El gra de raïm més antic de Catalunya

Els arqueòlegs de la Ciutadella Ibèrica de Calafell descobreixen un gra de raïm sencer, amb la llavor, la polpa i la pell, dins d'una sitja

Els arqueòlegs de la Ciutadella Ibèrica de Calafell han descobert les restes d’un gra de raïm del segle III a.C., el més antic que s’ha trobat mai a Catalunya, segons informa ACN.

El descobriment suposa la recuperació d’una resta ”excepcional i única” -tant a Catalunya com a la resta de l’Estat- ja que és el fruit de raïm més antic trobat, i a més, s’ha recuperat el fruit sencer, amb la llavor, la polpa i la pell. Aquest fet és totalment atípic, ja que el més habitual és que es recuperi només la llavor de la fruita. Segons els arqueòlegs que han fet el descobriment, el gra de raïm -totalment carbonitzat- era dins la sitja trobada durant les excavacions del 2006 que pertany a la casa del cabdill de la ciutadella.

Les sitges ibèriques són dipòsits excavats a terra, destinats a l’emmagatzematge i la conservació de molt diversos productes, especialment cereals, però també farratges o minerals. Quan queien en desús també s’empraven per llencar-hi les deixalles.

El descobriment d’aquest gra de raïm posa de relleu la importància del conreu de la vinya per als íbers. Consumien el raïm coma fruita fresca, però també assecada (panses) i també l’empraven per a l’elaboració de vi.

Un jaciment únic
La Ciutadella Ibèrica de Calafell es situa al damunt d’un petit turó de 15 metres d’altura, a llevant del barri marítim de Calafell, a uns 300 metres de l’actual línia de la costa, limitat pels traçats de la carretera C-31 entre els nuclis de Calafell i Segur de Calafell i de la via fèrria Barcelona-Tarragona, així com per les edificacions de la urbanització Alorda Park.

Es tracta d’un assentament pertanyent a la tribu ibèrica dels Cossetans que tenia la funció d’exercir el control del territori i l’arribada de productes comercials per mar. El relleu natural de l’indret era molt diferent a l’actual i aquest assentament es trobava sobre una petita península sobre una àmplia zona d’estanys i aiguamolls, ecosistemes propicis per practicar la cacera i la pesca. A més a més, des d’aquest punt es podia controlar el tram final del torrent de la Cobertera i de la riera de la Bisbal, importants vies de comunicació cap a les planes de l’interior.

El conjunt arqueològic, excavat des de 1980 pels arqueòlegs Joan Santacana i Joan Sanmartí, té la particularitat de que es tracta del primer jaciment arqueològic de la Península ibèrica que ha estat reconstruït amb tècniques d’arqueologia experimental, és a dir, que sobre de les restes del jaciment s’hi ha reconstruït un nou poblat simulant el de debò. Això fou possible gràcies a un projecte dissenyat i executat per Joan Santacana entre 1992 i 1994. Es tracta d’un exemple de reconstrucció arquitectònica d’un jaciment arqueològic, així com de museografia didàctica. La reconstrucció permet veure i entrar a les cases, caminar pel camí de ronda de les muralles, pujar a les torres, així com examinar els objectes de la cultura material dels cossetans.


es tracta d’un gra de raïm del segle III a.C., el més antic que s’ha trobat mai a Catalunya FOTO: CIUTADELLA DE CALAFELL

Nou comentari