Recevin, contra la liberalització dels drets de plantació

Vinyes al Penedès. Foto: J.P.

“La liberalització dels drets de plantació de nous vinyars (efectiva el 31/12/2015) sense cap instrument per a la gestió de la producció és un fenomen que posa en risc l’estabilitat de l’economia de moltes regions vitivinícoles europees amb conseqüències directes i imprevisibles per als vins de denominació d’origen, com: sobreproducció, col·lapse dels preus, especulació i pèrdua dels valors patrimonials dels vinyers”.

RECEVIN, la Xarxa europea de Ciutats del Vi, en la que hi ha integrades Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, va aprovar en l’última assemblea celebrada, el 2 de juny 2012 a Palmela (Portugal) un comunicat molt crític amb la liberalització dels drets de plantació de nous vinyars.

A poc més de tres anys des de l’aprovació definitiva del Reglament CE n.479/2008, la Xarxa europea de Ciutats del Vi diu que “hem de fer una reflexió atenta a la llum de les hipòtesis i de les finalitats a curt, mitjà i llarg termini per al sector, molt més si es qüestiona un dels pilars de la reforma, que va néixer per perseguir els objectius de reduir el potencial vitivinícola, augmentar la competitivitat i el reposicionament dels productors de vi, dotar el sector de regles simples, preservar les millors tradicions de la producció vitivinícola europea i promoure el rol social i mediambiental a les zones rurals”.

Segons RECEVIN: “no es pot pretendre preservar el vell sistema vinícola i al mateix temps abolir la restricció per als nous vinyers, no és acceptable com a proposta del reglament comunitari. El vi no és una commodity com altres projectes agrícoles, no pot ser considerat des d’una dimensió exclusivament de mercat, sinó en relació a molts altres aspectes, a més del vincle amb el territori. Cal tenir en compte qüestions mes generals, com la necessitat de valoritzar les exportacions, o factors crítics com el canvi climàtic i la disponibilitat dels recursos hidràulics”.

Les Ciutats del Vi d’Europa recorden la importància d’un règim de gestió dels drets de plantació, que va sorgir com a resposta al superàvit de producció dels anys vuitanta i que amb el temps s’ha transformat en una eina de la política de qualitat: de la gestió dels territoris, del paisatge, del valor patrimonial, de la producció, de l’enoturisme.

La possibilitat que cada país pugui adoptar un ajornament de tres anys d’aquesta

liberalització seria una eina de competència inoportuna, per això és indispensable una

decisió Comunitària. Com és indispensable defensar el patrimoni de 1.800 denominacions d’origen europees també a la seu de l’OMC, mentre que en cas contrari una liberalització sense regles portaria canvis enormes a les zones vitivinícoles europees i augmentaria els desequilibris en la cadena alimentària, a costa del sector productiu.

Per totes aquestes consideracions, RECEVIN, l’Associació Europea de Ciutats del Vi

sol·licita a la Comissió Europea “una pròrroga de la liberalització dels drets de plantació de vinyers, per tutelar el model d’èxit de la viticultura europea basat a la “xarxa de la qualitat”, en la valorització de les denominacions d’origen i d’especificitat territorials”.

Nou comentari