Meritxell Falgueras al tast de xarel·los penedesencs. Foto: Joan Nebot
Els xarel·los penedesencs han encetat les hostilitats a les 11 del matí d’aquest dimecres, de la ma de la sommelier Meritxell Falgueras, que ha explicat les qualitats d’aquest raïm, que reuneix una riquesa aromàtica notable amb la força i la maduresa mediterrànies.
La diversitat dels vins tastats ha demostrat, a més, que és un raïm versàtil, que admet diverses elaboracions, jove, macerat o amb fermentació i/o criança en bóta.
El director de la DO Penedès, Francesc Olivella, que ha fet la introducció al tast, ha explicat que des que fa uns anys, la DO va apostar per aquesta varietat per donar un caràcter recognoscible als seus vins, les vendes s’han multiplicat, passant de les 470.000 ampolles comercialitzades el 2008, a les 915.000 de l’any passat.
S’han tastat cinc vins, començant pel Soliterra 2011 del celler 1+1=3, d’aromes cítriques, amb un pas per boca fresc i lleuger.
El segon ha estat el Turonet 2011 de Mas Can Colomé, de més intensitat aromàtica i notes més complexes, amb matisos de mantega, d’anís i ametlla verda. A la boca manté la frescor, però és de tacte més intens i dens.
El tercer ha estat el Gran Clot dels Oms 2008, del celler Ca n’Estella, que acaba la fermentació i fa una criança 5 mesos més en bóta de roure. En aquest vi les aroimes dominants són les de brioix, mantega i torrat, amb un fons de fruita molt madura. A la boca és dens, amb una certa aspror tànnica que li aporta seriositat, però amb un final fresc que desentela el paladar.
Per acabar, s’ha servit el Parés Baltà Electio 2009 , de color d’or vell, que malgrat una elaboració similar a l’anterior, mantémés aromes de fruita -molt madura- que compensen un cos més dens i estructurat.
Joan Assens ha dirigit el tast de garnatrxes i carinyenes de la DO Montsant. Foto: Joan Nebot
Garnatxes i carinyenes
Poca estona després, a les 12:30, començava al mateix espai, la sala d’actes de l’estand de l’Incavi, un tast de vins monovarietals de garnatxa i carinyena de la DO Montsant dirigit per l’enòleg Joan Assens.
Amb un to desenfadat, que aconsegueix fer extraordinàriament amè un discurs carregat de coneixements enciclopèdics, l’enòleg del Masroig ha anat donat detall i explicant els matisos de 6 garnatxes: Teixar 2007 de Vinyes Domènech, Pater 2008 de Ficaria Vins, Auditori 2009 d’Acústic Celler, Dosterras 2009, Cabrida 2009 del celler de Capçanes, i Trossos Negre 2010.
El torn de les carinyenes ha estat defensat pels vins Miloca 2011 del celler Vendrell Rived, Finca El Romero 2010, La Carrerada d’Orto Vins, i per acabar, els Mans de Samsó 2009.
Cal destacar el gran nivell mig dels vins tastats, algun dels quals, com el Teixar, el La Carrerada i l’extraordinari Mans de Samsó, han aconseguit superar les expectatives més altes.
I el trepats, els més bevibles
Per acabar l’exhibició de salut i excel·lencia de les varietats catalanes, a les 5 de la tarda ha començat el tast del trepats de la Conca de Barberà, dirigit pel sommelier Xavier Nolla, en que s’han tastat rosats, l’elaboració tradicional del trepat, amb els vins Carlania rosat 2011 i Francolí rosat 2011 de Castell d’Or, i després s’ha passat als negres, la última revolució de l’enologia catalana.
Atès que es tracta d’una varietat amb poc color, Nolla ha convidat als assitents a desfer-se de prejudicis i no comparar aquest vins amb els de les varietats negres a les que estem més acostumats, de més color i potencia en boca.
El trepat fa vins més fins, àcids i frescos, i conforme es va sofisticant l’elaboració i els enòlegs i viticultors aprenen a extreure’n els matisos, en van sortin vins més sorprenents.
“No són millor ni pitjors, són diferents” ha afirmat Nolla, per evitar que s’apliquin els mateixos criteris que els d’altres vins.
I és que, efectivament, són vins que es valoren per la frescor, les aromes especiades i, per damunt de tot, per una extraordinaria personalitat.
El vins tastats, el Gatzara 2010, el Cabanal 2009 de l’Agrícola de Barberà, el Mas Foraster Trepat 2010, el Molí dels Capellans 2010, el Carles Andreu 2010 i el Gran Clos Mont-blanc 2010, han demostrat que hi ha vida més enllà de la potència i el color intens.
I sinó, que els ho preguntin als pinot noir borgonyons.
