“La implantació de la vinya de Collserola es va fer amb els peus”, assegura un prestigiós expert forestal que coneix molt bé la serra de Collserola perquè ha treballat en la seva gestió. “Es van talar molts arbres, ni se sap quants, i es van fer terrasses noves. Però el pitjor es que la vinya es va plantar sense el permís preceptiu de la Unió Europea ni de ningú”, assegura aquest professional, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
El projecte de plantar vinya a Can Calopa va començar ja amb polèmica. A l’Ajuntament li van ploure crítiques de tot arreu. Es va arribar a dir que era una alcaldada de Joan Clos. Tant els grups municipals de l’oposició com les entitats veïnals i ecologistes van carregar fort contra l’equip de govern pel fet de decidir la desforestació d’una finca i substituir els arbres per vinyes. Deien que era un caprici gastronòmic molt car i que conrear vinya i elaborar vi no era feina de l’Ajuntament. No estava previst en la Carta Municipal i semblava més aviat un caprici de la Barcelona pre-Fòrum que tirava la casa per la finestra i es volia promoure al món de qualsevol manera, mentre fos cara.
[[frase]]
Tres de les entitats que en el seu dia van presentar al·legacions –la Federació d’Associacions de Veïns, Ecologistes en Acció i CCOO– contra el projecte de la vinya també van demanar un exhaustiu informe a la Universitat d’Alacant sobre les repercussions socials i ambientals de l’artigatge que es va fer a Can Calopa per poder plantar els ceps. Els investigadors van estimar en 721 els arbres que es van talar; 223 pins, 128 alzines i roures, 135 cireres d’arboç, 230 xiprers… El gruix dels arbres caiguts eren forestals, però n’hi havia 239 d’ornamentals i uns vint exemplars de pi que tenien uns setanta anys de mitjana. Dels 721 arbres, 40 es van considerar exemplars no substituïbles per la seva edat i grandària. Els ornamentals eren probablement les restes del viver que va tenir l’Ajuntament en aquesta finca i que no es van arribar a trasplantar mai. Segons la norma Granada, que es la que aplica l’Ajuntament quan algun ciutadà es carrega un arbre, els costos estimats de l’eliminació d’aquests arbres era, l’any 2000, de 123 milions de pessetes.
Quan l’expert assenyala que la vinya es va plantar “sense permís” es refereix a la normativa comunitària. Segons la política agrària de la UE, els països tenen quotes per als conreus, i si un país vol plantar ceps nous cal que compri drets nous. I això és el que no va fer l’Ajuntament de Barcelona en el seu moment. Sembla que posteriorment ha regularitzat la seva situació. En aquesta irregularitat estaria, probablement, la causa que el vi de Barcelona no es pugui comercialitzar. Només es pot regalar o degustar en les recepcions que organitza el mateix Ajuntament.
Rompuda forestal
L’informe forestal denunciava la “rompuda forestal”, la modificació física dels terrenys, la destrucció del mosaic agrícola-forestal, la construcció d’una tanca i el bloqueig dels senders. Per poder plantar la vinya es van fer moviments de terra i canvis en els pendents que contradeien el que va autoritzar la secció de Recursos Forestals de la Generalitat que va condicionar el seu vistiplau al fet que “no es fes cap moviment de terres, respectant els bancals existents com a antics camps de conreu”. Però els bancals es van modificar, com admet el mateix Ajuntament en un informe del gener d’aquest any. “Les feixes que ja existien es van haver de modificar per adaptar-les a les necessitats del tipus de conreus que s’havia predeterminat”.
El curs 2000-2001 es van plantar 15.431 ceps en 28.500 metres quadrats. L’any 2003 van sortir les primeres 2.896 ampolles amb dues etiquetes diferents, Vinyes de Barcelona i Vinyes de Collserola. Com que el vi no es ven, els ciutadans tenen poques possibilitats de tastar-lo.
El projecte per fer vi a Barcelona va iniciar-se l’any 2000 FOTO: MARTA PÉREZ
