Laura Prats és la Directora de Màrqueting de Vermuts Miró, quarta generació d’una família dedicada primer al vi i des de 1957 al vermut. Amb un peu arrelat en la tradició vermutera de Reus que fa que continuin utilitzant les mateixes fórmules secretes per aromatitzar el vi, l’empresa que aquest dilluns ha aixecat el Gran Vinari d’Or del concurs dels vermuts catalans té clar que han d’aprofitar el moment dolç que viu aquesta beguda d’aperitiu i per això en continuen explorant la seva versatilitat.

Us esperàveu que el vostre vermut fos escollit com a Gran Vinari d’Or?

No, ha sigut una sorpresa. Evidentment creiem que tenim un producte bo, però hi ha tants vermuts bons a Catalunya que hem superat les expectatives.

El vermut reserva és una sofisticació del tradicional. Què té d’especial en el vostre cas?

La varietat d’herbes és diferent de la tradicional. Hi ha 50 tipus d’herbes i s’hi estan sis mesos macerant. I no es macera en calent, sinó a temperatura ambient. És, per tant, molt més aromàtic, agradable en boca, i també una mica més dolcet. De fet, potser és més per a la gent que no és tan vermutera, perquè té molt equilibri entre l’amarg i el dolç i és molt agradable.

És per iniciar-se?

No ben bé, però una de les característiques del vermut és que és amarg i a la gent d’inici li costa molt l’amargor, tot i que després quan t’acostumes ja ni la notes.

Laura Prats, directora de màrqueting de Vermut Miró. Nerea Rodríguez">

I no ens dirà quines són aquestes 50 herbes?

No. A més, tampoc sé la fórmula que amaga. No la sap ningú, només el meu pare i l’enòleg. I fins fa poc la sabia també el meu tiet, que ja no hi és.

Aquest no és un vermut nou, ja fa uns 15 anys que el fan…

Sí, el tradicional portem 60 anys fent-lo i per nosaltres aquest és relativament nou, perquè porta 15 anys. El va idear el meu tiet l’any 2.000 i té característiques concretes com un grau més d’alcohol, més aromàtic i refrescant. Es buscava una nova fórmula que no deixés de tenir la base del tradicional però perfeccionat amb més temps i amb unes altres herbes.

Ara vosaltres esteu innovant, en el mateix món del vermut.

Sí. Creiem que el nostre vermut és molt tradicional i fa molts anys que el fem però la generació vermut demana que hi hagi coses noves. Per això ara hem presentat el vermut en llauna i el Vermucola (vermut i cola al 50-50, amb 4,5 graus).

I per quin motiu creu que s’ha produït aquest canvi en què el vermut ha passat de ser una cosa d’avis a posar-se de moda entre la gent jove?

Els productors continuem fent la feina que hem fet durant anys, en el nostre cas durant més de 60. Però la restauració ha tingut molt a veure, el creure en aquest producte, complementar-ho amb tapes. És veritat que abans la gent identificava molt el vermut com una cosa dels avis. Però quan el tastes te n’adones que és agradable, refrescant i si trobes el vermut que t’agrada, t’enganxa. Però jo crec que el problema era que els propis productors no eren prou accessibles per a la gent jove. Ens dedicàvem molt al tradicional i quan ara ens hem posat les piles per dirigir-nos cap a un altre públic, aquest ha respost espectacularment bé.

El vermut està associat a l’oci diürn i és barat…

El cost que té per nosaltres el litre és elevat. Nosaltres premiem la qualitat i la tradició, i no incrementem preus perquè sabem que el vermut és una cosa molt accessible per a la gent. La gràcia són totes les possibilitats que té un vermut: te’l pots prendre sol, amb sifó, combinat amb un altre licor, amb cola, amb taronja, llimona, oliva, etc. I ara fa temps que veiem gent que fins i tot sopa amb vermut, i això és la culminació de l’èxit! Té tants botànics que combina amb moltes coses.

Des de Miró, com s’ha de prendre el vermut?

Si la gent es vol dutxar amb vermut, que es dutxi amb vermut! A mi i al meu pare ens agrada fresc de nevera sense gel ni llimona ni taronja ni oliva ni res. Si el vermut és bo no necessita cap complement. Però evidentment hi ha gent a la que li agrada el to més cítric, o més agualit, i la gràcia és aquesta, que cadascú se’l prengui com vulgui.

Creu que el vermut morirà d’èxit?

Jo t’he de dir que no, però nosaltres des de 1914 fem vi, i des de 1957 fem vermut, i no n’hem deixat mai de fabricar. El vermut mai morirà perquè és una tradició que tenim arrelada des de fa molts anys.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa