte o fins i tot por el món del vi?

El vi estava associat i està encara a alguns llocs del món a alguna cosa elitista, quelcom car, per a grans. Sobretot perquè el servei d’abans era massa formal i allunyava moltíssim al consumidor final del sommeliers o al professional. Crec que hem d’estar a la mateixa alçada i parlar amb un vocabulari que entengui el consumidor. Si volem oferir una xerrada tècnica sobre el vi que sigui per a professionals i no pels consumidors que el que han de fer és gaudir del vi, sense complicacions. A la meva botiga mai faig servir corbata, ni vestit formal. Em sembla que la vestimenta influeix també moltíssim.

-Creus que concursos com els Premis Vinari poden contribuir a normalitzar i a popularitzar el consum del vi sense la necessitat de ser un expert?

Em sembla una idea fabulosa. Pels vins i per les denominacions d’origen. És una molt bona plataforma per a donar a conèixer els vins i per donar a conèixer les zones on es fan vins.

-A part de la botiga també fas tastos arreu i et dediques a la formació…

Sí. I quan faig un tast a qualsevol lloc del món, sempre, sempre hi ha un vi català.

-Ara seràs jurat dels Premis Vinari. Com et definiries com a tastador?

Sóc estricte en la fase olfactiva.

-Quina part és emocional i quina part és racional en la teva feina?

La part emocional és quan faig tastos. Ho dono tot. Es nota que és la feina de la meva vida. Tothom m’ho diu. La part racional és quan un he de pensar en la botiga, quan m’he d’asseure i he de veure que realment això és un negoci i cal seleccionar bé els vins per posar als prestatges i que a més de plaer, també m’han de donar beneficis (somriu).

Nou comentari