Hi ha ara per ara cinc elaboradors/productors reconeguts pel Consell Català de la Producció Integrada. Són el Celler Lavinyeta, Codorniu SA, Jaume Bertran Solé, Josep Maria Saumell Calaf i Rossend Travé Llorenç.
Pel que fa al nombre d’hectàrees en PI de vinya, el total de Catalunya arriba a 2.827,49, de les que 2.148 corresponen a la demarcació de Lleida, 610,89 a la de Barcelona, 34,58 a la de Tarragona, i 33,55 a la de Girona. No n’hi ha a les Terres de l’Ebre, segons les dades del Consell Català de la Producció Integrada corresponents a l’any 2010.
Respecte al percentatge de superfície en PI per línia de cultiu l’any 2010, l’organisme ofereix les dades següents: cereals d’hivern, 0%; cítrics, 3%; fruita de llavor, 19%; fruita de pinyol, 24 fruita seca, 10; hortalisses, 1% Olivera, 34%, i Vinya, 9%.
La producció convencional de vinya representa avui en dia al Principat el 88,99 per cent del total, mentre que l’ecològica es queda en el 6,18. I la PI? És, en el 2010, el 4,83 per cent. Fins el 2008 la producció integrada era pràcticament inexistent al país, i el 2009 sumava 2.267,71 hectàrees.
Raimat, del Grup Codorniu, és un dels grans monstres del sector vitivinícola català i ha fet una clara aposta. En alguns anuncis publicitaris afirmen que “respectem la natura perquè les futures generacions segueixin gaudint dels nostres vins”. Per Raimat, “les pràctiques de viticultura que hem anat aprenent durant els nostres més de 90 anys d’història, avui es consideren sostenibles”. Val a dir que el cent per cent de les seves vinyes han estat reconegudes pel Consell Català de la Producció Integrada.
Vinya Janine
Josep Maria Saumell, de Vinya Janine, va ser pioner a casa nostra en la introducció de la PI. Com ell mateix explica, tot va respondre a una visió particular de la vida i de la forma de treballar la terra i a la seva aposta pel medi ambient. A més, la PI li permetia disposar d’un fet diferencial. El dubte era si es decidia per la producció ecològica o per la integrada. I el 2006 es va decantar per la PI. Fa quatre anys, tot era il·lusió. Ara, afirma, està decebut. I no per una, sinó per una munió de raons, i no descarta abandonar. “De vegades en qüestiono si paga la pena seguir. Hauré de reflexionar seriosament”.
La PI, diu, costa diners, molts, fa falta un munt de paperassa i de burocràcia difícil d’assumir per un petit productor, i aquesta forma de treballar resta encara com la gran desconeguda del sector, i no només entre la població general. Mai hi ha hagut ressó, rebla. En aquest sentit, deixa anar algunes crítiques a la DO Tarragona i a l’administració catalana, de qui comenta que potser no s’ho acaba de creure. Saumell afirma que la certificació de PI no li ha donat cap IVA afegit al seus productes de qualitat, un element en el que confiava. “No es valora el que fem i com ho fem”.
Què és la PI?
La producció integrada és un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. Dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables. La qualitat i la seguretat dels productes es garanteix mitjançant una certificació oficial.
Com actua?
La protecció del medi ambient i de la salut dels consumidors i dels agricultors es garanteix mitjançant la utilització de tècniques de producció, comercialització i elaboració que minimitzen l’ús de productes agroquímics i d’adobs en la producció d’aliment; apliquen processos que afavoreixen la diversitat de l’ecosistema agrícola, ja que respecten la flora i la fauna autòctones, i potencien l’activitat conservadora del medi rural i del paisatge; produeixen d’acord amb tècniques que tenen en compte els moderns coneixements tècnics i científics, i adapten les empreses agrícoles a la forma de producció intensiva per assegurar-ne la viabilitat econòmica.
Els productors, elaboradors i envasadors dels aliments estan obligats a complir totes les condicions fixades a les normes tècniques de producció establertes per a cada cultiu, com l’obligació de portar un quadern d’explotació i, si escau, un quadern de postcollita, que recullen les anotacions de totes les intervencions fetes sobre el cultiu i els productes. Així es controla la història dels aliments, des del camp fins al punt de venda.
Qui ho garanteix?
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i el Consell Català de la Producció Integrada garanteixen que els productes etiquetats amb el distintiu de la producció integrada compleixen les normes establertes pel Decret 214/2002, que regula aquesta producció. Només certifiquen els productes de producció integrada a Catalunya empreses acreditades amb el compliment de la Norma EN-45011. Aquests productes s’identifiquen amb la marieta, que és el distintiu de la producció integrada a Catalunya.
Els orígens de la producció integrada a Europa es remunten a l’any 1976 quan un grup de cinc entomatòlegs (BAGGLIOLINI, CELLI, STEINER, SCHNEIDER I ALTNER) de l’Organització Internacional de Lluita Biològica i Integrada contra animals i plantes nocives (OILB) es van reunir amb la finalitat d’establir les bases d’aquesta nova concepció de producció agrícola aprofitant l’experiència de molts anys d’estudi i aplicació pràctica de la lluita integrada o control integrada de plagues, malalties i males herbes.
La OILB és una organització científica, no governamental, amb gran prestigi tècnic, integrada per persones individuals o organismes, i la seva secció en el nostre àmbit geogràfic és possiblement l’organització que més ha treballat en l’establiment se conceptes, principis bàsics i inclús l’aplicació de la producció integrada.
La OILB ha publicat unes directrius tècniques, tant genèriques indicant els requisits per als operadors de PI (Direcrtiu Tècnica I), així com els requisits tècnics que han de complir les explotacions de PI (Directriu Tècnica II), com específiques per cultius (Directrius tècniques III) i altres documents.
A Catalunya la producció integrada es desenvolupa a partir de l’any 1992 amb la creació de la Denominació Genèrica Agricultura Integrada i a partir de l’any 1995 s’aproven les primeres normes tècniques específiques.
Vinya Janine
