VadeVi
Pelegrín:«Als concursos veuen que els sommeliers catalans estem molt forts»
  • CA

Josep Pelegrín, Millor Sommelier de Catalunya. 2014 Foto: cedida

Josep Pelegrín (Sabadell, 1980) ha tingut un 2014 farcit d’èxits: és el Millor Sommelier de Catalunya, concurs que organitza l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS), i va quedar en segona posició en el concurs estatal, sent el segon Millor Sommelier d’Espanya 2014. Amb una trajectòria professional brillant, aquest sabadellenc va començar els estudis d’hoteleria a l’escola Joviat de Manresa i després va cursar la diplomatura de turisme. Els estudis li van donar l’embranzida per sortir a treballar a l’estranger, passant per diversos restaurants de Suècia i Anglaterra, entre d’altres països. També va estar treballant a El Bulli, com a professor d’hoteleria i sommelieria de la Joviat i, actualment, és sommelier i responsable de la botiga de vins El Petit Celler de Manresa. Pelegrín ens explica que hi ha un nivell espectacular de la sommelieria catalana en aquests últims anys i que els contrincants de la resta de l’Estat, en part, ens tenen respecte a l’hora de competir en els concursos.

-Com sorgeix la teva passió pels vins?

Estudiant hoteleria hi havia una assignatura especialitzada en vins que impartia el professor Josep Mª Milla. Ell va ser qui em va introduir al món de la sommelieria i qui em va despertar la passió per aquest món. També gràcies a ell, vaig poder treballar a El Bulli on, definitivament, vaig adonar-me que això m’agradava i m’hi podia dedicar professionalment. A partir d’aquí, com més t’hi poses, més t’agrada i t’enamora.

-Com es prepara un per presentar-se als concursos de “millor sommelier”?

Dedicant-hi moltes hores d’estudi. Per superar la primera part del concurs, que és un examen teòric duríssim, són 50 preguntes relacionades amb la sommelieria, i no només sobre vins, sinó que a més has de conèixer molt bé les regions vitivinícoles de tot el món, de formatges, aiguardents, cigars, altres productes gastronòmics, personatges del sector…). Cal preparar-se a consciència, un cop acabada la feina del dia, arribar a casa, sopar i, quan la canalla dorm, posar-se a estudiar. Menciono especialment a la família, perquè és qui més pateix la preparació per a un concurs. Són hores deixades de compartir amb ells per estudiar. Sense el seu suport, no seria possible.

Per a la resta de proves, ja hi tenen més joc els coneixements i l’experiència de tots els anys acumulats. Tot i que sigui un concurs, les proves te les has de preparar. No és una improvisació. Tant el tast a cegues, com la carta errònia, el maridatge i la decantació són proves més o menys mecàniques que, a part dels coneixements, es poden entrenar i preparar-se.

-Sobre el teu perfil de jutge de tast o tastador en concursos, per exemple dels Premis Vinari. Com tastes un vi o com es valora i/o qualifica?

Primer de tot, crec que puntuar o posar nota a un vi és l’acció més difícil i, la majoria de vegades, injusta que es pot fer. Cal remarcar que la puntuació que se li dóna al vi és la visió personal de cada tastador, ningú té la veritat absoluta sobre un vi. I, a més, sobre gustos…

Un cop dit això, el que intento és respectar moltíssim la feina i les persones que hi ha darrere de cada vi que tasto. No val menysprear un vi sense més ni menys. Darrere hi ha famílies que en viuen i que ho fan amb tota la passió del món. Qui sóc jo per tirar per terra aquesta feina? Doncs a partir d’això, s’analitza el vi amb franquesa i respecte, tenint en compte certs paràmetres concrets (vista, nas, gust), però també d’altres més generals, com la sensació global del vi, maduresa/verdor, la possible acceptació al mercat.

-Professor o sommelier?

La veritat és que la vessant pedagògica de l’escola està molt bé. Formar futurs professionals del sector és molt gratificant, sobretot quan veus que la matèria que els hi dónes els interessa. Però el fet d’estar en contacte amb tants productes, cellers, elaboradors, etc. és el que em fa gaudir de la feina actualment. Poder tastar molts vins, recomanar i intentar orientar el consumidor final, és també molt agraït. A més, això em permet tenir una idea més clara de cap a on van les tendències dels consumidors.

-Tenim clar com un sommelier pot ajudar a un consumidor final. Però com pot ajudar un sommelier als elaboradors de vins?

Sent un nexe d’unió entre el consumidor final i el celler. Podem transmetre’ls quins són els gustos del públic, que agrada més i que no tant. Aconsellar-los en l’acabat dels vins, sempre des del nostre punt de vista: envelliment, arrodoniment, equilibris, o altres.

Penso que és una tasca important i, en els darrers anys, aquesta comunicació està sent molt més fluida i interessant per tots. Perquè nosaltres també ens enriquim molt treballant amb els elaboradors, sobretot en coneixements. Probablement, aquest acostament ve perquè el nostre col·lectiu està fugint de les ximpleries i esnobismes. Hem entès d’una vegada que l’important és el vi: entendre’l per poder-lo explicar; saber-ne més per poder-lo vendre millor, i seguim treballant per estar al dia. Allunyant-nos de tecnicismes, parafernàlies recargolades i del segle passat, d’aquesta manera penso que ens acostem més al consumidor, que és el que ens interessa a tots.

-Així doncs, com veus l’evolució de la sommelieria a Catalunya?

A Catalunya hi ha molt nivell. Al campionat d’Espanya això es nota. Ens miren amb admiració: “los catalanes siempre van muy fuertes” diuen. Després es pot guanyar o perdre, però la formació, esforç i el reconeixement hi són. D’entrada, tenim el Messi de la sommelieria, que es diu Josep Roca, i molts altres cracks: Ferran Centelles, Roger Viusà, César Cánovas, Carles Aymerich, Sergi Figueras, Antonio Lopo… Una llista inacabable de professionals i apassionats del vi que amb la seva feina i dedicació fan més gran cada dia la nostra professió. És un veritable honor poder dir que em dedico al mateix que tots aquests personatges que he citat (i molts altres que m’he deixat).

– Quin vi t’agradaria tastar i encara no ho has fet?

Romanée-Conti (un vi dels més prestigiosos de la Borgonya). L’altre dia ho comentàvem amb el meu amic i company Sergi: “el dia que el tastem, pleguem, canviem de feina!”.

– I a qui t’agradaria servir o ensenyar alguna cosa de vins?

La persona, o persones, més especials per servir-los són la meva família: la meva dona i els meus fills. Per cert, que amb tan sols 3 i 5 anys, ja mouen la copa amb certa “professionalitat” i ensumen el vi amb molt estil!

Pel que fa a ensenyar, m’encantaria mostrar alguna cosa del món del vi a les persones que es dediquen a legislar sobre aquest, sense saber-ne res ni entendre que a casa nostra, el vi no és només una beguda alcohòlica. El vi és cultura, tradició, germanor, celebració, festa, família. Crec que si en sabessin alguna cosa, tots aniríem millor.

Josep Pelegrín ha tingut un 2014 farcit de reconeixements professionals. Foto: cedida

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa