Joan Francesc Baltiérrez: «Vam ser la primera DO a reivindicar una varietat pròpia i ens ha anat molt bé»

El secretari de la DO Pla de Bages s’ha jubilat després de 16 anys i repassa aquest anys amb VADEVI.cat

Joan Francesc Baltiérrez, ha estat l’home orquestra de la DO Pla de Bages durant 16 anys i ara s’ha jubilat. Des del dia 5 de juny ha deixa les seves responsabilitats en mans d’Eva Farré que serà la nova secretària del Consell regulador. En tots aquests anys ha fet inspeccions a cellers, controls de qualitat, promoció de la DO i fins i tot de responsable de comunicació i community manager. Ara comença una nova etapa amb un cert respecte però també amb molta il·lusió. Això sí, sense desvincular-se del món del vi.

-Com se sent ara que ha deixat definitivament les seves responsabilitats com a secretari?

Home, ara és una mica estrany. Els últims anys han estat frenètics. Molta feina, organitza, moltes coses…ha estat molt intens. El dia a dia el trobo a faltar una mica…

-Com va arribar a la secretaria del consell regulador de la DO Pla de Bages?

La DO es va crear a l’octubre de 1995, hi va haver-hi dos secretaris, però l’últim ho va deixar per incompatibilitat amb una altra feina. Amb en Valentí Roqueta, que n’era el president, ens coneixíem i ell sempre deia que jo tenia criteri amb els tastos. Era molt aficionat al vi.

-Però no s’hi dedicava professionalment, al vi?

No. Estava dins el “ram de l’aigua”, del tint per la indústria tèxtil. Tenia molt d’interès pel món del vi i em van proposar dedicar dues tardes a la setmana al consell regulador. Però això de les dues tardes va durar molt poc, perquè no n’hi havia prou. I a poc a poc hi vaig anar dedicant més temps i cada cop prenia més temps de l’altra feina per dedicar-lo a la DO fins que finalment l’altra empresa on treballava va tancar i des del 2008 m’hi vaig dedicar de ple.

-I els inicis com van ser? La denominació d’origen era molt jove…

Fa 16 anys tot estava molt parat. Quan vaig arribar el consell regulador era un despatx a l’antiga Cambra de Comerç de Manresa amb quatre papers sobre la taula. Em vaig desmoralitzar una mica. El primer que vaig fer va ser dir-li al Valentí Roqueta que si com a Denominació d’Origen volíem donar una imatge el primer que necessitàvem era una seu social. Li va semblar bé i ens vam moure fins que vam trobar on estem ara. Això va ser un primer pas, però era molt als inicis. Només hi havia 6 cellers i moltes irregularitats. És increïble com ha canviat.

-Irregularitats?

Hi havia cellers que començaven a fer les coses bé però d’altres que per desconeixement no tant. En aquell moment en els tastos a cegues quasi podíem identificar tots els vins que es feien. Però a mesura que anaven passant els anys, la cosa va anar canviant. Ara som 13 cellers més un, Caves Gibert que fa cava, i està la DO Cava però com que està sol a la zona el vam convidar a venir amb nosaltres. I la qualitat és innegable. Tots tenen un nivell impressionant.

-Com ha estat aquesta evolució?

La qualitat ha fet un salt impressionant. Fa 16 anys es feia vi amb ceps que tenien uns 15 anys, però ara ja són ceps de 30-35 anys, i ens estant donant la màxima expressió dels vins. Les varietats foranes, com el cabernet o la merlot, s’han adaptat molt bé i a més tornem a recuperar les varietats pròpies. De fet vam ser els primers que vam tenir una varietat com a bandera insígnia de la Denominació d’Origen. Els primers amb el picapoll i ens ha anat molt bé. Ni la Terra Alta parlava de la garnatxa blanca ni el Penedès del xarel·lo. D’alguna manera s’han emmirallat amb nosaltres.

-Creu que aquests canvis han estat particulars de la DO Pla de Bages?

No. Els canvis són generals de totes les denominacions d’origen. Fa 16 anys demanaves vins d’aquí i la majoria de gent no en volia saber res. Al Pla de Bages per exemple, però no només, el fet de passar del vi a doll a embotellar, va ser determinant. Però crec que l’evolució del vi que es fa a Catalunya ha estat semblant a tot arreu.

-Ara tanca una etapa. Què és el que més li ha agradat?

Els tastos de vins, sense cap mena de dubte. Això no es pot deixar de cop perquè podries tenir alguna cosa (riu) per això ho seguiré fent. Continuo dins el panell de tast de la DO. Seguiré amb els tastos tècnics fins que em facin fora!

He de dir també que una altra cosa que m’ha agradat molt són les relacions que hem establert amb les diferents denominacions. Entre nosaltres no hi ha competència. Ans el contrari. Tots els secretaris estem molt units, m’he fet molt amb ells, ens veiem i ens trobem i hem compartit molt tot els que ens anava passant.

-I el que menys li ha agradat?

Les inspeccions. Anar fer una inspecció a un celler, trobar alguna cosa que no està bé i haver-ho de dir és el que menys m’ha agradat de la meva feina. Això i la burocràcia. Però clar, forma part de la feina. Era part de la meva responsabilitat.

-Però a més d’això feia moltes més coses…

Som una DO petita, amb un pressupost baix i que la porta una sola persona. Durant 16 anys jo i ara l’Eva Farré. Havia de portar diferents camises. He fet inspeccions, però també he organitzat actes i esdeveniments diversos, he pensat estratègies de promoció, he escrit notes de premsa per enviar-les a mitjans de comunicació i fins i tot m’he encarregat de les xarxes socials. A mi ja m’ha agafat una mica gran això. Però a un moment donat vaig tenir clar que n’havíem d’aprendre i des de la DO vam organitzar un curs per tots els cellers, però també per mi clar…

-Ara com serà el seu dia a dia?

Primer he de posar en ordre el meu despatx personal que el tinc una mica abandonat. Tinc moltes fotos per ordenar i dues nétes que ara els hi podré fer de cangur. A més em podré apuntar a les presentacions de vins a Barcelona que fins ara per manca de temps no hi podia anar…

Nou comentari