Quant de CO2 genera una copa de vi?

En un futur immediat, els consumidors podran escollir els vins en funció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que hagin generat cadascun

La petjada de carboni és una manera de quantificar l’impacte d’una activitat, un producte o una acció humana referida a les emissions de gasos d’efecte hivernacle Foto: VADEVI.cat

El medi ambient està en boca de tots, ja sigui de manera objectiva, oportunista o interessada. Però el que és una realitat és que se’n parla i molt.

El motiu és clar, el canvi climàtic. Es pot discutir si les previsions seran d’un grau amunt o avall, però el que ara ja no es discuteix és que estem experimentant amb la capacitat d’escalfament de la terra, i el resultat encara que incert no és molt encoratjador.

L’efecte hivernacle és indispensable per mantenir les condicions idònies de vida a la terra. Els raigs de sol que arriben, reboten amb l’atmosfera i això provoca un augment necessari de la temperatura per permetre l’existència de vida. Si no fos així, faria tant fred que no hi hauria vida tal i com la coneixem actualment. Òbviament, el cas invers és el d’excés d’efecte hivernacle, l’excés d’emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle) provoquen un excés de rebots fent que el percentatge de radiació solar que es queda a la terra sigui superior al necessari i en conseqüència el sobreescalfament de la terra.

L’acció humana representa de l’ordre d’un 15% de les emissions de GEH, tenint els oceans com a grans emissors. Però aquest percentatge humà és el que està provocant el desequilibri en els ecosistemes, arribant a unes concentracions de CO2 mai vistes, ni en les èpoques de les glaciacions. Tot això ens porta a unes projeccions d’augment de les temperatures entre 2 i 5ºC per el 2020, provocant un desglaçament accelerat dels pols, la desaparició de les barreres coral·lines, l’augment dels fenòmens meteorològics extrems, i canvis climàtics i estacionals.

Un exemple de desplaçament climàtic es comença a donar al sud d’Anglaterra on s’estan començant a plantar les primeres vinyes, fet mai vist fins ara.

Però què contamina i com es controla?

Aproximadament el 30% de les emissions provenen de la generació d’electricitat, el transport representa un 12%, la industria un 5%, l’agricultura un 14%, l’ús del sòl un 12%, els residus un 3%, i altres fonts d’energia representen la resta.

Europa s’ha posicionat com l’impulsor i promotor de les polítiques de mitigació i ha establert unes directives on separa en dos grups els diferents sectors emissors. Per una banda tenim els emissors directes, regulats pels drets d’emissió i representen un 50% del total (sectors energètics, paperers, hidrocarburs, cimenters,…), i per l’altra tenim el que s’anomena emissions difuses on hi entrarien la resta d’emissors (Transport, residencial, agrari, residus,…).

La Unió Europea té la clara intenció d’anar acotant les emissions difuses per anar-les controlant i posant-hi límits (veure per exemple les regulacions del transport aeri dins la zona de la UE).

Actualment, les empreses que no entrin dins les que tenen regulats els drets d’emissió, poden activar polítiques de mitigació i entrar dins els acords voluntaris de reducció d’emissió.

A Catalunya, com a pionera a l’Estat espanyol, es disposa de l’Oficina del Canvi Climàtic (OCCC) i el programa d’acords voluntaris, per incentivar a les empreses a reduir les emissions de forma voluntària.

Tota voluntarietat i necessitat passa a ser obligatorietat en un futur no gaire llunyà. I totes les empreses que s’avancin i es posicionin amb polítiques de sostenibilitat i mediambientals, a part d’una avantatge competitiva tant de marca com d’empresa, seran les impulsores del canvi quan ja no hi hagi alternativa i tothom s’hi hagi d’involucrar.

El nostre veí francès va aprovar l’any passat la llei Grenelle per a la mitigació i control de les emissions, on estableix la necessitat d’etiquetatge de la petjada de carboni de tots els productes venuts a França.

Però, què és exactament la petjada de carboni d’un producte?

La petjada de carboni és una manera de quantificar l’impacte d’una activitat, un producte o una acció humana referida a les emissions de GEH. En el cas de la petjada de carboni d’un producte, el que s’analitza és l’impacte durant tot el cicle de vida.

Partint del fet de que tota activitat humana deixa el seu rastre, té gran importància poder mesurar i quantificar aquesta petjada per saber quin impacte tenen les activitats dutes a terme i poder prendre mesures efectives per a reduir-ho.

