Castillo Perelada Garnatxa de l’Empordà

DO Empordà

Etiquetat en català, castellà i anglès

Preu Aprox. 15 €

Tel. 972 538 011

Web: www.perelada.com

Al celler del castell de Peralada des de fa uns anys han tornat a elaborar un vi tradicional de l’indret, la garnatxa d’Empordà, un vi dolç, fet amb un cupatge del 80% de garnatxa (lledoner, a l’indret) roja i la resta de garnatxa blanca. Aquest tipus de vi dolç és típic de les comarques del nord de Catalunya, a banda i banda de la frontera, però mentre al Rosselló ha mantingut el prestigi i la qualitat d’elaboració -els vins de Banyuls en són una mostra- a l’Empordà havien patit un progressiu procés d’abaratiment que els havia arribat fet perdre gran part de les seves qualitats.

Per ajustar-ne el cost, les últimes dècades del segle XX i fins fa uns anys, les garnatxes empordaneses que es comercialitzaven -una altra cosa són les que se seguien envellint a les “bótes del racó” de les cases particulars o fins i tot als propis cellers per al consum privat de la família- s’havien estat embotellant gairebé sense criança, de tal manera que tot i que seguien sent vins agradables i ben elaborats, amb bona matèria primera, havien perdut la complexitat de l’envelliment.

Afortunadament, des de fa uns anys, diversos cellers han recuperat les garnatxes empordaneses envellides, complexes, nobles. Tan ha estat així, que als Premis Vinari aquest tipus de vins van guanyar l’any passat el Gran Vinari d’Or, reservat al vi més ben puntuat de tots els que hi participen, amb la Garnatxa Solera de Mas Llunes, i enguany han obtingut el Vinari d’Or i un de plata en la categoria de vins dolços.

En el cas del celler del castell de Peralada (Vinari de Plata d’enguany), el 2006 van tornar a comercialitzar aquest vi dolç de qualitat. Per a elaborar-lo, treballen amb raïm seleccionat de vinyes de més de quaranta anys i han recuperat la criança pel mètode de soleres, fins arribar a un envelliment de dotze anys. La dolçor del vi procedeix d’una lleugera sobremaduració del raïm, però especialment de l’apagat amb alcohol, és a dir, l’addició d’esperit de vi que atura la fermentació, conservant part del sucre natural del raïm.

La criança tan llarga oxida el vi, rebaixant el color, que evoluciona fins l’ambre transparent i li afegeix aromes ràncies a la fruita original de la garnatxa. Potser no són la mena d’aromes més apreciades actualment, quan sembla que només la fruita viva i la fusta nova té valor, però val la pena dedicar-li una bona estona per assaborir la tradició. És la mena de vins que apreciaven els nostres avis, en una època en la qual la tecnologia disponible no permetia conservar la frescor del raïm, van cercar altres formes de complexitat.

S’elabora amb lledoner -el nom local de la garnatxa- roig (80%) i lledoner blanc, que es veremen lleugerament sobremadurats. El most fermenta parcialment a baixa temperatura, i quan el contingut de sucres és el desitjat, s’atura la fermentació amb l’addició alcohol vínic fins arribar als 15º d’alcohol. És a partir d’aleshores que comença la criança d’uns 12 anys de mitjana pel mètode de soleres.

Doncs bé, amb aquest procés s’elabora una exquisitat de color de caramel amb reflex rogenc. A les aromes hi ha notes de fruita seca, d’orellana de préssec i d’avellana, mel de romaní i vi ranci, amb un lleuger matís torrat procedent de les bótes. A la boca és llaminer i alhora fresc, complex, delicat. Pres fresc és un veritable plaer per acompanyar formatges blaus o secs i postre de músic, o simplement, per ennoblir una llarga sobretaula. I de ben segur, la millor manera de fer-se’n una idea és tastar-lo, no us en penedireu.

Nou comentari