VadeVi
Peñín insisteix en la «imposició del català a les etiquetes»
  • CA

Etiquetes de vins francesos amb apòstrofs

El prestigiós crític de vins José Peñín, creador de la ‘Guía Peñín’, que al seu blog va considerar que la Generalitat de Catalunya “obligava” a etiquetar en català i que l’ús d’apòstrofs convertia les etiquetes de vins catalans en “difícil lectura per al consumidor universal” , ha donat resposta a l’allau de comentaris que ha rebut tot assegurant estar d’acord “amb la vostra defensa del català” però insistint alhora que al seu post intentava “explicar la inconveniència d’utilitzar marques difícils de reconèixer i memoritzar a nivell internacional”. En la seva resposta, Peñín insisteix a parlar d'”imposició del català a les etiquetes” i assegura que a França eviten els apòstrofs.

Peñín, que al seu post inicial parlava en exclusiva de la llengua catalana, ara canvia el discurs i fa extensives les seves crítiques al “castellà, gallec i euskera” i ha defensat que “en cap moment” ha considerat “que calgui canviar la llengua de l’etiqueta”.

Amb condescendència -“responc a tots els que que ha portat el cor més que la raó com a conseqüència d’una lectura ràpida del meu post”- i paternalisme -“existeixen bellíssimes paraules en català, sonores, d’equilibrada arquitectura, fàcils de llegir per tot el mercat global”-, Peñín considera que s’està “matxucant el missatger” en lloc de fer esforços “per millorar la condició comercial de l’etiqueta”, mentre que pel que fa a la polèmica dels apòstrofs, ha assegurat que “les marques franceses fa temps que l’eviten”.

Finalment, Peñín insisteix en la “imposició del català a les etiquetes”, assegurant que “cellerers catalans” així li ho van comentar: “M’he limitat a relatar un succés que, per la meva edat, vaig conèixer i escoltar dels mateixos cellerers catalans”, al temps que ha aprofitat per criticar el “reglamentisme dels Consells Reguladors sobre mides de text, referències geogràfiques o tipus de sòl que es prohibeixen citar en l’etiqueta”.

La resposta de Peñín es pot trobar al mateix post “La triste historia de la etiqueta española (I) ” inserida dins dels comentaris dels lectors.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa