La verema del vi de pagès

Les 19 masies de la Fundació Remença XXI obren les portes per a la verema

A la comarca del Baix Empordà, als termes municipals de Vall-llòbrega i Calonge, trobem una de les 19 masies que conformen la Fundació Remença XXI i que any rera any, obren les seves portes a tots aquells aficionats que vulguin aprendre a veimar, que és com es coneix la verema per aquestes contrades.

El dia de verema comença amb un esmorzar a la casa de pagès Mas Ponsjoan, a Calonge. El Manel Comes, president de la Fundació, va ensenyar els principis bàsics de la verema. Una vegada a les vinyes, i desprès de recollir molts cabassos de gotims de monestrell, els 25 participants es van dirigir cap al celler, on després de desrapar els gotims, i passar-los per la premsa pneumàtica, grans i petits van gaudir del most dolç . Una visita a l’interior del celler per veure les botes i els bocois on es fermenta el vi aproximadament durant tres mesos, abans de passar a les botes definitives, va precedir al dinar del final de festa.

La totalitat dels cellers de la Fundació Remença XXI elaboren a l’antiga. Comes ens ho explica: “Aquí no es fan servir els dipòsits d’acer inoxidable, sinó que prevalen els mètodes tradicionals d’elaboració. Com si tornéssim a la sèrie de TV3 La masia de 1907”.

Com a pagesos que són, qualsevol persona es pot apropar a casa seva i comprar directament vi, oli, fruita o verdura de l’hort. Però no tot són flors i violes per a els pagesos de la Fundació, hi ha certs temes legals que no els permet vendre el vi a tercers, restauradors o botigues especialitzades. La lluita que dura fa anys, i les reunions amb la Conselleria d’Agricultura, l’ Incavi i la DO Empordà, no han donat fruit encara, tot i que hi ha previstes noves propostes amb les que segons el president de la Fundació, Manel Comes, esperen arribar a una entesa comú.

Cal que totes les parts s’adonin que mentre no hi ha contacte, hi ha el perill que es perdi aquest reducte del patrimoni vitícola català, que inclou més de 15 varietats autòctones gairebé desaparegudes. Una illa al marge del món, on les varietats foranes no tenen lloc i on cadascú conrea les seves hectàrees i elabora el seu vi per separat i segons el seu criteri.

Entre aquestes varietats “perdudes” trobem: beba, joanenc, mollí, abeller, aramon, negre calmet, jaqué, roig, xarel·lo roig, monestrell roig, cua d’ovella i teta de vaca, entre d’altres.

És el moment, doncs, de seure i xerrar: primer per recuperar la tradició del vi de pagès, arraconat pel mercat, però que pot significar el redescobriment de moltes varietats que la indústria ha desestimat i que ara poden ser de molt profit. I segon, perquè és molt decebedor veure que els problemes administratius estan bloquejant el que de veritat és important, que és difondre quan abans millor per les vinyes catalanes de tot arreu aquests ceps que els remences de Calonge han tingut la responsabilitat i el sentit de conservar.


VEREMA DE MONESTRELL AL MAS PONSJOAN FOTO: JORDI ALCOVER

Nou comentari