VadeVi
Centenari de l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges amb malvasia
  • CA

L’enòleg Gerard Jané, del celler Jané Ventura, en un moment de la presentació de la Malvasia del Centenari. Foto: Aleix Ramírez Morlans

Dintre els actes del centenari de l’edifici que acull l’Hospital Sant Joan Baptista -dissenyat al 1912 per l’arquitecte Josep Font i Gumà- la fundació que el gestiona presentava diumenge al matí, la Malvasia Dolça Especial Centenari. L’escenari escollit era el Museu Romàntic de Sitges, immoble propietat de la família Llopis.

El que avui encara es conservi la malvasia de Sitges -una varietat de raïm única i gairebé extingida- té el seu origen en la persona de Manel Llopis de Casades (Barcelona 1885-Sofia 1935). Diplomàtic de professió, poc abans de la seva mort, Llopis de Casades cedia per escrit a les Monges Missioneres Concepcionistes del Sagrat Cor, totes les seves propietats- entre les quals hi destaca l’actual emplaçament de l’hospital- amb l’única condició que la institució continués amb la tasca de conreu, elaboració i divulgació de la malvasia sitgetana. En l’actualitat, la Fundació Hospital Sant Joan Baptista de Sitges continua essent la garant de la conservació d’aquesta varietat, que ha seguit conreant al llarg dels anys en una parcel·la al paratge d’Aiguadolç, un indret que ha estat sotmès tots aquests anys a una forta pressió immobiliaria.

Valenti Mongay- xef del restaurant La Salseta de Sitges i president d’Slow Food, entitat que es dedica a la promoció dels productes autòctons- obria el torn d’intervencions, amb un seguit d’aportacions històriques sobre l’aparició de la malvasia al territori. Mongay citava que “hi ha documents històrics que afirmen que al 1298 a Catalunya ja s’importava malvasia, mentre que a Sitges no va ser fins el 1545 quan es va començar a cultivar-ne. En la mateixa línia, l’escriptor sitgetà Xavier Gimeno, enaltia la figura de Llopis de Casades “per la cessió del seu patrimoni en favor de la conservació de la malvasia i que en part possibilita que després de 80 anys, en l’actualitat encara podem gaudir del seu consum.

Per la seva part, Gerard Jané, enòleg del Celler Jané Ventura, descrivia la Malvasia dolça Edició Especial Centenari com “un vi romàntic amb caràcter i que sap mantenir una sensació fresca, malgrat tenir 200g de sucre”. Jané també va lloar el fet que en aquest vi “hi convisquin gustos tant diferents com la mel, el codony, la pruna, el cafè amb llet i la regalèssia”.

El torn d’intervencions el va cloure Miquel Forns, alcalde de Sitges, que en qualitat de president del patronat de la Fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista lloava la tasca que fins l’actualitat està duent a terme la institució, en la projecció de la vila com a “referent internacional del cultiu de malvasia”. Seguint en la mateixa línia, Forns va animar als presents “ a que valorin el tresor que el poble té entre les seves mans”.

D’altra banda, l’acte també va servir per presentar l’Escumós de Malvasia de Sitges, un altre tipus de vi elaborat amb el mètode “Champenoise” i amb una criança en botella d’entre 18 i 20 mesos. Segons les paraules de Joan Lluís Gómez -Sommelier del restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda- destaca per ser un escumós “fresc” i de bombolla fina”. Les aromes són les propies del massís del Garraf com és el cas del romaní, la farigola o l’espígol, que fan a aquest escumós “apte per acompanyar qualsevol plat”, segons Gómez.

Un altre dels grans al·licients de l’acte va ser la presentació de dues peces de coleccionista com són les plaques Monembasia commemoratives de l’aniversari de l’edifici de l’Hospital Sant Joan Baptista. L’explicació la va dur a terme Anna Grimau, periodista sitgetana i portaveu de la Comissió organitzadora del Centenari.

L’acte va finalitzar amb una interpretació musical a càrrec del grup Maridatge Musical que segons els membres del grup- Andreu Brunat i Jose Maria Martin- pretén “crear més enllà de l’acompanyament musical, un espai sonor on hi siguin present tots els elements que conformen el producte”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa