La collita 2010 a la DO Alella: un any de qualitat en què ha calgut triar molt

Les pluges intermitents de l’agost i el setembre van fer patir els viticultors de la zona

La de 2010 no ha estat una verema fàcil a la DO Alella. Es venia d’un hivern fred (amb neu i tot) que havia eliminat moltes possibilitats de malaltia dels ceps. La primavera plujosa assegurava unes reserves d’aigua adients per poder fer front als calorosos estius que caracteritzen el clima de la denominació d’origen. Però les pluges intermitents de l’agost i el setembre van fer patir els viticultors de la zona. Tots ells estan d’acord que ha calgut fer una tria molt acurada del raïm, però que s’han assolit uns nivells de qualitat elevats.

A Alta Alella Cava Privat els ceps han produït aproximadament un 15% més del què és habitual. La collita es va retardar entre 10 i 15 dies degut a la menor insolació. Josep Maria Pujol-Busquets, propietari del celler, explica que “el raïm de 2010 compta amb una molt bona acidesa, uns PH’s molt baixos que els fan aptes per a llargues criances i que donaran uns vins molt aromàtics”.

Les pluges van frenar la maduració i van forçar l’entrada de raïm per evitar problemes sanitaris. Malgrat tot, Pujol-Busquets defensa que “ha estat una collita de separar i triar molt, però que ha donat extrems de gran qualitat”.

Toni Cerdà, del celler Bouquet d’Allella, afegeix: “Si bé ha calgut fer molta tria amb les altres varietats perquè el raïm no ha evolucionat com hauria estat desitjable, la Pansa Blanca ha donat un resultat excepcional. Pocs anys s’aconsegueix un gra tan sa i amb un grau i acidesa tan adequats. Crec que podem afirmar que aquest és l’any de la Pansa Blanca”.

Joan Plans, propietari del celler Altrabanda, situat a Martorelles, a l’altre cantó de la Serralada Litoral, explica com han afrontat la verema: “vam començar a collir el 4 de setembre el raïm per fer el nou vi de baixa graduació. La següent setmana ens vam posar amb el raïm per fer el %x%, l’escumós DO Alella”. Aquelles dues setmanes, el raïm estava molt sa i en condicions de qualitat òptimes. “La pluja de la tercera setmana ens va forçar a haver de fer una tria acurada del raïm que destinem al criança i el maceració pel·licular, el que collim a la zona més alta de la finca. Ha calgut ser molt curosos, però hem pogut entrar la quantitat desitjada de raïm amb la qualitat que exigim per elaborar els nostres productes”, explica Plans. El darrer raïm collit, el que Altrabanda dedica al negre 93 Ceps i als dolços de la casa (“el tresor del celler”, en paraules dels seus propietaris), ha requerit d’un esforç final de tria “per poder comptar amb la qualitat, el grau i l’acidesa que ens asseguren que el producte final serà tal com l’hem projectat”.


Raïms de pansa blanca abansdeserveremats Foto: DO Alella

Nou comentari