Les cooperatives catalanes no són alienes a la situació de crisi generalitzada. “Vivim moments difícils”, reconeix Lluís Grogués, responsable de la branca del vi. Mentre el consum particular tendeix lleugerament al alça, rebla, el de la restauració segueix clarament a la baixa.
Grogués recorda que cada cop es beu menys vi, i que això és un problema real pels elaboradors. Una de les solucions que han trobat les cooperatives és el mercat internacional, però com explica aquest membre de la federació, “encara queda molt camí per recórrer, i cal treballar per fer que els nostres productes es coneguin més al propi país.”
Grogués ha fet aquestes manifestacions alhora que ha aparegut l’Anuari Socioeconòmic de les Cooperatives Agràries de Catalunya 2010. Les xifres corresponen al 31 de desembre de 2009. Al Principat funcionaven 78 cooperatives vinícoles, sis menys que el 2008, amb 21.431 socis i 1.013 persones ocupades. Pel que fa referència a la facturació, el 2008 va pujar a 308.900.691 euros, amb una disminució del 2,3 per cent respecte al període anterior.
La gran majoria de cooperatives se situen a les comarques de la demarcació de Tarragona, amb un total de 44. Després apareix Terres de l’Ebre, amb 18; Barcelona, amb 7, Lleida, amb 5, i Girona, amb 4. Per comarques, hi ha una gran diferència entre les dues primeres, Priorat (11) i Alt Camp (10) i la resta.
Les entitats vitivinícoles de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) van comercialitzar en la campanya 2007-2008 un total de 26 milions de quilograms de raïm; 113 mil hectolitres (hl) de most; 318 mil hl de vi de taula; 363 mil de base de cava; 330 mil hl de vi VQPRD, i 156 hl de cava. En total, es van comercialitzar 1.685.470 hectolitres, amb un volum mitjà per cooperativa de 24.427, i un import de 96.361.615 euros.
Les cooperatives aporten el 55,4 per cent del total del volum de vi comercialitzat a Catalunya, i el 88,4 per cent del valor de la producció.
L’edifici modernista és obra de Cèsar Martinell FOTO: AGRÍCOLA FALSET-MARÇÀ
