Pere Bonet: «Si es paga millor l’ampolla, es pagarà millor el raïm»

Pere Bonet, un dels candidats a la presidència de la DO Cava. Foto: Freixenet

Pere Bonet Ferrer (Barcelona, 1946), director de comunicació i membre de la Comissió Executiva del Grup Freixenet, es postula com a president del Consell Regulador de la DO Cava.

-Quina és la situació actual de la DO Cava?

-El moment actual és agredolç. La cara bona és que les vendes en volum són molt bones. A més a més, el cava en general és un vi molt ben elaborat, en un sector ple de gent amb talent i a més a més, és un producte plural, hi ha diversos tipus de cava per a cada gust i cada pressupost. Però d’altra banda, s’han de fer canvis. Les últimes eleccions es van fer fa dotze anys i en aquest temps el mercat ha canviat molt i ens hi hem d’adaptar.

-El preu mig -molt baix- al que es venen les ampolles, és un dels problemes que s’han d’arreglar?

-Sí, hem de donar valor afegit al cava per poder repartir aquest increment de preu en tota la cadena de producció. Per això, com que es un problema complex, s’ha de desenvolupar un pla estratègic per abordar-ho tot en conjunt.

-I el baix preu al que es paga el raïm és un altre d’aquests problemes?

-Forma part de la mateixa qüestió: si es valora més l’ampolla, es podrà pagar més el raïm.

-La DO Cava té un pecat original, que és aquesta zona de producció estrambòtica, amb el territori repartit en diverses comunitats autònomes, amb vinyes separades en alguns casos per més de 1.000 kms. Pot ser aquest, l’origen dels problemes?

-Està clar que si aquesta “Regió del cava” l’haguéssim de fer avui, la faríem diferent, però és el que tenim. I està blindada per una sentència del Tribunal Suprem…

-Les dues candidatures, tant la de l’Institut del Cava, com la de Pimecava als subcensos 3 i 4 d’entre els petits i mitjans elaboradors de Cava, proposen obrir diàleg sobre la zonificació [creació de subzones] de la DO. Seria un camí per compensar aquesta falta de identificació del cava amb un territori concret?

-Actualment, a la pràctica la zonificació ja existeix, perquè se sap l’origen de cada marca. Però l’objectiu principal de la meva candidatura és establir diàleg amb tothom per fomentar una unitat en el sector que ara no existeix, així que endavant amb parlar d’aquest tema i del que faci falta.

-Té un problema de comunicació, la DO Cava? Per exemple, es diu que la creació de diverses categories per als caves amb més o menys criança (els caves normals, amb criança de 9 a 15 mesos, els Reserva, amb més de quinze i els Gran Reserva, amb més de 30) és una bona iniciativa, però que no ha arribat al públic…

-Bé, potser també és una falta d’interès del públic, que no vol saber tantes coses…

-Però Vostè, que és també un gran coneixedor dels champagne francesos, sap que allà la classificació és molt més complexa, amb codis que identifiquen a l’etiquetatge si es tracta d’elaboradors que fan tot el procés, de la vinya fins el producte acabat, si es tracta de marquistes o tots els casos intermedis [RM Récoltant-Manipulant, NM Négociant-Manipulant, MA Marque Auxiliaire o Marque d’Acheteur] i que es classifiquen també en una jerarquia de territoris (Grands Crus, Premiers Crus..) No estaria bé que els consumidor tinguesin més informació en el cas dels caves?

-Cada marca pot donar tota aquesta informació, tot i que no estigui reglamentada a l’etiquetatge. Els consumidors més interessats i entesos ja tenen aquests coneixements, i si no els tenen i els volen obtenir, hi ha grans professionals al comerç especialitzat que els ho poden explicar.

-Creu que hi ha un problema amb les varietats autoritzades per a l’elaboració de Cava, vull dir amb les foranes, chardonnay i pinot noir?

-No. Hi ha unes varietats principals, macabeu, xarel·lo i parellada, i unes complementàries -que no n’hem de dir “millorants”- que marquen clarament la identitat del Cava.

-Però hi ha caves monovarietals de chardonnay i de pinot noir…

-Sí, alguns dels quals són excel·lents. En tot cas, jo no puc donar respostes concretes a aquest temes, només puc dir que el que s’ha de fer és parlar-ne i arribar a acords.

-I la sortida d’alguns cellers de la DO Cava, és un problema real?

-Sí, és un problema que hem d’aturar. Tot i que pel volum d’ampolles que representen és un tema molt menor, se li dediquen moltes pàgines, així que fa mal. I per tant, el més desitjable és aturar-ho. I la forma de fer-ho és amb diàleg, que és el que proposo.

-Quin és el seu principal objectiu si accedeix a la presidència del Consell Regulador?

-La unitat. El Cava és la suma de les parts, i tots hem d’anar plegats perquè del cava en depèn gran part del territori, que es manté actiu amb el conreu de la vinya, i també molts llocs de treball. Hem d’aconseguir la convergència dels interessos de totes les parts. Segurament això no no satisfarà absolutament alguna d’aquestes parts, però tots hem d’estar disposats a sumar.

Nou comentari