Cada hectàrea de vinya produeix uns 3.000 kg de vergues que tradicionalment es cremen. Ara el Grup Freixenet, després d’unes primeres proves a les vinyes de René Barbier a Sant Cugat Sesgarrigues (15 hectàrees), ha fet a la finca Mas Bernich de 50 hectàrees, al terme Masquefa (Alt Penedès) la primera experiència seriosa d’aprofitament dels sarments procedents de la poda.
La maquinària necessària per al tractament dels residus és una trinxadora de gran capacitat, que esmicola les redoltes fins deixar-les reduïdes a estelles. Les grans piles resultants necessiten un temps a l’aire lliure per assecar-se i aleshores ja són aptes per abastir calderes especials per a biomassa. Cada tona d’aquesta biomassa equival a uns mil litres de gasoil, que al preu actual té un cost d’uns 850 euros. Només la finca Mas Bernich produeix a l’any 150.000 kg de redoltes, l’equivalent a 50.000 litres de gasoil.
Una altre possible aprofitament de la biomassa és reincorporar-la al sòl com adob natural, però es corre el risc de reintroduir també les malures i plagues de l’any anterior.
Freixenet encara no disposa de les calderes adients per aprofitar aquest combustible, així que de moment, Josep Montané, que és el propietari de la trituradora, fa la feina de reciclatge a canvi de la venda posterior de la biomassa tractada. “A Freixenet, que tenen la matèria primera de franc, les redoltes, poden amortitzar la inversió de les noves calderes en tres o quatre anys”, raona Montané, que afegeix: “Al cap i a la fi, jo venc la biomassa a empreses o particulars que l’han de pagar i tot i així els surten els números respecte al gasoil”.
El responsable de viticultura de Freixenet, Sebastià Raventós, explica que si bé és cert que amb aquest mètode hi ha un estalvi econòmic evident, el motiu primer per iniciar aquesta activitat és purament mediambiental: “No pot ser que anem cremant les vergues a la vinya i després tornem a cremar gasoil a les calderes del celler” diu, i afegeix que “A més, cremar les vergues és perillós per als incendis”. Les calderes s’usen en alguns cellers per a la calefacció, però també per a generar aigua calenta i vapor per netejar els dipòsits i les conduccions del celler elaborador. “Ara que hem demostrat que l’aprofitament a la vinya és viable, s’acaba la meva responsabilitat i comença la dels qui fan els números, que han de decidir si fan la inversió de les noves calderes”, explica Raventós.
Aquest mètode també permett aprofitar la biomassa que es genera en la renovació dels ceps, que al Penedès solen tenir una vida mitjana de trenta anys. En aquest cas, cada hectàrea produeix entre 12 i 14 tones de fusta, que poden substituir 4.000 litres de gasoil.
El Grup Freixenet té unes 500 hectàrees de vinya, que produeixen en total redoltes equivalents a mig milió de litres de gasoil. “En el cas de que aprofitéssim tota la biomassa, en tindríem per vendre, a aquest consum de gasoil ni tan sols en hi acostem” conclou Raventós.
A més, l’aprofitament d’aquesta biomassa redueix la petjada de carboni de cada ampolla elaborada al celler, així que és una mesura que també s’ha de convertir en un argument de venda al mercat internacional, cada cop més sensible a la sostenibilitat mediambiental dels productes.
LES REDOLTES QUEDEN REDUÏDES A ESTELLES FOTO: JOAN NEBOT
LES REDOLTES QUEDEN REDUÏDES A ESTELLES FOTO:JOAN NEBOT
