Nova vida per a les ‘catedrals del vi’

Nou cellers modernistes, considerats d'interès artístic i cultural, rebran una inversió de més de 3 milions d'euros per rehabilitar els edificis i potenciar l'enoturisme

[fitxatecnica]Cellers que es restauraran:
Nulles (DO Tarragona)
Barberà de la Conca (DO Conca de Barberà)
L’Espluga de Francolí (DO Conca de Barberà)
Rocafort de Queralt (DO Conca de Barberà)
Cornudella de Montsant (DO Montsant)
Falset (DO Montsant)
Sant Guim de Freixenet
Gandesa (DO Terra Alta)
Pinell de Brai (DO Terra Alta)[/fitxatecnica]Convertir el celler en un emplaçament públic, multifuncional i que serveixi per explicar i parlar sobre el vi. Fer servir les àmplies sales modernistes per fer-hi concerts, conferències, cursos d’arquitectura i, sobretot, per explicar i donar a conèixer tot el que envolta el vi i la vinya. I tot això, amb la màxima seguretat i perquè tota la ciutadania pugui gaudir del tot d’un edifici qualificat d’interès artístic i cultural. Aquest és l’objectiu dels responsables de la Cooperativa de Gandesa, una de les anomenades Catedrals del vi i un dels cellers que rebrà una ajuda pública per rehabilitar l’edifici.

Gràcies a un conveni signat entre la Conselleria de Cultura i l’Obra Social de la Caixa, nou cellers modernistes de principis del segle XX rebran una inversió de 3.620.000 euros. Tots ells pertanyen a cooperatives i estan situats a la meitat sud de Catalunya. A més, gairebé tots són obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, excepte el de l’Espluga de Francolí que és obra de Pere Domènech i Roura.

“Aquests diners són com aigua del cel”, explica el president de la Cooperativa de Pinell de Brai, Cisco Guarí. Assegura que qualsevol petita reparació en un edifici d’aquest tipus suposa una despesa molt gran. És per això, i pel fet que són edificis d’interès artístic i cultural, que les cooperatives demanaven des de feia anys que l’administració intervingués econòmicament en les reformes.
[[frase]]El celler de Gandesa ha estat l’eix vertebrador de la lluita per aconseguir fons. La declaració del celler com a Setena Meravella de Catalunya per votació popular l’any 2007 va impulsar les reivindicacions que ja havien començat anys enrere i va donar més arguments per reclamar inversions davant la Generalitat: “No podia ser que un edifici tant emblemàtic no estigués rehabilitat”, afirma Joan Maria Riera, director tècnic i gerent de la Cooperativa de Gandesa.

Segons explica Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni de la Generalitat, el conveni preveu una partida de tres milions d’euros per a reparacions arquitectòniques i tasques de conservació de maquinària antiga. Rueda assegura que la majoria d’obres començaran aquest any i que estaran acabades el 2011, tot i que en alguns casos s’allargaran fins al 2013. D’altra banda, el conveni també contempla una partida de 620.000 euros que servirà per difondre aquest patrimoni, cosa que permetrà ampliar el nombre de visitants. Rueda afirma que s’està estudiant la idea de crear dues exposicions itinerants sobre els cellers cooperatius. Els responsables de la Cooperativa de Gandesa fins i tot es plantegen, a la llarga, la possibilitat de crear un museu del vi.


Celler de Barberà de la Conca. Rebrà una inversió de 250.000 euros FOTO: JOSEP GIBERT


El celler de Sant Guim de Freixenet. Rebrà una inversió de 100.000 euros FOTO: DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT


El celler de Rocafort de Queralt. Pertany a la DO Conca de Barberà FOTO: DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT


El celler de Cornudella pertany a la DO Montsant FOTO: DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT


El celler de Falset. Rebrà una inversió de 350.000 euros FOTO: DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI DE LA GENERALITAT


El celler de Nulles. Pertany a la DO Tarragona FOTO: JOSEP GIRIBET


El celler modernista de Gandesa conserva molts elements utilitzats antigament per elaborar vi FOTO: CELLER DE GANDESA


El celler de Pinell de Brai. Rebrà 600.000 euros FOTO: JOSEP GIRIBET


Celler Espluga de Francolí, obra de Pere Domènech i Roura FOTO: JOSEP GIRIBET


Nou comentari