L’històric roure de Codorniu, propietat de Raventós i Blanc, que el passat mes d’abril va caure com a conseqüència d’una forta tempesta, de moment seguirà estès a terra tal i com va quedar en aquell moment. L’endemà de l’accident es va intentar sense èxit tornar-lo a posar dret per replantar-lo. Ara, un grup d’experts “ha descartat definitivament la possibilitat d’aixecar-lo novament atès l’elevat risc de mort que això implicaria”, segons han informat fonts de Raventós i Blanc.
[[frase]]
Entre els experts que han debatut sobre el futur del roure, just a sota seu, hi ha tècnics forestals, biòlegs i especialistes en arbres malalts, així com Eduard Parés, responsable d’arbres monumentals de Catalunya, l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia Joan Amat i Manuel Raventós, Josep Raventós i Laura Montero per part de la cava.
Tots ells han coincidit en veure “indicis positius reflectits en unes fines arrels en molt bon estat i petits brots nous apareguts el darrer mes”, segons Raventós i Blanc. Gerard Passoles, biòleg i especialista en arbres vells i malalts, assegura que “l’arbre podria aguantar bé l’agost, que és el mes més complicat i decisiu”.
Però la preocupació pel roure, que té 500 anys d’història i és un dels primers arbres que va ser declarat com a arbre monumental per la Generalitat, no és només des del punt de vista botànic, sinó també simbòlic i artístic. Ha estat testimoni de la vida de 19 generacions de la família Raventós, i és imatge dels productes del celler. Per això Raventós i Blanc va crear un equip format per Josep Raventós, Carles Puig i Jordi Bernadí per analitzar les possibles implicacions de la caiguda de l’arbre en la marca i en l’entorn.
Per ara no està clar quin serà el seu futur, però segons ha explicat Raventós i Blanc es plantegen diverses alternatives: crear una taula de trobada, de reflexió sota el roure – com hi havia hagut històricament -; un amfiteatre d’observació de les arrels; un bosc de fills del roure simbolitzant la voluntat de renaixement i esforç de les persones d’aquesta terra; o en el cas que el roure morís, la plantació de fills seus creixent entre les branques mortes d’aquest arbre monumental.