L’anàlisi és tant ampli i amb tant impacte, que s’obté una eina molt potent tant a nivell intern com a nivell extern, es disposa de tota la informació del cicle de vida del producte, des de que neix fins que mort. Passant per tots els processos, proveïdors, transport, consum, reposició, etc.

I en el món del vi, què hi ha?

Dins dels sectors difosos, es troba el del vi. A diferència d’altres, el sector vinícola i vitivinícola és actualment un dels sectors que més s’ha mobilitzat respecte al canvi climàtic, i s’han posicionat com a promotors i capdavanters en el càlcul de la petjada de carboni.

Establir un estàndard de càlcul, de procediments i un recull de les millors pràctiques són a grans trets el que persegueixen organitzacions com l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), i la Wineries for Climate Protection , una iniciativa internacional que neix a Catalunya el passat 2011.

La petjada de carboni d’una ampolla de vi, passa per l’anàlisi de tots els processos en els que forma part la producció, transformació, distribució, consum i reposició del vi i els seus envasos.

Una vegada analitzats, es concreten les emissions associades a cada procés de forma global i de forma específica per tenir totes les fonts i les magnituds d’aquestes ven identificades i quantificades.

El resultat que s’obté és la petjada de carboni en quilograms de CO2 per unitat analitzada, que en aquest cas seria una ampolla de vi.

De tots els processos, n’hi ha que prenen més protagonisme per el seu gran pes específic. A grans trets, es podria dir que els processos o productes amb major pes serien: les ampolles de vidre (representen aprox. un 70% del total); el transport associat en els diferents processos; les fonts d’energia tals com l’electricitat i els combustibles; les fuites puntuals de gasos refrigerants; la gestió de residus i les emissions derivades del fertilitzants utilitzats al camp.

Cada cas i cada activitat es tractada per separat, fet que fa que les comparacions tinguin sentit si es realitzen amb un mateix criteri, i així any rera any poder anar veient les millores i avanços per minimitzar la petjada de carboni.

Amb la identificació de les fonts i la quantificació d’aquestes, es passa al següent pas on es plantegen accions de mitigació i millora, optimització de recursos i millora de l’eficiència. Tota reducció de consums i d’emissions, te lligada una reducció de costos econòmics associats.

El càlcul de la petjada de carboni permet a les empreses posicionar-se millor en el mercat alhora que obtenir una imatge mes sostenible, més competitiva, i amb una estratègia diferenciadora de la resta d’empreses.

I qui ho ha fet fins ara?

Tot aquest impuls ha fet que empreses com Bodegas Torres calculés les seves emissions durant l’any 2011 i fos declarada empresa verda de l’any dins del sector. O un altre exemple seria el de les caves Codorniu, que el 2011 van verificar la petjada de carboni del seu cava Anna de Codorniu per part de Carbon Trust mitjançant la PAS 2050, fet que va fer que fos el primer Cava a verificar la petjada de carboni a nivell mundial. A nivell internacional, Mobius, el vi de Nova Zelanda va ser el primer en verificar el vi negre. I a nivell de l’Estat, el Verdejo Eminia del celler Matarromera va ser el primer en verificar-se.

Actualment molts cellers estan en procés de verificació tant de producte com d’organització, com a necessitat, com a reclam i/o com aposta de futur.

En aquest punt és on empreses consultores mediambientals i energètiques com LOWCO2 project, donen solucions a les necessitats del client. Acompanyant i facilitant aquesta aposta de futur per a un benefici comú.

Però quant CO2 representa una copa de vi?

I tornant a la pregunta inicial sobre quant CO2 representa una copa de vi, la resposta no és directa ja que depèn del grau de conscienciació de l’elaborador del vi, de l’ampolla, i , en definitiva, de l’elecció del vi, una decisió que farà que sigui major o menor la quantitat de CO2 associada a la copa de vi escollida.

Però per poder fer aquesta elecció i poder tenir la possibilitat d’escollir el vi o el cava més sostenible, l’elaborat per l’empresa que hagi esmerçat més recursos i hagi posat més cura en minimitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, caldrà que tots els elaboradors facin el càlcul de la petjada de carboni amb criteris unificats, i la declarin a l’ampolla.

Només així s’arribarà a un punt en que els productes de proximitat i respectuosos amb el medi ambient puguin posar en valor aquests aspectes. Així els compradors podran anar una mica més enllà del simple indicador econòmic del preu de l’ampolla del vi.

Jordi Pujol Parals

Soci i gerent

LOWCO2 project sl

Nou comentari