La garnatxa és la varietat negra autòctona més estesa a Catalunya i ha estat la revelació dels últims anys, un cop la moda de les varietats foranes ha estat superada ni que només sigui ideològicament, perquè a les vinyes encara hi són ben presents.
La carinyena, en canvi, ha continuat a l’ombra pel que fa al reconeixement, i això malgrat que forma un equip formidable en combinació amb la garnatxa. Però se la considerava només adequada per equilibrar els cupatges amb garnatxa, perquè li compensava les mancances: aporta més acidesa, més tannicitat i més color. Però se la veia poc adequada per liderar el cupatge i molt menys encara, per ser elaborada com a monovarietal, on la seva suposada “rusticitat” l’havia de fer responsable de vins poc aromàtic i gens refinats.
Però cada cop més enòlegs i més cellers han sabut trobar la forma d’elaborar-la adequadament i fer-li lluir uns atributa amagats: aromes delicades i florals; i un cos viu i amb nervi. Més encara quan darrerament s’èstà qüestionant els vins massa densos i alcohòlics, atributs aquests més típics de la garnatxa.
Bé, el cert és que els gairebé 70 tastadors de la fase preliminar dels Premis Vinari 2015 han sabut apreciar la feina d’aquests cellers que han treballat amb la carinyena, fins el punt que els vins elaborats principalment amb aquesta varietat (no hi ha ni un sol monovarietal entre els dotze finalistes) són tres, el Clos Abella 2010 de Marco Abella, (70% carinyena, 26% garnatxa i 4% cabernet sauvignon), el Porrera Vi de Vila 2012 de Vall Llach (80 % carinyena, 20% garnatxa), ambdós de la DOQ Priorat, i Purgatori 2012, el nou vi de Torres a la DO Costers del Segre (40% carinyena, i 30% de garnatxa i sirà).
Tres vins més declaren la carinyena en combinació amb la garnatxa sense especificar percentatges: garnatxa, carinyena i morenillo per al Mather Teresina 2010 de Cellers Piñol (DO Terra Alta) i carinyena i garnatxa per als Torres Perpetual 2012 i Liber 2011 de Mas d’en Blei, tots dos de la DOQ Priorat. I encara la carinyena apareix al cupatge en percentatges variables a tres vins més, i només no està present a tres dels dotze finalistes.
S’ha de dir, però, que la garnatxa no es queda gaire enrere i està present al cupatge d’11 dels 12 vins, tot i que no apareix com a dominant a tants. Per acabar amb les dades, a tots dotze vins hi ha una de les dues varietats com a mínim i a la majoria, vuit dels dotze, hi ha una combinació de les dues.
Els vins finalistes en la categoria de Vins Negres de Guarda (amb criança en recipients de fusta de més de 12 mesos) són, en ordre alfabètic:
– Clos Abella 2010 del celler Marco Abella. DOQ Priorat
– Clos de les Dòmines Reserva 2011 del Celler Cooperatiu d’Espolla. DO Empordà
– Clos Pons Roc Nu 2011. DO Costers del Segre
– Coca i Fitó Negre 2010. DO Montsant
– Domus Pensi 2010, d’Altavins Viticultors. DO Terra Alta
– Freixenet la Freixeneda 2011. DO Catalunya
– L’Aube 2010 del Celler Batea. DO Terra Alta
– Liber 2011 de Mas d’en Blei. DOQ Priorat
– Mather Teresina 2010 del Celler Piñol. DO Terra Alta
– Perpetual 2012, de Torres Priorat. DOQ Priorat
– Porrera vi de vila 2012, de Vall Llach. DOQ Priorat
– Torres Purgatori 2012. DO Costers del Segre
Tots aquests vins es tornaran a tastar a cegues el proper dia 14 de setembre al Celler Cooperatiu de Rubí, que és quan s’atorgaran les puntuacions definitives.
En l’edició d’enguany dels Premis Vinari, i a diferència de les dues edicions anteriors, en total hi ha només nou vins finalistes, els nou més ben puntuats, tot i que en aquesta categoria hi ha hagut un múltiple empat que ha propiciat que n’hi hagi més. I tots ells rebran un guardó per categoria: 1 Vinari d’Or, 3 Vinaris de Plata, 5 Vinaris de Bronze o el millor Vi Ecològic; o bé l’Or, la Plata i el Bronze de cada denominació.
El resultat final es donarà a conèixer a una gala que es farà el dia 9 d’octubre a Vilafranca del Penedès.
