Les circumstàncies climàtiques fan preveure una bona collita, malgrat que com explicava el president de la DO Conca de Barberà, Carles Andreu: “No es pot assegurar res abans d’haver entrat el raïm als cellers: el temps sempre pot jugar una mala passada d’última hora”.
Del que es queixava, és del baix preu a que es paga el raïm destinat al cava, que a la Conca és aproximadament el 90% del total. Segons el seu punt de vista, l’explicació és senzilla: “Els compradors, bàsicament els dos grans elaboradors de cava penedesencs, estan ben organitzats, en canvi, els venedors, els pagesos, no”. Això explicaria que tot i que en les últimes temporades més aviat ha faltat raïm blanc, el preu hagi seguit baixant.
El tret de sortida de la festa va ser la piada, la trepitjada de raïm, al ritme dels grallers de l’Espluga. Tot seguit es va poder assistir a la conferència de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, pionera en la innovació tecnològica a la cuina i en la difusió del patrimoni agroalimentari. Massanés va explicar que les preferències gastronòmiques no es basen només en l’apreciació purament sensorial, sinó que el significat dels productes, el valor cultural que se’ls associa, en modifica la percepció. I que aquesta és la gran oportunitat del vi català: associar-lo a la natura, al paisatge i al paisanatge com a valors afegits que en millorin l’acceptació.
És també en aquest sentit que ha variat la percepció del vi segons sigui elaborat amb varietats de raïm foranes o varietats autòctones: fa uns anys la idea generalitzada era que les varietats franceses eren les millors per fer vi i per això els vins que se’n feien tenien una bona acceptació. Ara, aquest mateix valor es comença a veure de forma negativa, i es busca la tipicitat local, fins el punt que les mateixes característiques que abans van fer desestimar algunes varietats autòctones per a l’elaboració de vins de qualitat, ara es veuen com una virtut.
Un cas que va quedar ben palès en aquesta Festa de la Verema, és el del raïm trepat, el raïm autòcton de la Conca, que pel seu color poc intens fa uns anys es considerava només adequat per a l’elaboració de vi i cava rosat. Ara, amb un conreu i una elaboració que potencien la concentració per damunt de la quantitat, se n’elaboren vins negres, que malgrat aquest esforços, encara tenen poc color, molt menys que el gairebé negre que s’aconsegueix amb els cabernet sauvignon o sirà i que es considerava l’ideal. Doncs bé, ara aquest color poc cobert es valora com un tret distintiu i per això a la mostra de cellers conquencs, cada cop es llueixen més i amb més orgull els vins elaborats, totalment o en cupatge, amb aquesta varietat autòctona.
El visitants de la Festa de la Verema passegen entre els primers gotims de l’any FOTO. DO CONCA DE BARBERÀ
