Un dels àmbits d’activitat que sense sortir de la tradició no renuncia a sotmetre’s als reptes del futur és el de la fabricació de taps de suro, que configura un autèntic clúster a les comarques gironines. La firma Manuel Serra, de Cassà de la Selva, n’és un dels noms més distingits, contempla el futur amb l’ambició d’ampliar el seu recorregut comercial als mercats internacionals i impulsar el segment de petits i mitjans cellers que demanen tap d’alta qualitat.
[[frase]]
Manuel Serra, que enfonsa les seves arrels en l’any 1927, va prendre el nom definitiu, el del pare de l’actual directora general, Anna Serra, l’any 1958, quan l’empresa va decidir “adreçar-se directament al client final, els cellers, després d’haver estat molt de temps servint a distribuïdors i exportadors”. És en aquell moment, les darreries dels cinquanta, quan el grup va integrar tot el procés de fabricació: comprar el suro, fer-lo cilíndric, escollir qualitats i tractar la superfície. En aquesta integració convé destacar que Manuel Serra és soci de l’empresa Corchos Talavera, de Talavera de la Reina (Toledo), que planta sureres d’alta qualitat. Aquesta empresa castellana prepara el suro i en fa bales de les quals es proveeix Manuel Serra, que amb aquesta associació amb la plantació ha aconseguit “la màxima traçabilitat”, com diu Anna Serra. Manuel Serra també adquireix la primera matèria a plantacions d’Extremadura, Andalusia, el País Valencià i Catalunya.
Posició sòlida
En tots aquests anys Manuel Serra ha consolidat una posició sòlida, tant al mercat estatal com als mercats exteriors. D’una producció de 30 milions de taps en sorgeix un volum de vendes de 5,4 milions d’euros el 2008; el 40% va correspondre al negoci realitzat arreu del món. Amb tot, cal anar més lluny, segons afirma Anna Serra: “El nostre objectiu immediat és créixer internacionalment, un repte ara molt més difícil, ja que la competència que presenten els taps sintètics i de rosca, que es fan servir en vins joves, ens ha fet recular en mercats on havíem tingut una presència remarcable, com Austràlia o Nova Zelanda”. Si més no, com assenyala Serra, de moment els vins de criança no s’han vist afectats per aquesta reconversió. La gerent de l’empresa de Cassà de la Selva assenyala que en aquesta competència entre producte natural i sintètic, que s’intensificarà en els anys a venir, caldria que “cellers i consumidors tinguessin en compte el cost ambiental més baix que suposa el tap de suro, contra el que ha estat elaborat amb plàstic o alumini”. Manuel Serra, davant aquesta competència, també es planteja diversificar producte i fabricar a curt termini, a banda del tap de vi natural, un tap tècnic de microgranulats de suro o l’anomenat u més u, per a productes de rotació ràpida, com els vins joves esmentats.
En tot cas, val a dir que Manuel Serra té presència a mercats com França, Àustria, Sud-àfrica, l’Argentina, Xile i el Canadà, on ha aterrat no fa gaire temps, i vol explorar aviat les oportunitats de negoci que poden oferir els mercats de l’Est d’Europa, com Hongria, amb forta tradició en la cultura del vi. Al mercat estatal encara hi ha recorregut a fer, i Manuel Serra, que és molt present a regions vinícoles com la Rioja, la Ribera del Duero, el Penedès i Galícia i ha fet alguna incursió a Aragó i la Manxa, preveu baixar aviat a Andalusia.
D’uns anys ençà, Manuel Serra ha redefinit la seva estratègia comercial. L’empresa, que compta amb clients que demanen grans volums i requereixen taps de qualitats mitjanes, té interès a potenciar el segment de mercat que millor pot apreciar la qualitat dels taps de gamma alta, el valor afegit, i que és el que configuren els cellers petits i mitjans. Actualment un 70% dels clients de Manuel Serra són cellers que responen a aquest perfil.
En analitzar la situació del sector a Catalunya, Anna Serra pensa que el procés de concentració d’empreses que hi està tenint lloc “cal fer-lo per poder competir amb Portugal, on les empreses transformadores del suro són molt més grans”. En el seu cas particular, Anna Serra reconeix que la seva empresa “no descarta fer alguna mena d’aliança amb plantadors de sureres, cellers o fabricants complementaris de taps tècnics o de cava, però això sí, mai a qualsevol preu”.
Anna Serra és la directora de l’empresa FOTO: ALBERT LABERT / CLICK ART FOTO
La fàbrica de suro de Cassà de la Selva FOTO: ALBERT LABERT / CLICK ART FOTO
