Torre Marimon 2009 i Torre Marimon Selecció 2009
DO Catalunya
Pvp:
Torre Marimon 2009: 2,70 €
Torre Marimon Selecció 2009: 4,20 €
Etiquetats en català
Tel.: 938 654 350
Web: www.irta.cat
Cabernet sauvignon, merlot i pinot noir, aquestes són les tres varietats amb que l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, elabora els dos vins negres que etiqueta amb la marca Torre Marimon, la finca on es vinifiquen i on es conrea el raïm.
La institució depèn del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i se suposa que hauria de ser la punta de llança de la investigació i divulgació tècnica del Departament. Segons la seva pròpia web, la missió de l’IRTA és la de “contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola”.
Doncs bé, en un moment en que des del propi Departament s’ha defensat repetidament la necessitat de potenciar l’ús de les varietats autòctones de raïm, en que les pròpies denominacions d’origen (DO) estan fent un esforç per promoure els vins elaborats amb raïm d’origen local -DO Penedès, amb el xarel·lo, la Terra Alta amb la garnatxa blanca, Priorat i Montsant amb la garnatxa i la carinyena, Alella amb la pansa blanca- no s’entèn gaire l’elecció d’aquestes varietats foranes.
És cert que el ritme de la vinya és lent i que fa uns anys, vint o trenta, la modernització dels vins catalans es va basar en aquestes aquestes varietats, però no té sentit aquest “contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible” donant un exemple que ja és més fruit del passat que no pas una aposta de futur.
I els vins, com són?
Doncs, a diferència d’altres vins elaborats per l’administració, d’aquests, i atenyent només a les seves qualitats al tast i tenint en compte el seu ajustat preu de venda al públic, només se’n poden dir coses bones. Felicitats per als veïns de Caldes de Montbui, que és l’únic indret on es poden comprar gràcies a un conveni entre l’IRTA i l’Associació de Botiguers de Caldes”.
El Torre Marimon 2009 “a seques” és de color d’intensitat més aviat alta, de cirera molt madura, i amb el voraviu de robí, net, transparent i lluent.
Al nas -un cop airejat una mitja hora- les aromes són molt intenses i netes, amb predomini de les notes especiades -clau i canyella- i notes de fruita vermella, gerds, i la més sorprenent per a un vi negre, de poma madura.
A la boca és d’entrada suau, no gaire dens ni potent, però molt fresc i agradable i amb un final amb un punt d’astringència que li aporta seriositat.
El germà gran, el Torre Marimon Selecció 2009, té un color idèntic, que si bé és agradable, fa temer que es tracti del mateix o bé d’un vi molt similar a l’anterior.
No és així, però, i al nas es perceben clarament matisos més elegants i complexes. Hi ha més fruita i més madura -també hi apareix la sorprenent poma- combinada amb móres i notes de pega dolça. En segon pla apareixen altres matisos d’espècies, vainilla i un torrat molt lleu.
A la boca és més dens, sense arribar a ser-ho molt, i té un tacte més vellutat. S’hi nota més dolçor tànnica, d’haver-se elaborat amb raïm més madur -de fet és la única diferència, raïm més seleccionat, que apareix entre un i altre a la fitxa tècnica, superficial i imcompleta que ens ha estat facilitada- i és, en general més seriós, corpori, elegant i llarg en boca, tot i que per això mateix, menys fresc i alegre que el seu germà petit.
Així doncs, dos vins correctes i ben elaborats, agradable i fresc el normal, i amb dosis d’elegància i complexitat el Selecció; i ambdós a preu imbatible per als afortunats montbuiencs que el tenen al seu abast.
Com s’ha esmentat, l’única crítica no ve del seu tast, sinó del plantejament teòric superat, l’ús de varietats de raïm foranes, que no seria cap problema si procedissin d’un celler particular, però que venint d’on venen, l’IRTA, una institució pública catalana dedicada a la recerca i la docència, perd tot el sentit.
