El català, defecte d’etiquetatge

Extracte del blog de José Peñin

El crític més influent en el món del vi a l’Estat espanyol, José Peñín, considera que els productors catalans de vi etiqueten en català “obligats” per la Generalitat de Catalunya, al temps que afegeix que la utilització de grafies inexistents en l’espanyol, com l’apòstrof, els fa de “difícil lectura per al consumidor universal”. Així ho ha escrit Peñin al seu blog, en un apunt titulat “La triste historia de la etiqueta española (I)” en el que repassa, al seu entendre, els principals vicis de l’etiquetatge dels vins a Espanya.

Així, l’escriptor, periodista i creador de la “Guía Peñín”, a més de criticar alguns costums com el d’utilitzar etiquetes a imitació de pergamí o l’ús d’etiquetatges verticals -fet per al qual pren una imatge d’un vi hongarès, l’Egri Bikavér (foto esquerra) tot i que el text parla d’etiquetatge espanyol -, Peñin considera que la utilització de la llengua catalana no ha estat en cap cas una decisió dels elaboradors, sinó una imposició de les “autoritats autonòmiques”, que en un primer moment haurien “convidat” les marques a utilitzar aquesta llengua per posteriorment passar a “obligar-les”.

La conclusió a la que arriba Peñin, després de criticar l’ús de l’apòstrof per la seva “difícil lectura per al consumidor universal”, -obviant que els vins francesos, d’ampli consum arreu del món, no només contenen apòstrofs, sinó també accents circumflexos i ces trencades, o que els mateixos vins espanyols poden utilitzar la grafia “ñ”, tant o més incomprensible que l’apòstrof al mercat global- és que per comptes de buscar “els camins fàcils per a la exportació”, des de Catalunya només es busca la “reivindicació política de la llengua catalana”, una política que només hauria tingut com a resultat “augmentar, només lleugerament, el consum a Catalunya i baixar a la resta d’Espanya”, un reconeixement implícit a que l’ús del catala és rebutjat a la resta de l’Estat.

Nou comentari