Barceló, Tàpies, Miró, Picasso… i el vi

Grans obres dels genis de la pintura s'han exposat aquests dies a Madrid

En són molt de grans Barceló, Tàpies, Miró i Picasso. El seu reconeixement és mundial. Els quatre són grans monstres de l’art contemporani. Genis molt relacionats amb Catalunya, per naixement, per residència, per vivències, per llengua. Barceló, Tàpies, Miró i Picasso van abordar en algunes de les seves obres el món del vi. D’elles se n’ha gaudit ara, una mica lluny del Principat, a Madrid, a l’exposició “Vivanco, Arte y en botella”, promoguda per Dinastía Vivanco y Lavinia.

S’han escollit 13 peces que reflecteixen la importància extraordinària del vi en la cultura a través de la pintura, l’escultura i les arts en general. Les obres tenen el vi com a musa i la tècnica del gravat com a disciplina, llevat d’un oli de Tàpies. Picasso, abstemi, es va inspirar en aquesta beguda i ho va aportar a la seva prolífica obra mitològica. La resta d’autors no tenen massa peces inspirades en el fruit de la terra. Per això són encara més excepcionals.

Els gravats
“Jarra y vasos”, de Miquel Barceló, és un aiguafort de 1986. Es veuen recipients amb diferents quantitats de vi que conformen una torre i semblen dibuixar un arc. De Joan Miró hi ha “Le Troubadour”, aiguafort i aiguatinta de 1974. L’autor va emprar un tirabuixó real per fer la planxa. En concret, un extractor de doble palanca inventat el 1850. La composició és abstracta. “La Copa”, d’Antoni Tàpies és l’única amb tècnica mixta. El quadre, de 1997, està elaborat en grafit. Hi ha simbologia religiosa amb una copa de vi marcada, centrada a la part baixa de la superfície pictòrica.

En el cas de Picasso, el gravat va ser molt important en la seva obra. “Bacanal”, de 1960, reprodueix una escena a l’aire lliure amb tres personatges masculins a sota d’una parra. És d’un període on el geni va entrar sovint en els temes bàquics.

“Danza de Faunos” és una litografia de Picasso de 1957. En el centre de la composició es veu un faune despullat, i a la seva dreta, dos més toquen instruments de vent. Entre ells hi ha una figura asseguda al terra que agafa un porró amb la mà esquerra. “El fauno o pequeña cabeza de Baco”, de 1964, presenta un bust de faune.

Art en les Màgnun de Gramona
Vi i art. Art i vi. Hi ha algunes experiències força reeixides. Uns d’elles la va dur a terme Gramona. En cada ampolla de cava, una obra d’art contemporani. Ràfols Casamada, Cuixart, Guinovart, Canogar i Brollo van acompanyar a Gramona fa uns anys amb una proposta que despertava els sentits. Per què una col·lecció d’Art? Tot té una història. Fa uns anys a Jaume Gramona li rondava una idea: elaborar un cava diferent. D’altra banda, el seu cosí, Xavier Gramona, també tenia una il·lusió, emular els grans noms del vi tranquil i espumós en les seves ampolles associades a l’art.

Quan Jaume va anunciar que ja tenia en criança una sèrie limitada –unes 1.500 ampolles màgnum per anyada– d’un cava únic, Xavier ja disoposava la fórmula per convertir-les en un objecte artístic: una sofisticada, alhora que artesanal, màquina de serigrafia, que va arribar de París a Sant Sadurní d’Anoia, i que permetia reproduir en petites sèries l’obra original d’un pintor realitzada directament sobre la primera ampolla.

D’aquesta manera, cada màgnum, signada i numerada a mà, amb no més de 700 per pintor, es convertia en una peça amb valor intrínsec tant pel seu continent com pel seu contingut, un Gran Reserva 100% chardonnay amb un període de criança en cava de 8 anys.

La Col·lecció d’Art dedicava els beneficis a la fundació Joan Salvador Gavina, un centre d’acolliment per a nens de famílies desestructurades del Raval de Barcelona. Va ser en aquest barri barceloní, on un home que hi havia nascut, Manuel Vázquez Montalbán, va presentar envoltat d’art contemporani, les primeres ampolles de la Col·lecció. Era el 1999.

Albert Ràfols Casamada, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Rafael Canogar i José Manuel Brollo van crear i van signar les primeres obres pel Gran Reserva Màgnum de Gramona.


Obra de Barceló

Nou comentari