Jaume Gramona: «Primer s’ha de pagar més el raïm, després ja pujarà el preu del Cava»

Els candidats de l'Institut del Cava a les eleccions al Consell Regulador discrepen amb Pere Bonet, que proposa incrementar el preu de l'ampolla primer

Jaume Gramona i Ramon Giró són els candidats de l’Institut del Cava al Consell Regulador. Foto: Jordi Palmer

Jaume Gramona Martí (Sant Sadurní d’Anoia, 1961) i Ramón Giró Gramona (Sant Sadurní, 1958), són els candidats de la patronal Institut del Cava a les eleccions al Consell Regulador del Cava que se celebren aquest proper dimarts 4 de juny. Jaume Gramona, de Caves Gramona, es presenta com a candidat a vocal pel subcens 3. Ramón Giró, de Jaume Giró Giró, pel subcens 4. Els suplents de la seva candidatura, que s’enfrontarà a la presentada pels membres de Pimecava, són Damià Deas (Vilarnau-González Byass) i Montserrat Mascaró (Mascaró).

De moment només hi ha formalitzades dues candidatures a la presidència de la DO, Pere Bonet, de Freixenet i Joan Amat, ex-alcalde de Sant Sadurní i fins fa poc relacionat professionalment amb Raventós i Blanc, empresa de la que participa de la propietat. Ja saben qui votaran?

Ramon Giró: A mi va ser Joan Amat qui em va venir a buscar per presentar-me com a candidat, així que lògicament és el meu candidat a la presidència de la DO. Però abans de parlar de qui votaré, he de sortir elegit i serà aleshores quan hauré de conèixer les propostes concretes de cada candidat a la presidència. En aquest moment només conec la proposta de Joan Amat.

Jaume Gramona: Joan Amat té més proximitat als elaboradors que fem poques ampolles que no Pere Bonet, que està en una empresa que n’elabora milions i milions. De tota manera, Bonet ho ha fet molt bé a la Confraria del Cava, sense personalisme i sense vincular-ho a l’empresa que representa. Però una cosa és la Confraria i una altra el Consell Regulador, on hi ha uns interessos molt més decisius i on els de Freixenet no tenen perquè coincidir amb els dels elaboradors més petits.

I la vinculació de Joan Amat amb Raventós i Blanc, una empresa que ha sortit de la DO Cava, no li farà mal?

J.G.: Amat ja no està a Raventós i Blanc, només n’és accionista i s’ha manifestat en contra de la decisió de l’empresa d’abandonar la DO Cava.

Quins problemes creuen que té la DO Cava?

J.G.: El principal problema és el baix preu de venda de les ampolles, un problema que va associat a la proliferació de marques blanques, que són les que es venen a més baix preu.

Aquest problema és igual de greu al mercat interior que a l’exterior?

R.G.: El mercat català és el menys afectat, després va el mercat espanyol i el més greu és a l’exportació, on el baix preu al que venen els grans elaboradors ens barra el pas als petits, que fem poques ampolles i que no podem ni volem competir amb aquests preus.

J.G.: El mercat català i l’espanyol estan iguals pel que fa als preus, no hi ha diferències notables. Volia comentar que en l’entrevista a Pere Bonet que vau publicar fa uns dies, Bonet diu que “si es paga més l’ampolla, es podrà pagar més el raïm”, i no hi estic gens d’acord. Primer s’ha de pagar més el raïm, després ja pujarà el preu del Cava. Si es paga millor el raïm, el pagès podrà cuidar més les vinyes, el paisatge i produir millor matèria primera. I després d’això, amb el territori i el producte prestigiats, vindrà la pujada del preu de l’ampolla.

I la imatge internacional del Cava, és bona?

J.G.: El prestigi internacional del Cava s’ha ressentit dels baixos preus, respecte als escumosos elaborats en altres països. Si solucionem el problema del preu, solucionarem el problema d’imatge.

També es diu que el problema d’imatge del Cava ve de l’ús de varietats foranes…

J.G.: Qui diu això és perquè té un desconeixement del mercat actual i de la realitat del sector.

R.G.: Justament en el Cava és on menys quantitat de raïm de varietats foranes s’usa.

J.G.: Exacte. Sense tenir a mà les dades, el chardonnay por ser aproximadament un 4 o 5% del raïm que s’emplea en l’elaboració de cava, i el pinot noir deu ser un 1,5% aproximadament, mentre que el macabeu és un 46%, el xarel·lo un 25% i la parellada un 18%. Aquests percentatges tan baixos de varietats foranes no desvirtuen la personalitat del producte.

