Pere Bonet:«El Titanic ens ha ajudat»

El president d'Henri Abelé ha conduït la històrica maison fins a esser triada per la Fundació Titanic com el champagne oficial del centenari del naufragi

Pere Bonet, President d’Henri Abelé, brinda amb champagne Henri Abelé Titanic Foto: Joan Nebot

La història del champagne Henri Abelé Titanic va començar quan Pere Bonet (Barcelona, 1946), membre de la Comissió Executiva del Grup Freixenet i president d’Henri Abelé, va rebre una trucada de Jesús Ferreiro, el president de la Fundació Titanic, proposant-li de fer -atès que era un dels champagnes que s’havia servit a bord- una cuveé especial d’Henri Abelé per celebrar el centenari del naufragi.

La maison Henri Abelé és una de les cinc marques de Champagne prerevolucionàries, fundada a Reims el 1757 i propietat des de 1985 del Grup Freixenet.

Com s’arriba al fet insòlit que Freixenet, una casa de caves catalans, compra una maison de xampany francès tan prestigiosa?

El meu oncle Josep Ferrer i Sala, president d’honor del grup Freixenet, sempre havia sentit dels seus pares, Pere Ferrer, el “Freixenet” i Dolors Sala, que si “això del cava anava bé” la seva il·lusió seria tenir una casa de Champagne, perquè allà és on van aprendre l’ofici i on es van fixar a l’hora de fer el primer cava Freixenet. Finalment, el 1985, concretament el 15 d’octubre, es va tancar la compra d’Henri Abelé al grup italià Martini.

El propietari era Martini?

Sí, l’havien comprat el 1969 a la Compagnie Française des Grands Vins, que l’havia adquirit abans la familia Abelé el 1942, al mig de la Segona Guerra Mundial, quan Henri Abelé, cansat del negoci i de que no el volgués continuar cap dels fills, que eren militars, metges o eclesiàstics, se’l va vendre. I això malgrat que a tots els havia posat de nom Henri: Henri Pierre, Henri Jean, Henriette, per assegurar el manteniment del nom en la successió.

I com és que Martini s’ho va vendre?

No entenien ben bé el negoci del vi. I del champagne, que necessita molt de temps i molta vocació, encara menys. Quan vam entrar allà, jo sempre dic que vam trobar una Bella Dorment, perquè tot estava a mig gas, com si estigués en crisi. Nosaltres la vam despertar i li vam fer recuperar tota la vitalitat.

Però hi havia vins, hi havia ampolles en criança?

Sí, hi havia un bon enòleg, Monsieur Gilles Berthe, que havia mantingut la qualitat. Jo vaig estar treballant amb Mr. Berthe, perquè quan vaig arribar pensava que en sabia molt, de vins escumosos, però el champagne és molt diferent del cava. Allà, hi ha molta diferència entre anyades, no hi ha tanta uniformitat com aquí. Així que jo hi vaig estar molts anys aprenent, tastant, i fins que no arriba el moment en que al tastar una anyada penses: “això ja ho conec, és com el de la collita de tal any”, no has tancat el cercle. I no ho aconsegueixes fins que passen anys. Tants que ara que ho entenc, ja no hi tinc càrrec executiu, només en sóc el president, tot i que encara hi vaig cada any a fer el tast i fer la barreja, l’assemblage definitiu, juntament amb l’enòleg actual.

I perquè hi va anar vostè?

Doncs perquè vaig tenir la sort que la família m’ho va encarregar i vaig tenir l’oportunitat de tornar el celler a la vida, perquè estava en decadència. És una de les maisons de Champagne clàssiques, fundada el 1757: encara vaig celebrar el 250 aniversari el 2007 abans de plegar de conseller delegat. És la casa que va perfeccionar el pupitre juntament amb Veuve Clicquot, és també la primera que va fer servir el “Xampagel”, la màquina que congela el coll de les ampolles per facilitar el desgorjat. Al final de la Belle Époque, Abelé venia un milió d’ampolles del total de 30 milions que s’elaboraven aleshores a la Champagne. Per comparar, ara venem 400.000 ampolles d’un total de 350 milions. Però és que ara l’accés al raïm està molt limitat i no hi ha possibilitat de créixer d’una forma ràpida.

Vol dir que si hi hagués possibilitats d’accedir a més raïm podrien créixer més? La seva xarxa comercial podria absorbir més ampolles?

Probablement sí, el que passa és que controlar vinya és molt complicat, perquè està molt repartida. Cada cop hi ha més cellers petits, que són els propis pagesos que decideixen elaborar el seu propi raïm. Actualment hi ha 12.600 marques, etiquetes de champagnes diferents i per tant no hi ha raïm disponible. Aconseguir augmentar l’entrada de raïm és el que em va costar més. Tracto als proveïdors de raïm com als meus millors clients, quan sóc jo, el seu client.

I en aquesta història de 250 anys, com hi encaixa el Titanic?

