Posem-nos la medalla

La setmana passada es va celebrar la setzena edició del concurs de vins del Firagost de Valls

El vi Adernats Seducció 2009, de la cooperativa de Nulles, és un blanc jove, en què domina el moscatell, però que a la boca és totalment sec, seriós i amb entitat, ben diferent del model més habitual de blanc afruitat amb un punt de dolçor. Està pensat per facilitar-ne el maridatge i, a més, es presenta de forma moderna i atractiva. En definitiva, és un molt bon vi, digne d’elogi. I per això es va imposar en la categoria de blancs joves del concurs de Firagost, a Valls, al llarg de la setmana passada. No s’ha de confondre amb el fermentat en bóta, que va guanyar en la categoria de blancs amb criança, i que es comenta en la columna que acompanya aquest text.

La decisió va recaure en un jurat en què vaig tenir l’honor de participar. En definitiva, el resultat és que un vi excel·lent va rebre el reconeixement que li pertocava en un procés amb garanties. És a dir, aproximadament el que és normal en altres països amb llarga tradició vitivinícola i que pengen, orgullosos, les medalles que reben a les seves etiquetes. Tots n’hem vist, destacades i daurades, sota el nom del celler. I, si som sincers, tots ens les hem mirat amb un punt d’admiració. Al capdavall, el màrqueting és això. O no?

A Catalunya, els últims anys s’ha fet un salt en la qualitat i la seriositat d’aquesta mena de certàmens, que solen ser rigorosos i honestos, amb tastadors que treballen a cegues i amb criteris moderns i professionals. “He notat un gran canvi en la quantitat i la qualitat dels vins que participen en aquest concurs”, assegura la Judith Molons, enòloga i membre del jurat d’aquest certamen. Molons també diu que “ara ja no ens arriba a concurs cap vi amb defectes evidents o de baixa qualitat, quan abans els cellers no s’hi miraven tant. En això s’hi ha guanyat molt”. És a dir, els elaboradors ja hi creuen i els experts, també. Per tant, almenys des d’aquests dos àmbits, hi ha preocupació per les valoracions que un jurat posa en negre sobre blanc i, òbviament, no és igual una puntuació alta o baixa, guanyar o perdre davant la competència. En definitiva, ni més ni menys que el que es correspon al nivell dels cellers catalans, que posen en valor productes cada cop més singulars i ambiciosos. Per això és important que concursos com el de Firagost tinguin accés als mitjans de comunicació i sobretot que adquireixin el prestigi que els ha d’acompanyar a l’hora d’ajudar els vins d’alta qualitat –que no vol dir d’alt preu, ni molt menys– a difondre les virtuts d’aquests vins.

Per això aquesta nació –que ho és, del tot, en matèria de vins– s’ha de desempallegar dels complexos i ha de començar a penjar-se les medalles que pertoquen a la feina ben feta. Ja no som en els temps de l’estampeta amb les anyades dels riojas i a hores d’ara, en l’àmbit del vi, les seleccions catalanes han d’anar a guanyar també els partits que es juguen a casa.


Professionals del vi i periodistes especialitzats van formar el jurat del Firagost FOTO: JOAN NEBOT

Nou comentari