Un altre problema de la DO Cava és la sortida de cellersque l’abandonen.

J.G.: No és veritat, no és cap problema real, això és només un rumor sobredimensionat. El 2012 només van deixar la DO Cava dos cellers, Loxarel i Raventós i Blanc.

R.G.: I en canvi, un celler tan important com Torres ha anunciat que hi entra i s’hi han donat d’alta altres elaboradors.

Bé, sigui veritat o no, és un problema des del moment que se’n parla tant. Potser el que té la DO Cava, doncs, és un problema de comunicació?

R.G.: Això sí. Un dels punts de la nostra proposta és renovar totalment la comunicació de la DO Cava, que des del nostre punt de vista s’està duent molt malament.

Què més ha de canviar a la DO Cava?

J.G.: No només a la DO Cava, sinó a tot el sector del cava estan canviant moltes coses. La Confraria del Cava té nou president, en Toni de la Rosa Torelló. A l’Institut del Cava m’hi presento jo, i espero sortir elegit. La presidència de PIMECAVA pot anar a l’Agustí Torelló Sibill [que recentment ha sortit de l’empresa familiar, Agustí Torelló Mata, i està preparant el seu propi projecte], i el proper president del Consell Regulador pot ser Joan Amat.

Així tot va bé?

J.G.: No, ha de millorar. Per exemple, tothom demana que anem tots units, i en canvi hem estat incapaços de presentar una candidatura unitària als censos 3 i 4 dels elaboradors. PIMECAVA no va voler fer un acord i n’ha presentat una altra.

Així ha estat PIMECAVA qui ha fet impossible l’acord?

R.G.: Sí, nosaltres vam proposar pactar i presentar un candidat de l’Institut del Cava a un cens i un de PIMECAVA a l’altre, concretament al 4, al que em presento jo. Jo renunciava a ser candidat a canvi de treballar plegats. També ens repartíem els suplents. Però no ho han volgut.

Quines propostes concretes presenten?

J.G.: Pretenem que els plens del Consell Regulador siguin una taula de treball real dels problemes reals del sector. És a dir, que la realitat ha d’arribar als plens de Consell, i després, les decisions del Consell han d’arribar als elaboradors. I això només s’aconseguirà si s’escolleixen els vocals adequats.

Només hi ha dos vocals en joc, el representants dels censos 3 i 4 dels elaboradors als que es presenten vostès i la candidatura de PIMECAVA. Només dos vocals poden canviar els equilibris dintre el Consell Regulador?

R.G.: Sí, perquè són dos vocalies molt importants perquè són les que representen a la majoria de les empreses. I crec que estem en un moment propici a que els elaboradors grans ens escoltin.

J.G.: Sí, es nota que s’acosten i que volen compartir les solucions.

R.G.: Jo crec que estan entenent que les empreses petites som les que podem donar una imatge del cava que també els beneficia a ells.

Com pretenen vehicular les seves propostes?

R.G.: A través de l’elaboració d’un Pla Estratègic que marqui les línies a seguir per aconseguir assolir més prestigi per al Cava en un termini raonable.

J.G.: Sí, més prestigi vol dir més valor afegit i per tant, millorar el preu de venda de les ampolles.

I com s’aconsegueix més prestigi??

R.G.: Com hen parlat abans, s’ha de renovar la comunicació, amb la creació d’un gabinet intern que transmeti tot el que afecta al sector i ho faci arribar als associats i als consumidors.

J.G.: Un altre punt clau és la creació d’una Taula de Raïm permanent, participada pels tres sindicats, Unió de Pagesos, la JARC i Viticultors del Penedès, més les dues patronals [Institut del Cava i PIMECAVA] i representats del Consell Regulador.

I què haurà de fer aquesta Taula?

J.G.: Doncs fer una previsió de la collita, i en funció d’aquesta previsió, establir uns preus recomanats que siguin justos i rendibles per a tothom.

R.G.: Segur que hi haurà problemes, però en parlarem i ens posarem d’acord.

I respecte a la “zonificació” de la DO Cava?

R.G.: Sí, és un altre dels nostres punts bàsics. No tenim una proposta tancada, perquè s’ha de debatre i serà complicat arribar a un acord amb els grans elaboradors, però s’ha d’iniciar el debat per modificar el reglament de la DO i potenciar el concepte de terroir.

Nou comentari