La llista de puntuacions de Robert Parker, la més influent del sector vitivinícola al món, inclou 617 vins catalans, que han estat tastats i avaluats per Luis Gutiérrez. En paral·lel, el tastador ha escrit tres articles que analitzen el panorama actual dels vins elaborats a Catalunya i les conclusions que n’extreu són certament contundents.
D’entrada, i sense ser cap novetat, continua admirat per la DOQ Priorat. Al 2015, l’Àlvaro Palacios es va endur la màxima puntuació (100 punts) amb l’Ermita i 19 dels 27 vins catalans amb 95 punts o més eren precisament d’aquesta DO qualificada. Enguany, el Clos i Terrasses Clos Erasmus 2013 s’ha emportat els preciats 100 punts i més d’una vintena dels vins d’aquesta denominació d’origen han obtingut una puntuació de més de 95 punts.
En tot cas, no només la puntuació dels vins certifica aquesta teoria, també ho deixa clar a l’article “Priorat, keep on moving“. Diu que el 2013 s’ha confirmat com un una de les millors collites de la historia moderna del Priorat i que ha tingut l’oportunitat de tastar “(la major part) del que quedava dels vins top d’aquella anyada”. I afegeix: “Us puc dir que molts cellers [del Priorat] han produït els seus millors vins fins a la data d’avui”, escriu. El resum d’aquesta anàlisi serà motiu d’un nou article al Vadevi.cat, així com també el que el tastador dedica als vins escumosos: The sparkling Wines From Catalunya – Where Is the Spark“>?
Al tercer article, “Catalunya, time to wake up“>, Gutiérrez treu l’artilleria i critica que el país potser no es troba en el seu millor moment vitivinícola, tot i que -això sí- salva algunes excepcions. Reconeix la tasca de Raül Bobet i el seu projecte de Castell d’Encús; parla bé de Joan Asens i del seu celler Orto Vins del Montsant. I considera que el Penedès està “entre les DO més actives de Catalunya en termes de projectes joves i persones que intenten canviar l’statuo quo“>”. Però com a conclusió global, un titular força contundent: “les altres zones elaboradores de Catalunya sembla que estan adormides”.
“Si a totes les zones productores acostuma a haver-hi un nombre limitat de persones que entenen el concepte i fan vins fidels al seu lloc d’origen, varietat i necessitat de criança, a Catalunya, -com a mitjana- aquesta xifra ara sembla inferior”, diu Luis Gutiérrez. “N’hi ha que encara no han superat la fase de les “varietats millorants”, un eufemisme que –explica- s’utilitzava a la dècada dels 90′ per a referir-se a les varietats franceses com el cabernet sauvignon o el chardonnay. Aquí, la primera llança: “Llocs amb un potencial increïble com l’Empordà haurien d’estar inundats de projectes joves (nous o rellançats) i produint vins excitants; però trobo extremadament difícil excitar-me amb qualsevol cosa que no sigui Vinyes d’Olivardots. Uf, al menys en puc citar un! Sí, hi ha coses bones (els de sempre) però vins amb puntuació superior als 93 punts? Bé, 9 dels 338 vins recollits en aquest article [referint-se al llistat de puntuacions] i això és sense comptar tots aquells que no m’he preocupat en publicar”.
!–akiadsense–>
Gutiérrez busca els motius que puguin justificar aquesta situació i en troba una possible resposta en l’actual situació política de Catalunya: “Ara seré políticament incorrecte, però em preguntaré si hi té alguna cosa a veure l’actual situació política, el nacionalisme que aïlla la gent al seu propi món”, diu el tastador. “Si no et comuniques amb la resta del món, serà gairebé impossible que t’adonis del que passa a fora”, diu amb contundència. I segueix: “Sé que molta gent s’enfadarà, però veig com augmenta erròniament la tendència a Catalunya de consumir només vins catalans. Són persones del món del vi que no saben què passa al món de vi a la resta de l’Estat espanyol. I s’autoanomenen professionals i experts! Em fa riure… O més ben dit, em fa plorar perquè creia que estàvem per sobre d’aquest provincianisme, que sembla que està tornant. Crec que ha arribat l’hora de despertar!”
Com sempre, tota generalització necessita d’individuals per a trencar les normes. I aquest és el cas d’un parell d’elaboradors que Gutiérrez considera excepcionals. D’un costat, Raül Bobet de Castell d’Encús; i, de l’altre, Joan Asens d’Orto Vins. “No és casualitat, tots dos tenen dos dels seus vins entre els top 10 de les puntuacions”, explica Gutiérrez.
De Bobet –”un dels elaboradors més experts, intel·ligents i reflexius del país”– explica el seu projecte a Costers del Segre, parla de les cubes de pedra natural construïdes per monjos al segle XII que ha recuperat per a elaborar alguns dels seus vins més especials; i dels vins d’alçada. D’Asens, que començaria la seva trajectòria al món del vi al costat d’Álvaro Palacios i crearia Orto Vins al 2008 amb tres amics, en destaca el seu saber fer i vinculació amb la terra que l’ha vist nàixer. “És un home enamorat de la seva terra”, diu Luis Gutiérrez. “No té grans ambicions i és feliç ajudant la seva gent”, explica.
El tastador també narra la seva visita a Les Talades de Cal Nicolau, una de les partides de vinya més antigues del Montsant. “Aquest petit terreny de 0,2 hectàrees es va plantar l’any 1870 i d’alguna manera va sobreviure a la fil·loxera”. En aquest indret hi tenen plantat picapoll vermell, una varietat gairebé extingida però que permet “fer vins més elegants i harmoniosos a partir de raïms que poden compensar la força que els aporta de forma natural el lloc on creixen i el seu clima”.
DOQ Priorat. Raül Bobet i Joan Asens, aproven.També ho fa, segons el tastador, el Penedès, “una de les DO més actives en termes de projectes joves i de persones que intenten canviar l’status quo”. Així, repeteixen enguany amb bones puntuacions Alemany i Corrió; Enric Soler, creador del Xarel·lo Nun Vinya dels Taus “un dels millors blancs de l’Estat espanyol”; i Can Ràfols dels Caus, qui -segons diu- destaca pels seus blancs La Calma i El Rocallís. A aquests tres cellers s’hi suma menció especial a Recaredo, “el productor líder de Cava”, i a l’Ester Nin i Carles Ortiz, de Mas Candí.
Tot i així, el Penedès no aprova del tot. En donarem més detalls amb l’article que dedica als vins espumosos, però aquí ja deixa entreveure la seva desaprovació: “no he trobat projectes que em cridin especialment l’atenció en aquest tipus de vins, tot i que se n’espera grans coses com a grans elaboradors que són“, diu. En tot cas, aquí també en salva un: “Loxarel fa espumosos excitants i gens ortodoxos; faltarien més projectes com el seu”, diu. La justificació d’aquest baix interès en el cava/escumós podria ser, segons el tastador, “la mitjana del preu del cava, que de ben segur espanta la gent creativa”.
El final, definitiu. “Em vaig quedar poc impressionat per molts dels vins que vaig tastar de la majoria de DO“, escriu. “Crec que les notes de tast són suficients, no comentaré res més, ara prefereixo parlar de temes sòlids”, conclou Luis Gutiérrez, abans de parlar de gastronomia.
Podeu consultar aquí el de puntuacions Parker 2016
186
2
