Carles Rúbies és enginyer agrònom especialista en cartografía de sòls i vinya, i la seva interacció, maneig del sòl, fertilització de sòls i viticultura de terrer. A través de l’assessoria Vien Assessoria, ha realitzat cartografies i estudis de sòls per diferents cellers catalans -la majoria del Penedès-, de la resta de l’Estat i algun d’estranger. És el cas dels penedesencs Castellroig, Vallformosa, Castell del Mirall, Jané Ventura, entre molts d’altres, i també de Cal Celdoni de la Conca de Barberà, Cesca Vicent de la DO Priorat, Costers del Sió i L’Olivera de la DO Costers del Segre i Mas Estela de l’Empordà. També ha treballat amb cellers de les denominacions Ribera del Duero, La Mancha, Rioja, Toro, Requena i la DO hongaresa Tokaj, amb el celler Oremus.
Quin paper juga el terrer en un vi?
La terra o el sòl juguen un paper fonamental dins l’expressió de la originalitat i la qualitat d’un vi. De fet, dins una mateixa regió-clima i una mateixa varietat, les diferències organolèptiques entre vins de dos terrers diferents poden ser més que notables.
Sembla lògic que hi hagi d’influir, però què ho determina?
El sòl és el vehicle mitjançant el qual, el cep rep l’aigua i els nutrients que condicionaran el seu creixement i la maduració del seu fruit. Cal tenir en compte que el sòl no només té un efecte de magatzem sinó que el subministrament dels elements essencials al cep està en funció de l’energia de retenció d’aquests elements. És a dir, les característiques físiques del sòl que es troben al llarg de tota la seva fondària (des de pocs centímetres a varis metres) i que estan definides per la estructuració dels components texturals del sòl, la pedregositat, la compactació, la fauna i la flora del sòl, etc…, definiran de quina forma i en quina quantitat, es transfereixen l’aigua i els elements nutritius cap a la planta.
Com s’adapta el cep a un determinat tipus de sòl?
L’estructura, la porositat, la textura del sòl estan en relació directa amb la circulació de l’aigua i de l’aire dins la terra. Això afectarà també a la distribució de les arrels al llarg i ample del volum de sòl disponible.
I què implica aquesta distribució de les arrels?
Depenent molt de com es distribueixin les arrels, es diferenciarà la precocitat transmesa pel sòl a la vinya. En principi, interessarà que les arrels no tinguin limitacions al desenvolupament en profunditat i puguin explorar el major volum possible de sòl. Això també ajudarà a que els ceps siguin més independents de les condicions climàtiques externes, de vegades desfavorables.
El terrer, per tant, pot ajudar o dificultar l’elaboració d’un vi.
Sí, definitivament. Tots aquests factors donen multitud de respostes diferencials que la planta transmet al raïm, i en uns casos en pot afavorir la qualitat i en d’altres no.
El primer pas, doncs, és conèixer el terrer.
Sí, i a partir d’aquí establir pautes de treball per poder obtenir la màxima qualitat del raïm en els diferents tipus de sòls.
A nivell pràctic en què es tradueix això?
Tenir un mapa de sòls pot ser de gran ajuda a l’hora d’elaborar un vi. Un mapa de sòls delimita unitats de terra on predomina un tipus de sòl i recull el pendent, la textura superficial, la pedragositat, la profunditat arrelable, el contingut de matèria orgànica, els índex d’activitat biològica, la capacitat de retenció d’aigua, etc.
I amb tota aquesta informació, què es fa?
S’estableix la relació entre la vinya i el sòl i s’estableixen marcs de plantació de les varitats. Si la vinya ja està plantada podem recomanar quines són les pràctiques de maneix més adequades per a tenir els millors resultats. Conèixer el sòl és de gran ajuda per tinir al nostre abast la resposta a moltes de les preguntes que ens fem.
Per exemple?
Cal anivellar, com?, quin marc de plantació?, porta-empelt?, llaurem o posem herba?, fertilització orgànica o mineral?, cal regar, com, quan?, quines zones mostregem per la verema?, com fer la verema?, posem les varietats més tardanes als sòls més precoços per equilibrar la verema?, quines zones tenen problemes d’excés de vigor?, mirem de solucionar-ho?
Déu-n’hi dó.
Sí. El sòl, allò que trepitgem cada dia, el gran desconegut a les nostres vinyes, té la resposta a tots aquests dubtes.
Carles Rúbies analitzant el sòl en una vinya FOTO: VIEN ASSESSORIA
Mapa de sòls fet per Vien Assessoria FOTO: VIEN ASSESSORIA
Per fer un mapa de sòls s’analitzen diferents parts de la terra FOTO: VIEN ASSESSORIA
