Només 2 de cada 10 persones es declaren consumidors de vi blanc, entenent consumidor per aquell que beu vi blanc entre 2 i 3 vegades al mes, com a mínim. D’aquests, la majoria assegura que cada vegada en consumeixen més però tot i així asseguren que prefereixen el vi negre. De fet, només un terç dels consumidors de vi blanc el consideren el seu preferit i els principals motius són el gust i la frescor.
Segons els resultats de l’estudi, els consumidors troben dos punts fort del vi blanc respecte el negre i la cervesa -els dos principals competidors-. D’una banda és més refrescant i lleuger que el vi negre, cosa que permet prolongar el moment del consum. De l’altre és més elegant, alcohòlic i lleuger que la cervesa. Tot i així, la cervesa és més refrescant i barata.
[[frase]]
El consumidor de vi blanc “tendeix a reduir el consum de vi blanc a uns pocs referents, perdent la riquesa de gamma que s’ofereix”. De fet, el coneixement del vi blanc, les diferents varietats, les marques i les denominacions d’origen és força limitat i sovint hi ha confusió entre vins negres i vins blancs.
El consum de vi blanc té un “clar component social” per la seva versatilitat i es vincula principalment en sopars a restaurantas i celebracions especials. També adquireix certa importància com a ingredient culinari.
Pel que fa als maridatges, tot i que el vi blanc no aconsegueix deslligar-se del peix, el marisc i els arrossos, els consumidors l’associen també a les amanides i el menjar japonès.
Els no consumidors declaren que consumirien més vi blanc si n’hi hagués de “més refrescants i de baixa graduació” i si els coneixessin millor.
Aquestes són les principals conclusions de l’estudi fet per l’OEMV per conèixer els hàbits de consum d’aquest tipus de vi, un dels quatre estudis que pretenen dibuixar la radiografia i el genoma del consumidor de vins.
