El museu de les 22.000 xapes

Un apassionat del col·leccionisme, Josep Albó, va crear un espai únic a Sant Feliu de Guíxols

Milers i milers de xapes d’ampolles de cava agrupades en un únic espai, per conèixer-les i per gaudir-les. Aquesta oferta excepcional ha estat possible gràcies a un català, un col·leccionista entusiasta. Josep Albó Juncà, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 2 de març del 1937, va començar a dedicar-se al que seria la seva gran passió, el món de les plaques de cava, a finals de 1998. Des d’aleshores, no ha parat fins a aconseguir la que, a hores d’ara, probablement és la millor col·lecció privada de plaques de l’Estat i franceses. Amb la seva muller, va decidir crear a Sant Feliu de Guíxols un museu-fundació per donar a conèixer i compartir el seu treball de recerca i, alhora, per ampliar l’abast dels seus objectius.

El col·leccionisme de plaques de cava i champagne francès és una afició més aviat jove. Va començar fa només dues dècades (durant els anys vuitanta) i, tanmateix, a hores d’ara ja compta amb desenes de milers de seguidors entusiastes, amb nombroses trobades setmanals, festives i d’intercanvi, i també amb diversos catàlegs i publicacions especialitzades que han aparegut en aquests darrers anys.

El museu mostra només una part de la col·lecció privada que Josep Albó i Juncà va començar a reunir des del 1998. La seva col·lecció supera les 60.000 peces, però per raons d’espai mostra només les de més qualitat, 22.000. La distribució de les plaques segueix l’ordre alfabètic habitual en els catàlegs oficials. A l’esquerra de la serp ondulant de l’exposició hi ha els panells amb les plaques de “champagne” francés i a la dreta els de les plaques de cava.

L’exposició conté xapes d’altres països que produeixen escumosos. A més de Catalunya, Espanya i França, també d’Itàlia (spumante) i d’Alemanya (sekt). I fins i tot, d’altres països que també tenen una tradició vinícola consolidada, com ara els Estats Units (sobretot l’Estat de Califòrnia), Sud-àfrica, Austràlia, Xile i l’Argentina. Com que el mètode tradicional de fermentació es pot aplicar a raïms procedents de zones de clima temperat, no exclusivament els de tipus mediterrani o centreeuropeu, trobem vins escumosos en països tan estranys i curiosos per a la tradició vitivinícola com la Xina, el Canadà, Zimbabwe o Veneçuela.

Aquesta part del museu, amb plaques que no són de cava i “champagne” francès per la manca d’espai, només té, ara per ara, un valor testimonial. El propietari del museu també disposa d’una col·lecció de les plaques anomenades pirules (xapes produïdes per comerciants amb finalitats publicitàries o per a persones i entitats que, arran de la celebració d’aniversaris o esdeveniments diversos, editen plaques commemoratives), i una col·lecció de plaques de trobades d’intercanvi, editades per grups de col·leccionistes considerades, en aquest cas, semipirules. Aquestes dues col·leccions, de moment, no s’exposen.


Plaques de cava

Nou comentari