Neal Martin, tastant vins en la seva visita a Catalunya. Foto: AVC
Llista Parker dels Vins Catalans 2012 per DO
Llista Parker dels Vins Catalans 2012 per Punts
Enguany el nou tastador de Parker per als vins catalans, Neal Martin, ha estat més eficient que el seu antecessor Jay Miller i ha presentat la llista completa dels vins catalans puntualment, menys de dos mesos després de l’última visita a Catalunya, de les dues que va organitzar-li l’Associació Vinícola Catalana (AVC).
Els dos vins més ben puntuats han estat el Clos Martinet 2009 i el Clos Mogador 2001, amb 97 punts i ambdós de la DOQ Priorat. Cal precisar, però, que mentre que el Clos Martinet 2009 és una anyada recent, el Mogador 2001 és una anyada vella i difícil de trobar, atès que ja està a la venda la 2009.
Amb 96 punts els segueixen sis vins més, dos Ermita d’Álvaro Palacios (2009 i 2010), el Mas Martinet Camí Pesseroles i el Terroir al Límit Les Manyes, ambdós del 2009, i com a primers vins no prioratins, dos caves: el Gramona Celler Batlle 2001 i el Recaredo Turó d’en Mota 2002.
Ja amb 95 punts hi ha 8 vins més, dos dels quals introdueixen noves DO a la part alta del llistat: el Vinyes Domenech Teixar 2009 del Montsant i el Castell d’Encús Thalarn 2010 dels Costers del Segre.
Els altres sis són un altre cop de les DO Priorat: Mas Martinet Els Escurçons 2009, Portal del Priorat Tros de Clos 2010 i Terroir Al Limit L’Arbossar 2009; i Cava, amb dos més de Gramona, el Celler Batlle 2002 i el III Lustros 2005; i el Loxarel 109 Gran Reserva 2002.
La llista es completa fins arribar a un total de 680 vins amb representació de les 11 DO catalanes i el cava, i sorprenentment s’hi afegeixen 9 vins mallorquins. Són 231 vins prioratins, 107 caves, 89 vins penedesencs, 78 de la DO Montsant, 59 d’empordanesos, 38 Costers del Segre i 37 de la Terra Alta, 12 de la Conca de Barberà, 9 de la DO Catalunya, 6 Pla de Bages, 3 vins tarragonins i 2 d’Alella.
Pel que fa als textos que ha escrit, Neal Martin els ha separat en tres articles, un dedicat als vins de la DOQ Priorat, un altre exclusiu per als caves i un altre per la resta de DO.
Del conjunt de Catalunya, diu que hi ha vist una certa auto-reflexió, i que els elaboradors es pregunten com donar identitat a cadascuna de les DO per arribar amb un missatge diferenciat als consumidors d’arreu del món.
Del Priorat en destaca les varietats autòctones garnatxa i carinyena, que poc a poc van arraconant el cabernet sauvignon dels cupatges, i avisa que les altes graduacions no són gaire ben rebudes pels mercats.
Per als caves demana respecte, diu que n’hi ha de totalment comparables en qualitat als champagnes francesos, juntament amb altres de gamma baixa totalment insignificants, i també recomana apostar per les tres varietats clàssiques, xarel·lo -la que més l’ha sorprès agradablement- macabeu i parellada, i diu que les foranes, chardonnay i pinot noir, li fan perdre personalitat.
De la resta de DO, en destaca la del Montsant, la que troba amb un nivell mig més alt, i de la que diu que els seus vins són “menys pesants que els del Priorat, frescos, florals i, sovint molt femenins”. Ho rebla dient que “adora la seva vitalitat i alegria de viure”.
De la Terra Alta en destaca la coherència i que els seus cellers estan fent “una base sobre la qual es pot construir el futur “. Del Penedès li van agradar els “excel·lents blancs de xarel·lo” i critica l’excés de fusta “per impressionar” en alguns negres de gamma alta.
Acaba dient que “els propers 20 anys, serà fascinant” seguir els avenços de les diverses DO catalanes.
