La qualitat i la disponibilitat d’aigua són els principals reptes en la gestió del recurs hídric. Aquest és el consens a què han arribat científics i experts en la matèria, reunits aquest dimecres a Barcelona a la IV Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona i Cellers Torres, sota la direcció científica del meteoròleg Tomàs Molina. Amb el títol “De qui és la culpa que ens estiguem quedant sense aigua?”, deu científics, moderats pel naturalista i divulgador José Luís Gallego, han posat sobre la taula dades i propostes per articular possibles solucions davant la problemàtica de l’aigua.

Segons el rector de la Universitat de Barcelona, ​​Dídac Ramírez, encarregat, al costat de Miguel A. Torres, president de Cellers Torres, i Tomàs Molina, d’inaugurar la jornada a la qual han assistit més de 150 persones: “En el títol de la jornada fem referència al concepte de ‘culpa’: alguna cosa hem fet malament i hem de corregir. Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, PNUMA, una tercera part de la població mundial viu en països en què escasseja l’aigua. Podem arribar a dos terços. Des de la UB volem contribuir aportant solucions “.

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, ha clausurat l’esdeveniment assegurant que “Catalunya ha fet bé els deures. La sequera ens ha fet prendre consciència, a les institucions i als ciutadans, de la importància de no malbaratar l’aigua i ara cal continuar treballant en la mateixa direcció per estalviar aquest recurs escàs “. Segons dades oficials, el consum d’aigua per càpita a Catalunya s’ha reduït en la majoria de les ciutats des de 2007.

La importància de l’aigua

Joan Girona, director del programa Ús Eficient de l’Aigua de l’IRTA, ha posat de manifest que a Catalunya seria possible ser més eficients i produir més aliments amb menys aigua, fomentant, per exemple, un desenvolupament tecnològic del coneixement. Segons Girona, l’aigua és imprescindible, no només per hidratar sinó també per produir els aliments: “Ara, per produir els que necessita una persona durant un dia, es requereixen uns 3500L d’aigua”.

La responsable de la campanya del clima per a les Nacions Unides de Greenpeace, Aida Vila, ha afegit que no només necessiten aigua dels aliments, sinó que tot bé i servei, des de la roba a l’energia, porta associada una quantitat d’aigua consumida durant la seva producció, el que s’anomena la petjada hídrica. “El sistema de producció d’energia que utilitzem genera canvi climàtic, malgasta i contamina els recursos hídrics”, ha assenyalat Vila. Com a exemple, ha explicat que “una central tèrmica consumeix una piscina olímpica cada 3,5 minuts” i ha recalcat la importància de les energies renovables i de ser conscients, com a individus i com a societat, de les conseqüències que tenen les nostres accions i decisions.

Un problema a escala global

L’escassetat d’aigua és, segons Stephen Foster, assessor de l’Organització Mundial de l’Aigua (Global Water Partnership), una crisi a escala planetària: “els macro-economistes estimen que la inseguretat de l’aigua (‘water Insecurity’) costa a l’economia global més de 500 bilions de dòlars americans cada any “.

El problema de l’aigua, per al catedràtic de geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​David Saurí, rau sobretot en la qualitat i la disponibilitat d’aquest recurs, que afectarà més severament a les zones amb menys poder econòmic i polític. Saurí considera que l’escassetat d’aigua és un problema que es pot superar “amb tecnologia, que permeti per exemple potabilitzar l’aigua de mar, amb poder polític per atreure recursos i transvasar, per exemple, aigua d’altres regions, i amb un nivell de riquesa suficient que permeti, entre d’altres, el consum d’aigua embotellada “.

José Manuel Sánchez, director de sostenibilitat de Bureau Veritas Iberia, per la seva banda, ha assenyalat l’augment de l’estrès hídric de la població: “En l’any 2020, segons l’informe de l’IPPC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic), entre 75 i 250 milions de persones estaran exposades a un major estrès hídric “. I això serà degut, segons Sánchez, als canvis en els patrons de les precipitacions i a la desaparició de glaceres, que afectaran significativament a la disponibilitat d’aigua per al consum humà, l’agricultura i la generació d’energia, en un planeta cada vegada més poblat.

Possibles solucions

La culpa que ens estiguem quedant sense aigua és de tots, segons Narcís Prat, catedràtic del departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona: “Tots som, en major o menor mesura, responsables de l’escassetat de l’aigua. Per tant, tots podem reduir la nostra petjada hídrica, consumint menys aigua, adquirint aquells productes que certifiquin un ús optimitzat de l’aigua i exigint als governs que, al seu torn, també siguin responsables “.

Pedro Arrojo, professor emèrit del departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa, ha estat contundent durant la taula rodona sobre la gestió de l’aigua i ha recalcat “la importància de comptar amb un diagnòstic clar de la situació i de tenir una voluntat de canvi , també política, davant del repte de sostenibilitat, democràtic i ètic que és la crisi de l’aigua “. En el debat també han participat Alberto Casas, catedràtic de prospecció geofísica del departament de Geofísica, Petrologia i Prospecció econòmica de la UB, Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB, Robert Savé, coordinador de viticultura de l’IRTA i Narcís Prat.

II Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, s’ha fet entrega del ‘II Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental’, que ha estat per a Miquel Sala, amb el projecte d’equip ‘Efectes subletals de la salinitat en la Hydropsyche exocellata’. Aquest certamen té l’objectiu de donar a conèixer i premiar els estudis, projectes, experiències i iniciatives dels estudiants que vetllen per la preservació de medi ambient. En l’edició d’enguany, s’han presentat 12 treballs, que han estat exposats i votats pels assistents a la jornada del comitè assessor.

Més informació a www.jornadesambientals.com

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa