Miquel Torres: «Fa tres anys que estem treballant en un vi de xarel·lo»

El nou director general del grup vitivinícola penedesenc anuncia que entraran al cava només amb productes de gamma alta

Miquel Torres Maczassek a les vinyes que envolten la finca Mas Rabell. Fotos: Jordi Borràs

Miquel Torres Maczassek (Barcelona 1974) ha tornat de Xile, on dirigia el celler que hi té el grup familiar per succeir, des de setembre, el seu pare com a director general de Bodegas Torres. Una de les primeres novetats que ha anunciat l’empresa sota la seva direcció, és la decisió d’elaborar cava, un sector en el que el seu pare mai havia volgut entrar.

Quin són els seus primers records de la vinya?

Doncs precisament tinc records d’una vinya molt emblemàtica per al celler, Mas La Plana, que té un valor sentimental molt profund per a mi, ja que de petit vaig viure rodejat de les vinyes del cabernet sauvignon que li donen vida. Vivíem a la masia del davant amb els meus pares i les meves germanes. Recordo que el meu pare em va fer plantar uns ceps de cabernet perquè me n’adonés del que representa fer créixer una vinya i mantenir-la sana i forta.

Quin coneixement principal li ha aportat la seva etapa a Xile?

En els tres anys que he estat a Xile he pogut posar en pràctica la gerència d’una empresa i també tenir la oportunitat de fer-la créixer tot i adversitats com per exemple el terratrèmol del 2010.

El seu pas per diverses empreses i l’última etapa al capdavant del celler a Xile li deu haver donat una perspectiva àmplia dels mercats internacionals. Com veu la situació econòmica actual?

Tot i la greu crisi que travessa tant l’Estat espanyol com també Europa, hi ha països al món que no coneixen aquest terme. Al contrari, hi ha països com Xile, o bé Rússia o Xina que estan tenint creixements importants.

El mercat local a l’Estat espanyol està molt tocat per la crisi, però el consum de vi català a Catalunya és baix. Hi ha una oportunitat per a créixer en aquest mercat de proximitat? I a la resta de l’Estat?

Torres té un compromís global amb tots el mercats, inclòs el de l’estat espanyol. El 2012, el volum de vendes al mercat domèstic [Estat espanyol] ha estat de 1.022.000 caixes, mentre que el mercat exterior és de 3.340.000 caixes.

I als mercats emergents: Brasil, Rússia, Índia, Xina…

Tot i que tenim presència a tots els mercats emergents, la Xina és el que creix més, enguany un 4%, després d’anys seguits de grans inversions. Actualment, Torres Xina és la tercera empresa distribuïdora de vi en aquell país.

Especialment en els últims anys, la gestió del seu pare, Miquel A. Torres, al capdavant del Grup Torres, s’ha caracteritzat per l’atenció als temes mediambientals. Continuarà en aquesta línia o té altres prioritats? Serà una gestió continuista?

No tan sols seguirem en la mateixa línia, sinó que creixerem en aquest sentit. En aquest moment, som la segona empresa al món amb el certificat Fair Trade (comerç just) que tenen els nostres vins de Xile. El projecte que hem dut a terme en aquell país, l’escumós Estelado elaborat amb la varietat autòctona País, n’és un bon exemple. Es van pagar preus molt més alts per raïms procedents de vinyes velles de País, que no eren gens apreciades pels xilens, per fer-ne un escumós que és considerat el millor escumós rosat de Xile.

Respecte a la conservació del medi ambient. Així com Torres a Xile i Califòrnia hi elabora vins ecològics, com és que amb tantes vinyes amb certificació ecològica que té Torres a l’Estat espanyol, pocs vins -si no m’equivoco, només la gamma Nerola- duen la certificació de la CCPAE?

A Torres tenim 500 hectàrees de vinyes certificades orgàniques. En un futur tindrem més vins certificats, però som una empresa amb un portafoli molt ampli que fa que s’hagi de reflexionar molt la incorporació de noves referències.

Quin ha estat l’argument, què ha canviat a Torres per decidir-se a elaborar cava?

Els nostres clients, sobretot de mercats exteriors, ens demanen un escumós. Després de la nostra experiència elaboradora tant a l’estranger (Xile i Califòrnia) com a diverses denominacions d’origen (Priorat, Rioja, Ribera del Duero, Rueda), ens plantegem tenir un cava pel 2015. No volem entrar a fer grans produccions, sinó a produir un cava premium.

S’han plantejat elaborar escumós a Catalunya sense la DO Cava?

La marca Cava no és el més important per nosaltres, però ja està posicionada.

Aprofitant que de ben segur ho han estudiat amb profunditat: com veu els problemes de la DO Cava, amb alguns productes a preus molt baixos. Creu que hi ha falta d’identitat a la DO Cava?

A totes les denominacions d’origen hi ha diverses gammes de preus, nosaltres només explorarem el segment més alt de productes, els de la gamma premium.

Apostaran per varietats autòctones o també consideren el chardonnay i el pinot noir per a l’elaboració de Cava? Treballaran amb raïm penedesenc?

Estem en fase de proves i encara no hem definit quines varietats emprarem per al producte de qualitat que volem fer, però a priori no en descartem cap. Actualment encara estem fent proves, però la nostra intenció és produir-lo al Penedès.

Té alguna posició referent a l’ús de varietats de raïm autòctones i/o foranes?

L’important per a nosaltres és treballar la qualitat del raïm tant en les varietats autòctones com en les foranes. Anem a buscar el millor sòl i el millor clima per adaptar cadascuna de les varietats. Sempre estem investigant per trobar més i millors varietats que ens permetin fer vins de qualitat.

Com està el projecte del viver de varietats? Han trobat alguna novetat o n’han recuperat alguna d’antiga que sigui prometedora?

Els anys 80 vam començar el projecte de recuperar varietats ancestrals. N’hem recuperades algunes d’interessants i també n’hem descobert d’altres que eren totalment desconegudes. Per exemple, la varietat Querol, que s’ha incorporat al cupatge del nostre vi Grans Muralles a partir de l’anyada 2009 i que sortirà al mercat properament.

Com veu la subdivisió de la DO Penedès en diverses subzones?

Hi ha grans zones vitícoles al món que estan dividides en subzones, com és el cas de Bordeus, on cada subzona té unes característiques edafològiques i fins i tot climatològiques ben diferents i que donen vins marcadament diferents. En el cas del Penedès, cal estudiar molt bé si aquestes diferències es donen i si els vins resultants reflecteixen aquestes diferències.

Es parla de falta de tipicitat en els vins de la DO Penedès per l’excés de varietats i, per redreçar aquesta situació, s’ha apostat per la xarel·lo. En canvi, Torres no treballa gaire amb aquest varietat. No es plantegen fer-ne cap monovarietal vistos els bons resultats?

Fa tres anys que estem treballant en un vi de xarel·lo, però fins que no tinguem un producte que ens agradi no el treurem al mercat.

I respecte als negres penedesencs, quin creu que ha de ser el seu futur?

Cal seguir treballant per aconseguir varietats negres de qualitat i no cal tancar-se. Al Penedès es poden donar bons vins d’ull de llebre i també bons merlots i cabernets.

Per a mi una varietat com és el cas del cabernet sauvignon, que és al Penedès des dels anys 60s i que ofereix vi de qualitat, ja és una varietat penedesenca.

Què es pot fer per redreçar la tendència a la davallada del consum de vi?

Han canviat els hàbits de consum, abans es bevia sempre vi durant els àpats i ara l’estil de vida és diferent. Si més no, crec que es beu menys però de millor qualitat. D’altra banda, ens estem trobant que hi ha països com ara Estats Units, el Regne Unit o els països nòrdics, tradicionalment bevedors de cervesa, que estan incrementant el consum de vi de manera important.

Nou comentari