En el nom del vi

Pobles del Principat amb noms relacionats amb el món del vi i de la vinya es compten amb els dits de les mans: Almoster, Cellers, Torrelavit, Avinyó, els Avinyonet (del Penedès i de Puigventós), Botarell, Vinyols i Raimat

Catalunya és terra de vins. Si fem cas als historiadors, fa més de 2.700 anys que es consumeix aquest producte de la terra en aquesta petita part del planeta. Hom ha de suposar que tants segles han de deixar petjada en la toponímia autòctona. I és així si es fa un repàs als pobles de Catalunya. Però potser menys del que es podria imaginar en un principi. Pobles del Principat amb noms relacionats amb el món del vi i de la vinya es compten amb els dits de les mans: Almoster, Cellers o Celles, Torrelavit, Avinyó, els diferents Avinyonet (del Penedès i de Puigventós), Botarell, Vinyols i l’entitat municipal descentralitzada de Raimat. No n’hi ha més, encara que es podria relacionar Celrà amb celler i que una de les acepcions de Cubelles i Cubells podria ser bóta . Afegiríem Pena-roja de Tastavins si ens n’anéssim fins el Matarranya. Encara que es podria pensar el contrari en una primera visualització del mot, no tenen cap relació amb el món de la vinya i el vi Vinaixa, El Vilosell, Castellví o La Cellera de Ter. Tampoc Cava, a l’Alt Urgell, que és una forat, una roca buida.

Cellers, que també pot ser anomenat Celles, era un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça. També és un llogarret del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur. Fins el 1972 pertanyia al terme de Guàrdia de Tremp. Es troba situat a l’oest de l’embassament dels Terradets, al sud de la comarca. Segons l’il·lustre lingüista Joan Coromines, el nom prové del llatí “cellarios”, amb el significat de rebost. Aquest mot en català medieval ja prengué el significat d’estança fonda subterrània per al vi, però també s’aplicava al gra. No és estrany, aquest origen, atesa la situació del poble i el que es collia tot al seu voltant: cereals i vinya.

De Torrelavit, a l’Alt Penedès, Joan Coromines, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i de l’Onomasticon Cataloniae, ens apunta que l’etimologia de “la vit” és “illam vitem”, és a dir, cep de vinya.

L’etimologia d’Almoster, a l’Alt Camp, apunta cap al vi. D’origen segurament àrab, es referia al most.

No tots els lingüistes es posen d’acord, però n’hi ha que veuen les arrels d’Avinyó, Avinyonet (del Penedès, de Puigventós) en “vinyó”, que seria vinya petita. Vinyols, al Baix Camp, tindria relació amb el conreu de la vinya.

Per la seva part, Botarell, al Baix Camp, podria ser un derivat de bóta.

Raïmat és la conserva feta de raïms cuits amb el most i que pren consistència. També fa referència a raïmera o vinya. La historia de Raimat és molt curiosa, ja que és un dels pocs pobles que el seu origen era una colònia agrícola. Igual que van existir les colònies industrials, també ho van fer les del camp, construïdes pels propietaris per als seus treballadors, tot i que aquestes darreres van ser molt escasses.

Parlar de Raimat és fer-ho de la família Raventós, fortament lligada a aquestes terres. El 1914, Manuel Raventós Domènech va comprar les 3.200 hectàrees de terres ermes i desèrtiques de la zona per convertir-les en el cultiu de vinya més gran d’Europa a mans d’un sol propietari.

Vinyet és nom de dona
Un vinyet o vinyar és un terreny plantat de vinyes. També és el nom d’un antic barri de Sitges i de moltes dones catalanes, sobretot del Garraf. Diu la tradició que un esclau que estava cavant en una vinya es va trobar una petita imatge de la Mare de Déu. La va desenterrar i la va portar al fill de l’amo per fer-li una ofrena. Quan anava a la casa va observar que no la duia a les seves mans, pensant que se l’havia oblidat. De retorn a la vinya la va veure altra volta a terra. La va tornar a agafar i es va dirigir cap a la casa, però la situació es repetia, fins que va entendre que la imatge no es volia moure. Va anar a buscar l’amo i li va explicar. El senyor va anar a la vinya i va veure la imatge entre esplendorosos raigs lluminosos. L’ermita del Vinyet data de molt abans del 1326, probablement de poc després del segle X.


Escut de Torrelavit FONT: VADEVI.cat

Nou comentari