“El “Cava” català vol convertir-se en més prestigiós que el champagne” Així titula un extens article el setmanari Le Vif, el més important de la Bèlgica francòfona, i que també apareix, entre d’altres mitjans, a la publicació francesa Libération a partir d’un teletip de l’agència France Presse.
El reportatge, que també està disponible en vídeo, explica el gran creixement de les vendes del Cava en els últims 30 anys, i l’enriqueix amb declaracions de Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava (tot i que a l’article només se l’esmenta com a “director de comunicació de Freixenet, un dels gegants mundials de vi escumós”); de Pere Guilera com a president de Pimecava, la patronal dels elaboradors mitjans i petits; i de Salvi Moliner, enòleg d’Oriol Rossell.
Sobre el creixement de les exportacions del cava, explica que “Aquesta aventura internacional va començar fa trenta anys a la petita regió vitivinícola del Penedès, una vall verda del nord-est d’Espanya, a pocs quilòmetres de la Mediterrània”, i afegeix que “Els productors es van basar en una bona relació qualitat-preu, i les exportacions van pujar de 10 milions d’ampolles el 1.980 fins a 154.700.000 el 2014, superant per sisè any consecutiu els 144.900.000 ampolles del xampany francès”. Matisa, però que “No obstant això, només vuit milions d’ampolles de cava contenien reserves o grans reserves, les categories de prestigi que els productors volen desenvolupar”.
L’article no està lliure d’errors, com quan defineix els caves de reserva o gran reserva com “vi vell, emmagatzemat en dipòsit o amb criança en fusta”, quan segons el reglament del Cava, només es té en compte la criança en ampolla (més de 15 mesos els Reserva, més de 30 els Gran Reserva) i no el temps en dipòsit o bóta.
I per acabar, destaca l’esforç per incrementar el preu de venda del cava als mercats internacionals: “El seu objectiu és ambiciós: augmentar en un 40% en deu anys les vendes de reserva i gran reserva”.
