La UE coneixerà dijous el nom del seu primer president permanent, però el club dels 27 és incapaç d’harmonitzar els requisits exigits per al comerç del moscatell dins l’espai comunitari. No és només una contradicció del teòric mercat únic sinó una de les traves que es troben milers d’empreses cada dia per exportar el seu producte i que continuen donant la raó al pare de la UE Robert Schuman quan el 1950 sentenciava que “Europa no es farà d’un cop”. Si una de cada vuit empreses de l’Estat reconeix patir obstacles comercials a l’hora de vendre a la UE, el País Valencià (21,4%) i Catalunya (14,3%) acullen les firmes més damnificades.
De les traves a la UE aixeca acta l’estudi Línia Oberta, que elabora anualment la patronal CEOE junt amb la secretaria d’Estat de Comerç i l’Icex. Les traves depenen del perfil exportador i el sector més obstaculitzat és el de transformats i begudes (18% del total). No és només que convisquin 26 regulacions per importar el moscatell. Pel que fa al vi, mentre que una pime pot vendre directament qualsevol quantitat de litres al client d’un país de la UE, al Regne Unit el vi queda immediatament retingut a la duana i ha de ser un importador qui hi ha d’anar a omplir un document (formulari 500). Suècia i Finlàndia, per la seva banda, controlen la importació i venda de vi perquè són mercats públics i l’exportador ha de superar concursos i tastos abans de rebre llum verd per accedir als mercats suec i finlandès.
El segon sector més frenat és l’agricultura (16%). Si una pime vol vendre patates o cebes topa amb imposicions com la d’usar un sac de polipropilè de 20 o 15 quilos, que implica no acceptar el sac comú utilitzat a l’Estat. Els grans grups al Regne Unit i Alemanya, alhora, fixen preus alts de sortida als proveïdors (de tal manera que no tenen opció de venda si no arriben al mínim exigit) o reclamen certificats de qualitat superiors al legal. Una forma encoberta de proteccionisme? El secretari general de Comerç, Alfredo Bonet, ho nega i, si bé admet que “la UE encara no garanteix competir amb les mateixes regles de joc”, opina que el volum de traves va lligat a la dimensió del client. Mentre que França, Alemanya i Regne Unit ocupen el podi de clients espanyols, són anglesos i alemanys -i no un país de recent adhesió- els més obstaculitzadors.
Un treballador en un celler del Morell, al Tarragonès FOTO: VAN DER MEULEN / ARXIU