He llegit tota la bibliografia i documentació que he trobat sobre el celler, he parlat amb gent de la família Abelé, vaig refer un llibre pel 250 aniversari, i mai havia trobat res sobre el Titanic. Pel que es veu, el mític xef Auguste Escoffier tenia la direcció gastronòmica del vaixell i va triar sis champagnes per incloure’ls a la carta, un dels quals l’Henri Abelé. Això no ho vaig descobrir fins que el president de la Fundació Titanic, Jesús Ferreiro m’ho va explicar, i em va proposar de preparar una cuveé especial per celebrar el centenari del naufragi. Una proposta que naturalment vam acceptar.

L’encàrrec va ser de l’associació Titanic a nivell mundial?

Sí, es tracta de la Fundació Titanic 1912-2012. D’associacions a l’entorn del Titanic n’hi ha diverses, però de fundació sense ànim de lucre, és l’única. Tenen una col·lecció de peces recuperades del Titanic, vaixella, copes, d’uns dos-cents objectes amb els que fan una exposició itinerant que ara, fins el 30 de setembre, es pot visitar a les Drassanes de Barcelona.

Com ha anat la presentació pública d’aquest champagne?

Molt bé: el dia del centenari, dissabte 14 d’abril, a les Drassanes es va fer un sopar amb el mateix menú que es va servir al vaixell, i, és clar, també amb el champagne Henri Abelé, com s’havia servit aquella nit. Al moment del naufragi, les 00:39 del dia 15, es va fer un minut de silenci per les víctimes del naufragi i la resta de víctimes que s’han ofegat al mar. Després es van escoltar testimonis de descendents de víctimes i de supervivents del naufragi, que narraven el que els seus avantpassats els havien explicat a ells. Va ser realment emocionant.

Què representa per al Grup Freixenet aquest esdeveniment?

Per al global de Freixenet, poca cosa, però per Henri Abelé, molt, perquè contra el que jo pensava, ha tingut moltíssima repercussió. En aquest sentit, el Titanic ens ha ajudat a tornar a Abelé la notorietat i el prestigi que havia tingut i que li pertocava.

Quina posició té Henri Abelé a França ?

França és el primer mercat, s’hi venen 200.000 ampolles del total de 400.000. Les altres 200.000 es venen a la resta del món, amb una part destacada, unes 100.000, a Espanya, que és on Freixenet té la xarxa comercial més potent. A França només es comercialitza a través de restaurants i botigues especialitzades, no va a la gran distribució. És una marca de prestigi i volem cuidar aquest posicionament. Dintre del sector està molt ben considerada, tot i que no és de les més populars entre els consumidors.

El producte més popular de la casa, el Brut Traditionnel, a quin preu es ven, aproximadament?

Entre 30 i 33 euros.

Al mateix nivell, doncs, que Moët Chandon?

Sí, entre 30 i 35 euros hi ha Moët Chandon, Veuve Clicquot, Laurent Perrier, el Roederer Brut Premier, totes aquestes marques prestigioses i conegudes.

Per la Cuveé Titanic s’ha fet un producte especial? S’ha intentat reproduir el que es feia a l’època?

No, per començar perquè no tenim informació exacta de com es feia a l’època. El que vam fer és un vi que estigués a punt per al moment del centenari. L’envelliment habitual en ampolla de l’Henri Abelé Brut Traditionnel és de quatre anys, i no els teníem des que ens van proposar aquesta elaboració fins a l’aniversari del naufragi. Ara encara no té els quatre anys, però gairebé. Per això al fer l’assemblage hi vam posar una proporció de pinot meunier una mica més alta del que és habitual, atès que és un raïm molt aromàtic i afruitat i evoluciona més ràpidament que les altres varietats. Així hem assolit el que volíem: un champagne clàssic i a punt per a la data de la celebració.

És un vintage?

No, és un sense anyada que correspon a vins de l’anyada 2007, que va ser molt bona, embotellat el 2008 i desgorjat fa uns mesos.

I si són vins tots del 2007 perquè no és un millesimé , amb una anyada concreta?

Perquè no el teníem declarat com a tal i s’ha de declarar abans d’elaborar-lo. A més, també per afavorir l’evolució, té una mínima participació de vi de reserva d’anyades anteriors.

Quin tiratge se n’ha fet?

El tracte que vam fer amb la Fundació Titanic és que els vam regalar 100 ampolles especials, que ells han distribuït sense ànim de lucre en benefici de la Fundació, i de fer una cuvée especial de 4000 ampolles més, per als seus actes. D’aquestes 4000 ampolles, alguna sortirà a la venda a través de la xarxa de Freixenet.

I les 100 ampolles limitades, què tenen d’especial?

Només la presentació, autentificada per la Fundació amb el nom de la persona que la compra gravat amb làser i amb un certificat numerat conforme es tracta d’una edició limitada, única i especial de 100 ampolles “Titanic” i amb un estoig magnífic que s’ha fet per a l’ocasió.

I el cupatge, és el mateix que la resta d’ampolles Titanic?

No, és una Cuvée Prestige de la maison Abelé que es diu Sourire de Reims, però és la clàssica, no un assemblage especial.

Hi haurà continuïtat d’algun altre elaborat Titanic per als propers anys?

No està previst, així que no ho crec. Els qui vulguin tornar a gaudir-ne hauran d’esperar 100 anys més, per al segon centenari, en que de ben segur que Henri Abelé hi tornarà a participar.

Nou comentari